eldiario.es

Menú

Torna a augmentar la despesa militar mundial: quan entendrem que el militarisme no és la solució?

L'objectiu d'aquesta iniciativa internacional és coordinar accions a tot el món per mobilitzar les institucions polítiques cap a la reducció de la despesa militar i la seva redirecció a àmbits de desenvolupament social

El que es proposa en la Campanya és que l'arrel de tots els esforços per millorar la societat és un ferm sentit dels valors fonamentals: igualtat, justícia i harmonia amb la Terra

- PUBLICIDAD -
Foto: Salva Campillo / Ayuda en Acción

Foto: Salva Campillo / Ayuda en Acción

Aquesta setmana estan tenint lloc els Dies Mundials d'Acció sobre la Despesa Militar (GDAMS), dins del marc de la Global Campaign On Military Spending (GCOMS), coordinada aquest any pel Centre Delàs d'Estudis per la Pau. L'objectiu d'aquesta iniciativa internacional és coordinar accions a tot el món per mobilitzar les institucions polítiques cap a la reducció de la despesa militar i la seva redirecció a àmbits de desenvolupament social. Des del 18 fins al 28 d'abril els esdeveniments programats són més de 90 i els països involucrats més de 20. Les accions van tenir i estan tenint lloc des dels Estats Units fins a Corea del Sud, des de Finlàndia fins a Nigèria. També a Israel els antimilitaristes de Hamushim van enviar cartes a Technion que ofereix un curs per ser experts en exportacions d'armament.

Dins del marc del GDAMS, avui dilluns 24 d'abril el Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) –amb el qual col·labora el Centre Delàs d'Estudis per la Pau – publica les seves dades sobre despesa militar mundial actualitzades per 2016, acompanyades d'informació completa sobre les tendències mundials, regionals i nacionals en la despesa militar.

Segons el prestigiós centre de recerca, la despesa militar mundial en 2016 ha augmentat per segon any consecutiu un 0,4% en termes reals, i ara s'estima al voltant de 1 bilió 686 mil milions de dòlars. Al seu torn, els 10 països que més han gastat en el sector militar i de defensa en 2016 són: 1. Els Estats Units (petit increment des del 2015); 2. Xina (augment significatiu); 3. Rússia (augment moderat) 4. Aràbia Saudita (disminució significativa); 5. L'Índia (augment significatiu); 6. França (aproximadament cap canvi); 7. Regne Unit (aproximadament cap canvi.); 8. Japó (petit augment); 9. Alemanya (petit augment); 10. Corea del Sud (petit augment).

A nivell regional, algunes dades destacables són Europa Occidental i el seu augment de la despesa per segon any consecutiu, amb una important pujada a Itàlia. Fort augment també a Europa Central i Oriental a causa de les preocupacions sobre Rússia. A Àsia i Oceania la despesa militar segueix augmentant, especialment a Àsia Central i Sud (Índia) i Sud-est Asiàtic (Vietnam). Els Estats Units segueix encapçalant la llista, sent aquest any el primer des del 2010 que torna a incrementar la despesa militar, durant aquest últim període havia disminuït a causa de la crisi econòmica i de la retirada de tropes nord-americanes d'Afganistan i l'Iraq. Per contra, la regió d'Amèrica Central i Sud-amèrica se situa en les antípodes, amb una tendència a la baixa de la despesa militar principalment a causa de la crisi econòmica que estan sofrint algunes de les seves economies emergents.

A part d'unes quantes excepcions, la tendència dels pressupostos de despesa militar mundial van a l'alça, i Espanya se suma. La ministra de defensa, Dolores de Cospedal, ja està treballant per incrementar la partida per arribar al 2% del PIB en matèria militar i de defensa abans del 2024, i les pressions de Trump i l'OTAN apunten efectivament cap a aquest full de ruta.

Aquest és l'escenari mundial que es presenta en aquest presumpte temps de pau.

Llavors en aquesta època és més que mai important parlar de la despesa militar i Colin Archer, un dels promotors d'aquesta campanya, explica que és important perquè “els esdeveniments actuals a Síria i el Nord-est d'Àsia ens recorden les perilloses tensions entre grans potències, i també les seves interaccions amb Estats més petits com Corea del Nord. Vivim uns temps en els quals la mà dura és vista com l'eina política més important. No obstant això, guerres recents com la de l'Iraq i Afganistan, Iemen i Líbia mostren de forma bastant clara què el militarisme no resol els problemes”.

Avui dia tenim unes quantes raons per invertir la tendència a gastar cada vegada més en armes i redirigir aquests diners cap a la promoció dels drets humans i la construcció d'una nova manera de vida pacífica basada en el concepte de seguretat humana que segons l'ex Secretari General de les Nacions Unides, Kofi Annan, abasta molt més que l'absència d'un conflicte violent. Inclou de fet, els drets humans, el bon govern, l'accés a l'educació i la salut i, finalment, la garantia que cada individu té oportunitats i opcions per expressar el seu potencial. La seguretat humana és la què permet ser lliure del temor de la misèria, lliure de la necessitat i que faci lliure a les generacions futures a heretar un entorn natural i saludable. Llavors promoure la reducció de la despesa militar tindrà almenys dos efectes: reduir la militarització, i donar suport al desenvolupament ecològic i social.

El què està succeint davant els nostres ulls a Iemen, Síria, Afganistan, Nigèria, Sudan del Sud (solament per esmentar alguns exemples) és intolerable: amb el temps ens preguntaran "Què vas fer per detenir la matança? Què vas fer per ajudar als milions de persones desplaçades?" I haurem de respondre alguna cosa.

La Campanya Global sobre la Despesa Militar proposa cinc adreces principals en les quals els diners estalviats del pressupost militar pot ser redirigit: pau, desenvolupament, medi ambient, esforços humanitaris i serveis públics com l'educació o la sanitat. Sembla un somni però hi ha països, molt pocs encara, que han seguit aquest camí; Costa Rica, abolint el seu exèrcit (després d'una guerra civil) ha pogut dedicar quantitats de diners públics molts majors al desenvolupament pacífic.

Cadascun té la facultat de triar com actuar enfront de les amenaces, la qual cosa es proposa la Campanya és que l'arrel de tots els esforços per millorar la societat és un ferm sentit dels valors fonamentals: igualtat, justícia i harmonia amb la Terra. “Tot comença per aquí”, diu Colin Archer, “l'altre pas és trobar persones que comparteixin el teu punt de vista i amb els quals podràs desenvolupar algun tipus de projecte. D'aquesta forma, la solidaritat què es genera a mesura que un avança ajudarà a mantenir-se en el camí quan sorgeixin dificultats, com han de fer!” És molt fàcil sentir que el sistema és massa poderós i que els nostres esforços són en va. Però “s'haurà de recordar les grans victòries del passat: aconseguir els drets civils a Estats Units, la fi de la Guerra de Vietnam, superar l'apartheid, prohibir les mines terrestres, etc. Totes aquestes coses es van aconseguir, almenys en part, gràcies a la societat civil. I tot això porta temps, així que necessitem paciència tant com necessitem determinació. Però la violència sovint només genera contra-violència, i així successivament, en espiral. El què necessitem trobar en cada situació és la solució creativa, humana i no violenta”.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha