La Catalunya que Pedro Sánchez hauria d’escoltar

El nou secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, coneixerà dimecres de primera mà el ‘pla A’ del president de la Generalitat, Artur Mas. El pla que passa per l’aprovació de la llei de consultes catalana i la convocatòria del 9-N, sabent que serà recorreguda davant el Constitucional i, amb tota seguretat, suspesa. A partir d’aquí, comença el ‘pla B’, del qual, evidentment, parlaran els dos polítics i en els quals el PSC i el PSOE tenen un paper per jugar. O més ben dit, una alta responsabilitat a l’hora de trobar una alternativa al conflicte obert entre les aspiracions d’una àmplia majoria de la societat catalana i l’immobilisme del govern del PP.

Pedro Sánchez escoltarà Artur Mas, però qui hauria sentir és la complexa i plural societat catalana. Als que han arribat a la conclusió que l’únic camí és la independència perquè ja no es creuen cap proposta de les grans forces polítiques espanyoles i, especialment, als que encara veuen possible un nou pacte que permeti a Catalunya mantenir un projecte conjunt amb la resta d’Espanya. I ha d’escoltar amb molta atenció un dels seus companys, Miquel Iceta. En els dos mesos que fa que és al càrrec, el nou secretari general del PSC ha anat construint una proposta política per omplir de contingut la fins ara etèria i confusa tercera via.

La ‘fórmula Iceta’ passa per una reforma de la Constitució que permeti el ple reconeixement de Catalunya com a nació en el marc d’un Estat federal, un pacte fiscal solidari i el blindatge de competències en llengua i cultura. És a dir, recuperar l’esperit de l’Estatut, votat pels catalans i tombat per un Tribunal Constitucional de dubtosa credibilitat. Una fórmula que, com sap Iceta, només tindrà legitimitat si es decideix a les urnes, en una votació que ell vol “legal i acordada” amb l’Estat, però que sap inevitable.

La proposta de Miquel Iceta consisteix a concretar la ‘declaració de Granada’, en què el PSOE va donar forma al seu projecte federal amb tantes vaguetats que, des de Catalunya, molts la veuen com una simple reedició del cafè per a tothom. La ‘fórmula Iceta’ consisteix a donar una resposta clara a la pregunta de si la modificació constitucional inclouria el reconeixement de Catalunya com a nació. A aquesta qüestió, plantejada en una entrevista a El Periódico, Pedro Sánchez va contestar: “Reconec el principi de nacionalitat de l’article 2 de la Constitució i reconec el sentiment de nació que ve en el preàmbul de l’Estatut”. És a dir, una resposta ja superada per la majoria social a Catalunya, que reivindica una nació de ple dret i no només la consideració d’un sentiment. Miquel Iceta ho sap perfectament.

Sense tenir clar que el punt de partida és l’estatus de nació per a Catalunya, el PSOE no podrà oferir una alternativa creïble. Perquè un cop Catalunya sigui reconeguda com a nació, una part de la societat seguirà defensant que, com a tal, té dret a un Estat independent. És una opció legítima, però tant com la dels que sentirien satisfetes les seves aspiracions en una nació catalana integrada en un Estat plenament plurinacional. Només una profunda reforma constitucional que fos ratificada plenament a les urnes a Catalunya es pot esgrimir com a alternativa a la reivindicació del 80% dels catalans que volen decidir el seu futur.

Aquest és l’únic ‘pla B’ possible que Pedro Sánchez hauria de tenir en compte a l’hora de parlar amb el president Mas. Tota la resta és política en minúscules, estratègies de supervivència davant les hores decisives que afronta CiU. I també el PSOE, perquè Pedro Sánchez sap que Catalunya és una peça clau en la construcció de la seva alternativa política. Si s’equivoca, el seu projecte naixerà molt feble, i Catalunya i Espanya perdran, de nou, una oportunitat transcendental. Per això és tan important que escolti la societat catalana. I Miquel Iceta.