eldiario.es

Menú

El TSJ anul·la parcialment el decret de plurilingüisme perquè discrimina als alumnes que trien l'ensenyament en castellà

Els estudiants que opten pel valencià reben més hores d'anglès i açò, segons l'alt tribunal, vulnera el dret fonamental a la igualtat dels escolars que es matriculen en l'altra llengua cooficial

- PUBLICIDAD -
El conseller de Educación, Vicent Marzà, comparece en las Corts

El conseller d'Educació, Vicent Marzà, durant una compareixença en les Corts

La Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha declarat la nul·litat parcial del Decret 9/2017 de la Generalitat Valenciana que estableix el model lingüístic educatiu valencià en l'ensenyament no universitari.

Els magistrats de la Secció Quarta estimen parcialment el recurs interposat pel sindicat CSI-F i anul·len la disposició addicional 5ª de la norma per entendre que vulnera el dret fonamental a la igualtat i el dret a l'educació reconeguts en els articles 14 i 27 de la Constitució en discriminar als alumnes que opten per un ensenyament majoritàriament en castellà enfront dels que trien el valencià com a llengua vehícular ja que aquests últims reben més hores de docència en anglès.

En la sentència, notificada aquest dijous a les parts, el tribunal considera que la disposició addicional 5ª suposa “una evident diferència de tracte entre el valencià i el castellà que té una clara incidència” en el certificat que acredita el nivell d'anglès de l'alumnat en concloure els diferents nivells educatius (Infantil i Primària, Secundària Obligatòria i Batxiller).

Distinció "arbitrària i injustificada"

En la seua resolució, la Sala contenciosa administrativa de l'alt tribunal valencià apel·la a la jurisprudència del Tribunal Suprem, del Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans, i conclou que la norma “introdueix aqueixa distinció arbitrària i injustificada entre les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana (en clar greuge comparatiu o desequilibri en perjudici del castellà) a compte de l'anglès”.

Diu l'alt tribunal Valencià que atenent a l'existència de dues llengües cooficials, l'Administració autonòmica, acreditat el dèficit del valencià, pot promoure accions positives per a afavorir-ho, però aquestes han de ser proporcionades i no han d'anar en detriment del castellà.

“Si la Generalitat Valenciana, en l'exercici de les seues competències legítimes, estimara l'existència d'un dèficit en el procés de normalització en detriment de la llengua pròpia, s'hauria d'atorgar al valencià un tracte diferenciat sobre el castellà en una proporció raonable. Però en tot cas resulta exigible la constatació del referit dèficit, de manera que en la norma resulte objectivat en tots els seus elements, doncs açò constitueix el pressupost que permet ponderar la proporcionalitat raonable a la qual abans ens hem referit. Exigència que no se satisfà en la norma analitzada”.

Per al Tribunal, la diferència entre l'acreditació de l'anglès en els nivells bàsic, intermedi i avançat, “no es fonamenta en una mena d'acció positiva o de promoció del valencià en comparació del castellà, sinó en una estratègia d'atracció cap a major dinamització o normalització favorable al valencià a través de l'oferiment de major nombre d'hores en anglès i la més elevada certificació d'aquest idioma estranger”.

"Greuge comparatiu"

Com a conseqüència d'açò, conclouen els magistrats, “s'infligeix una sanció indirecta (menys anglés i menor nivell de certificació d'aquest idioma) a l'alumnat que desitge optar per major presència del castellà”, de manera que la disposició ara anul·lada “produeix un efecte inhibidor, descoratjador, desincentivador o dissuasori” en qui pretenga exercir l'opció preferent pel castellà en lloc del valencià, “ressentint-se amb açò l'exercici dels drets fonamentals” reconeguts en els articles 14 i 27 de la Constitució.

Segons la sentència, la disposició suposa “un clar greuge comparatiu per a l'alumnat que opte per major presència del castellà”. Referent a açò, “la Sala aprecia que la Disposició addicional 5ª controvertida no supera el cànon de constitucionalitat, ja que la certificació diferenciada dels nivells d'anglès s'articula paral·lelament i en funció de la major incorporació del valencià com a mesura no justificada, que implica un desequilibri per al castellà”. Per als magistrats “resulta injustificada la certificació automàtica dels nivells de competència lingüística” en anglès per a l'alumnat acollit a la major dinamització o normalització del valencià “en clar greuge comparatiu per a l'alumnat que opte per major presència del castellà”.

La Sala afig que els diferents certificats d'anglès que rep l'alumnat conforme al decret “s'articulen en funció de la major incorporació del valencià com a mesura discriminatòria”. I açò, segons el parer dels magistrats “implica un desequilibri per al castellà, sense que supere el cànon de raonabilitat necessari” perquè “priva sense raó ni justificació del mateix nombre d'hores d'anglès a l'alumnat que curse en un Nivell Bàsic, i, com a conseqüència d'açò, de la major certificació d'anglès”.

Igualment es considera discriminatòria la certificació automàtica dels nivells de competència lingüística puix que “es produeix un greuge comparatiu en aquells casos en què s'opte pel Nivell Bàsic (o Intermedi), sense que es puga considerar compensat aquest greuge amb els mecanismes perquè l'alumnat puga acreditar els coneixements de llengües al final de cadascuna de les etapes a través de les proves d'acreditació que s'establisquen”.

Sense justificació

Argumenten els magistrats de la Sala del contenciós que la “disposició addicional 5ª impugnada, manca de la imprescindible justificació que exigeix el desviament de l'equilibri necessari entre les dues llengües cooficials i la consideració de l'anglès com a preferent idioma estranger, i que es troba present en la sistemàtica del propi Decret 9/2017”.

Segons arreplega la sentència “manca de justificació i per açò resulta desproporcionat la manera excloent de concebre en aqueixa Disposició addicional 5ª l'accés a l'ensenyament i la certificació del nivell d'anglès per a l'alumnat que opte per major presència del castellà”.

Aquesta circumstància, segons el tribunal “ni tan sols es concilia normativament” amb l'objectiu bàsic exposat en altres articles del decret com el de proporcionar a l'alumnat el domini funcional d'una o més llengües estrangeres, l'obertura europea i internacional de les escoles i del sistema educatiu i el foment sense distinció de l'educació plurilingüe com un avantatge per a la competitivitat, mobilitat i ocupabilitat”.

La sentència desestima altres pretensions del sindicat recurrent, que sol·licitava l'anul·lació de l'article 4 del decret, per considerar que “no ha desenvolupat argument algun en defensa de la seua pretensió, més enllà d'una invocació genèrica i buida de contingut”.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha