Els arguments de la CUP per no investir Artur Mas

Aquest dijous la CUP ha donat el seu segon 'no' a la investidura d'Artur Mas com a president de la Generalitat, un rebuig que ha provocat que Mas perdés la votació i no fos reelegit per majoria simple. Malgrat l'anunciada negativa de la candidatura de l'esquerra independentista, el seu portaveu, Antonio Baños, ha estès la mà a Junts pel Sí per seguir negociant i arribar a un acord que desencalli la investidura.

El major problema durant les negociacions ha estat precisament el nom del candidat. La CUP va prometre durant la campanya que no investiria Mas, i la coalició de Junts pel Sí va deixar tancat un acord pel qual el seu candidat és Artur Mas, que paradoxalment anava de número 4 a la llista. El president en funcions es nega a fer un pas enrere, assegurant que és el candidat que reuneix més suports, mentre que la CUP, fins al moment, manté sobre ell un veto inamovible que no estén a cap altre membre de la candidatura, des de la campanya electoral.

“No eixampla la base independentista”

Una de les tasques per a les quals la CUP es veu més útil és la d'ampliar el suport social de l'independentisme, fent que el moviment creixi per l'esquerra i cap als sectors més favorables a una ruptura política. Consideren que per a aquesta tasca Artur Mas ha estat un tap, sent la icona de les polítiques d'austeritat que han impulsat les retallades socials. Les diferències programàtiques entre la CUP, que es defineix com anticapitalista, i CDC, un partit de la dreta nacionalista, són molt importants i han creat molts frecs durant la passada legislatura.

És aquesta diferència de plantejaments sobre les qüestions socials i econòmiques la que han portat a la CUP a optar per no entrar al Govern, si aquest arriba a formar-se. Pel que fa a la investidura, la candidatura ha explicat en diverses ocasions que no seran un fre a la independència, però que un president de consens hauria d'estar al mig entre Artur Mas, a qui veuen en l'extrem més liberal de l'espectre, i la CUP. Anna Gabriel, en una entrevista amb Catalunya Plural, va descriure Mas com “una persona que se la identifica amb les privatitzacions, la segregació a l'escola i no ubicat en absolut en l'àmbit de la desobediència institucional”, raons per les quals hauria de ser “àmpliament compartit” que no és el millor candidat a la presidència.

Raons similars va adduir Antonio Baños en el seu discurs d'investidura, quan va assegurar que “volem i necessitem més gent”, un objectiu que al seu parer no s'aconsegueix investint a Mas. També Benet Salellas es va referir en una entrevista amb Catalunya Plural al mateix aspecte, assegurant que “la veritat és que Mas ja no suma gent al procés”.

“Ha fet servir la convocatòria d'eleccions per fer mercadeig”

Un dels aspectes pels quals la CUP estaria disposada a que Mas s'incorporés al Govern però no a la presidència és perquè consideren que, en la passada legislatura, el president va utilitzar atribucions del seu càrrec per pressionar a la resta de partits en benefici de Convergència . “El botó de convocar eleccions és una joia, i considerem que s'ha fet molt mercadeig amb ell”, ha assegurat el diputat Benet Salellas en una entrevista amb Catalunya Ràdio després del ple de la primera investidura, “i aquest botó no ha de continuar en mans d'Artur Mas”.

El diputat es referia amb la metàfora del botó a la pressió exercida per Mas a Junqueras perquè aquest acceptés sumar ERC a la llista conjunta amb CDC, una cosa que la dreta nacionalista necessitava davant les males expectatives electorals. Per aconseguir aquesta operació, el president va dilatar les eleccions plebiscitàries que li reclamaven les entitats i els partits des del 9 novembre del 2014 fins al 27 de setembre d'aquest any, un temps que va ser durament criticat per la CUP al considerar-loperdut per al procés independentista.

Personalisme: “No volem un altre Pujol”

El personalisme ha estat una acusació recurrent de la CUP contra Artur Mas. En el primer debat d'investidura Baños li va llançar l'argument assegurant que “a la Meridiana ningú cridava el seu nom” i Mas va semblar sorprès, negant que hagués estat personalista perquè “sempre s'ha resistit al que li dictava el seu cor i mai ha anat a una manifestació de l'11 de setembre”.

L'anàlisi de la CUP té a veure amb el model social heretat de l'època de Pujol, tal com va explicar el diputat Benet Salellas en una entrevista a Catalunya Ràdio. “Creiem que el pujolisme ha estat negatiu per a Catalunya on sovint s'ha confós un president, partit i país”, va assegurar. Per aquesta raó, Salellas va assegurar que no volen “un nou Pujol” ni repetir aquest esquema.

“Porta la motxilla de corrupció de Convergència”

Les operacions judicials per les quals la Guàrdia Civil va entrar a la seu de Convergència durant la campanya i per les que va detenir el seu tresorer, Andreu Viloca, passades les eleccions tampoc han estat un argument a favor del vot afirmatiu de la CUP a les sessions de investidura. La corrupció és un dels cavalls de batalla de la CUP, i la reguera de casos sobre el qual avança el partit fundat per Pujol han estat motiu de fortes crítiques per part dels anticapitalistes. Només un dia després de les eleccions Antonio Baños va assegurar: “si Convergència troba a algú que no sigui retallador i corrupte, que el proposi”.

En similars termes es va referir l'exdiputat David Fernández, qui en una entrevista al programa La Klau va considerar que “cal separar la immoralitat de Convergència del procés sobiranista”. L'argument de la corrupció com un fre al sobiranisme ha estat usat en repetides ocasions per la CUP. El diputat Albert Bortran es va referir a això poc després de la segona operació judicial contra Convergència, quan considerar que “tot i que Mas no té cap implicació en aquests casos, sent el president d'un partit que porta aquesta motxilla, investir-lo pot perjudicar el procés independentista”.

Les assemblees, en contra

L'estructura en què s'organitzen les bases de la CUP és eminentment municipalista i assembleària, amb fortes implicacions militants. Aquesta característica fa que l'organització faci recaure moltes de les seves decisions sobre els nuclis locals, com ho va ser el “full de ruta cap a la independència” de març passat o la forma en què presentar-se a les eleccions, al juliol. La CUP ja va anunciar que, si hi havia una nova proposta de candidatura, seria portada a una Assemblea Nacional, on hauria de ser debatuda. Aquesta assemblea es podria convocar després del 29 de novembre, quan la candidatura té programada una reunió amb tot el seu espai polític.

Molts militants de la CUP estan convençuts que, en una assemblea nacional, bona part de les bases mai acceptarien la investidura de Mas. La candidatura va acudir a les eleccions del Parlament per primera vegada el 2012, en considerar que es tractava d'un moment excepcional, i no sense tensions internes. Tampoc van a les eleccions generals ni europees. El salt institucional genera contradiccions entre la seva militància, bolcada en les organitzacions socials o en les apostes municipalistes, i molt més ho generaria el fet de reelegir Artur Mas. Alguns sectors parlen de ruptura en el si de la candidatura si això arribés a passar.