Francesc Cabana, sobre el seu cunyat Jordi Pujol: “Ni ensumàvem que tinguessin diners a l'estranger”

Francesc Cabana, cunyat de Jordi Pujol, ha explicat aquest dilluns a la Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política, que l’expresident va obtenir uns cent milions de pessetes amb la venda de les accions de Banca Catalana. Cabana ha explicat que Jordi Pujol tenia 180 milions de pessetes nominals, que van quedar reduïdes a 180.000 pessetes, en devaluar-se a una pesseta el valor de les accions de l’entitat. Anys més tard, el Banco de Vizcaya, que s’havia quedat amb Banca Catalana, va fer una ampliació de capital i les accions es van revaloritzar entre un 300% i un 400%. Aquesta revalorització representaria els 140 milions de pessetes dels quals ha parlat avui.

Cabana, però, ha manifestat que no en tenia ni idea que la família Pujol-Ferrusola tingués diners a l’estranger i que quan el propi Jordi Pujol els ho va explicar, dos o tres dies abans de confessar-ho públicament, els va agafar per sorpresa. “Ni ensumar-ho”, ha repetit vàries vegades. Ha afegit que la seva primera reacció va ser d’incredulitat. Després va passar a la indignació i finalment ha optat per la compassió. “Jordi Pujol té la porta oberta de casa i ve tant en quan, però no són visites per beure cava, com es poden imaginar”, ha dit als diputats presents a la Comissió.

De l’origen dels 4 milions d’euros que l’ex-president va confessar que tenia la seva família a l’estranger, Francesc Cabana ha dit que en desconeix la procedència però ha desmentit que procedeixin de les operacions fetes per Florenci Pujol juntament amb el seu soci jueu David Tennembaum amb operacions d’intercanvi de divises a la Borsa de Barcelona.

Pel que fa a la gestió de Banca Catalana, de la qual Francesc Cabana en va ser cofundador i director general adjunt, ha negat que es cometés mai cap acte de corrupció o delictiu i que hi disposés d’una caixa B. Pel que fa a les despeses que ha qualificat “de país”, ha dit que les feia Jordi Pujol pel seu compte i que Banca Catalana només en va fer dues: finançar Enciclopèdia Catalana i enviar diners a l’ex-president Josep Tarradellas, quan era a l’exili. “Va ser una evasió fiscal de no gaire diners”, ha detallat.

Ha estat una compareixença farcida d’anècdotes i Cabana li ha donat un to molt personal. “El primer pujolista vaig ser jo. Fins el dia de Sant Jaume”, ha dit, en referència al dia que Jordi Pujol va fer la confessió pública de l’evasió fiscal. Ha recordat com va assistir al judici que es va fer durant el franquisme contra Jordi Pujol per la seva implicació en un acte reivindicatiu a Palau de la Música i que l’anava a visitar a la presó de Torrero de Saragossa, després d’un dur viatge de sis hores, i que només el podien veure una hora a través d’un parell de reixes.

Ara, però, el distanciament és evident. Cabana ha lamentat que quan fa un any li va comunicar a Jordi Pujol que passava per uns moments econòmics difícils, per una sanció d’Hisenda, que pujava 70.000 euros, no el va ajudar: “No va moure les celles. Vaig pensar que no tenia diners i vaig haver de vendre la meva biblioteca”.

També ha dit que fa vint anys que no va al domicili els Pujol-Ferrusola i que en més d’una ocasió els ha retret el tren de vida del seu fill gran. “Segur que no té cap Tàpies a casa. En canvi, el seu fill gran va amb un Ferrari. Això és un insult per la gent que passa gana”. La resposta de Pujol a aquestes crítiques, segons el seu cunyat, és sempre la mateixa: “Els meus fills es guanyen bé la vida”.

La diputada de la CUP, Isabel Vallet, ha acabat la sessió demanant Francesc Cabana que convenci el seu cunyat perquè aixequi el secret bancari dels comptes de la família a l’estranger. “Li diré però no sé si em farà cas”, ha respost Cabana.

El periodista Ernesto Ekaizer denuncia el “capitalisme d'amiguets”

La intervenció del periodista Ernesto Ekaizer, especialitzat en temes d’investigació, a la Comissió d’Investigació sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política ha estat llarga però entretinguda. Ha basculat entre les acusacions a Jordi Pujol per no voler aclarir l’origen dels diners que ha reconegut que el seu pare va dipositar a Suïssa i les crítiques al ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz.

A l’expresident de la Generalitat l’ha acusat de “proclamar bona fe però no demostrar-la” ja que, al seu entendre, tota la confusió sobre el seu cas es resoldria si demanés que s’aixequés el secret bancari sobre els comptes bancaris implicats en aquesta polèmica.

A Jorge Fernández Díaz l’ha responsabilitzat d’utilitzar els aparells administratius del seu ministeri per investigar Artur Mas, Jordi Pujol i els seus fills. Per Ekaizer, intentar combatre el procés sobiranista català, o fins i tot el partit Podemos, fent servir de forma interessada aquests aparells és, a més d’incorrecte, un error, “perquè els catalans i els espanyols voten als corruptes”.

Segons el periodista, a Catalunya va estar vigent un sistema de “capitalisme d’amiguets”, que barrejava política i interessos empresarials que no tenia precedents a tota Espanya. Aquest “capitalisme d’amiguets” va ser conseqüència, segons ell, del pas de Jordi Pujol de la direcció de Banca Catalana a la de la Generalitat. Es va crear una confusió d’interessos que, al seu entendre, va derivar en el pagament de comissions per aconseguir contractes amb l’administració convergent. “Si no pagaves, estaves mort”, ha explicat que li ha comentat un empresari que tenia relacions amb els governs de Jordi Pujol. El periodista està convençut que Artur Mas havia d’estar al corrent, per força, de part d’aquests fets.

Ekaizer ha mostrat la seva sorpresa perquè el jutge no decretés mesures cautelars contra Jordi Pujol Ferrusola quan va anar a declarar quan tothom donava per fet que l’enviaria a presó. “Quan la gent va veure que quedava lliure va pensar, lògicament, que hi havia un pacte per no empresonar-lo”, ha dit. També ha destacat que el fill gran de Jordi Pujol, en ple escàndol pels diners descoberts a Andorra, va desviar 2.435.000 euros de la banca andorrana a una entitat mexicana.