Fa uns anys eren de les poques veus que reivindicaven la independència, i no només de Catalunya, sinó dels Països Catalans. Ara veuen com el partit d'Artur Mas ha monopolitzat el discurs sobiranista i han decidit reivindicar “l'autodeterminació en tots els sentits –social, polític i econòmic– com un element de democràcia política profunda”, diu David Fernàndez. És l'independent triat per encapçalar la llista que la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) presenta a les eleccions al Parlament. Tot i no ser militant, és el retrat del que volen representar: Activista en causes diverses, treballa a la cooperativa de finances ètiques Coop57 i, fins que el van nomenar candidat, com a periodista a La Directa, setmanari dels moviments socials.
La CUP té els seus orígens l'any 1968, quan es configura l'independentisme d'esquerres amb una premissa bàsica: “és impossible que hi hagi alliberament nacional sense que hi hagi alhora l'alliberament social”, explica el candidat. Tot i venir de lluny, es tracta d'una formació minoritària, però van ser la gran sorpresa de les eleccions municipals del 2011, quan van passar de 22 a 104 regidors i es van fer amb quatre ajuntaments catalans. Aquests resultats s'expliquen, més que per la reivindicació independentista, pel seu model de fer política: el municipalisme assembleari, des de baix i vinculat als moviments socials. Fins ara, aquesta experiència s'havia limitat a l'escala municipal, però després de tres setmanes intenses en les que s'han consultat assemblees obertes, en les que s'ha implicat la militància però també persones externes, la CUP va decidir fer el pas de presentar-se a les eleccions autonòmiques.
Aquesta decisió s'explica, segons Fernàndez, per “una situació d'emergència social i també de cruïlla històrica”. Considera que hi ha un buit de la veu del carrer i volen donar un espai polític per la gent que lluita i no se sent representada. La candidatura de la CUP-Alternativa d'Esquerres aporta, segons el cap de llista, “les màximes aspiracions en els dos eixos històrics de la política catalana: l'eix nacional, amb una aposta per la màxima llibertat política, i l'eix social, amb les màximes aspiracions de justícia social i igualtat”. Fernàndez encara destaca un tercer factor: “La qüestió de la qualitat de la democràcia, perquè la CUP exerceix una altra manera de fer política, entesa com a acció col.lectiva en favor de la comunitat i en favor de millors condicions de vida”.
“Ho volem tot”
Des de l'independentisme hi ha qui critica l'aposta de la CUP, i considera que la prioritat està en la qüestió nacional i que no s'hi han de barrejar colors polítics. És la postura de Carme Forcadell, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, que remarca que han deixat de banda la qüestió social per donar cabuda a gent de tots els partits. “Sempre se'ns diu que ho volem tot. Doncs sí, ho volem tot”, afirma David Fernàndez sobre la qüestió, i afegeix: “Després de 40 anys anys reivindicant l'autodeterminació, no hem de demostrar res, òbviament votarem que sí, però serà l'única franja de segon en que coincidirem amb la nostra burgesia nacional”.
El candidat diu que tenen clar “que aquest poble marxa, i no perquè ho digui un presidenciable, sinó perquè vol la independència com a marc de construcció nacional”, i per això ja estan “amb el canvi de xip de quin país anem a fer”. Per ells, el centre de la campanya no estarà en el debat sobiranista, sinó en dir “allò que permanent ens volen negar”. Fernàndez diu amb ironia que “vivim en un país tan modèlic que tenim tres milions de persones pobres als Països Catalans, dos milions d'aturats, 80 mil desnonats i casos de corrupció com el d'en Millet, que és la joia de la corona”.
Quan se li pregunta si cal arribar al Parlament per construir alternativa, aquest cooperativista no dubta en la resposta: “No. El territori més alliberat per construir un altre món possible és la nostra vida quotidiana”. Per això posa alguns exemples pràctics, com les finances ètiques, les cooperatives de consum o la cooperativa energètica SomEnergia. Llavors, per què es presenten a les eleccions? “Volem que hi hagi un peu del carrer al Parlament, d'aquell carrer on mai baixen”, explica el candidat, que considera que les tres potes de la CUP són la mobilització social, la desobediència civil i també la via electoral.
Recollida d'avals
David Fernàndez no s'atreveix a preveure si entraran o no al Parlament, però assegura que hi ha possibilitats i energia, i que quan l'assemblea va decidir presentar-se “va ser per entrar en les millors condicions possibles”. Van prendre la decisió a una setmana de la data límit per lliurar els 5.000 avals que necessiten per poder presentar-se a les eleccions, però diverses entitats de barris i pobles de tota Catalunya s'han bolcat en aquesta causa i les previsions semblen indicar que superaran amplament aquesta xifra.
Això ho explica el fet que, segons el candidat, tot i ser un projecte de l'Esquerra Independentista, la CUP va molt més enllà i reivindica recollir les aportacions dels moviments socials: “Volem reconnectar amb l'esperança, reconnectar amb la utopia i –amb la reminiscència que té per a la Unitat Popular– amb el Xile d'Allende, amb la possibilitat de construir comunitats amb justícia i llibertats”.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
