Una de les gran novetats d’aquesta investidura bis de l'Artur Mas, ha estat l’evident canvi de to que s’ha produït si comparem el que ha passat ara amb el que va succeïr fa dos anys. Com li han recordat en Joan Herrera i en David Fernández, el “Mas 2012” no és aquell “Mas 2010” que es presentava aleshores com el rei de l’austeritat, maltractant a qui s’atrevia a recordar-li que no només els bancs i els comptes públics passaven per mals moments. És obvi que la patacada del 25-N compta, com també influeix la necessitat d’assegurar-se els vots d’ERC. Però, tot plegat ho podia fer de mala gana, i la veritat és que ha mostrat un to mesurat i comprensiu a aquells que li presentaven una esmena a la totalitat per aquests dos darrers anys. De ben segur que en Duran i Lleida no s’ho passat gaire bé veient que la duresa dialèctica del president es feia molt més palesa amb la fins fa poc aliada Sanchez-Camacho que amb els portaveus d'ICV o de la CUP. Fins i tot en les dures intervencions sobre la regeneració democràtica i la corrupció, l’Artur Mas ha estat prudent. Ha reconegut que calia fer canvis, que els bancs i les caixes no ho feien tot bé, i que li agradaria provar altres formes de respondre a la crisi si Europa i l’ofeg actual de la Generalitat ho permetessin. Pur tacticisme?
Veient el que ha estat la pràctica de govern d’aquests dos darrers anys, tot fa pensar que així és. Els resultats del 25-N ja el van obligar la mateixa nit d’aquell dia a acceptar que calia fer un gir social si volia seguir avançant en el camí de la consulta. La recomposició de forces ho imposava. Això vol dir més pes del sector socialdemòcrata de CiU i més distància amb qui representa més cruament les opcions neoliberals i conservadores, en Duran Lleida i el seu partit, que no oblidem forma part del Partit Popular Europeu. El gir que ha començat a fer el grup mediàtic que més havia recolzat el govern “Mas 2010” posa de relleu les suspicàcies que tot plegat (consulta, més impostos...) provoca en els àmbits de poder económic a Catalunya i a Espanya. Caldrà ara veure com es concreta això en la composició del govern i en les mesures que es comencin a prendre. Moltes mans esteses, molta comprensió i bones paraules, que caldrà concretar i fer realitat en una situació tremendament difícil. No és un tema de vots parlamentaris o de negociacions entre partits. I tampoc no es podrà fer només tacticisme. Cal fer política a dins i fora de les institucions. Sense recolzament social les possibilitats de tot plegat es complicaran, i això vol dir ara estrènyer més els vincles entre debat nacional i debat social.
Sobre este blog
El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.
Llegir Opinions en català aquí.
