Catalunya Blogs y opinión

La portada de mañana
Acceder
La normalidad pre-COVID volverá como pronto a finales del próximo verano
Los documentos de Amazon: "Es un periodista crítico y muy próximo a los sindicatos"
OPINIÓN | El virus que agrava una sociedad infantilizada, por Rosa María Artal

Sobre este blog

El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.

Llegir Opinions en català aquí.

Els tres primers passos de Barcelona en Comú per plantar cara al turisme

L’actual Govern de Barcelona ha començat a prendre mesures sobre el turisme que, tal i com va anunciar durant la campanya electoral, denoten un canvi en la manera d’afrontar les seves conseqüències. Poc després de la presa de possessió, el Govern executà una moratòria d'un any sobre les llicències turístiques a la ciutat amb el compromís de repensar conjuntament i redefinir el model turístic, i fa uns dies presentava tres mesures sobre els pisos turístics que ja s’han posat en pràctica com una prova pilot a Ciutat Vella. Són, i no necessàriament per aquest ordre, les següents: una campanya de sensibilització dels turistes al respecte de la possible il·legalitat de les seves estades, el requeriment a les plataformes que ofereixen apartaments a la xarxa d'informar detalladament a l'Ajuntament quins no tenen la seva situació regularitzada i oferir l'opció als propietaris de pisos amb expedients oberts de reduir la seva multa a canvi de cedir-los per a lloguers socials. Són primeres passes, discretes però fermes, per anar completant una nova manera d'entendre el turisme.

Tant els governs tripartits, bipartits com monocolors de la ciutat s'havien apropat al fenomen turístic des del punt de vista de l'oportunitat capitalista de desenvolupament d'un negoci que havia de situar Barcelona al capdamunt de les ciutats modernes i atractives. Per dur a terme aquest pla calia, certament, apropar-s’hi exclusivament des d'aquesta lògica i mesurar-lo en base a criteris que ignoren la població de manera sistemàtica. Les conseqüències en l'ecosistema objecte d'explotació i els criteris de sostenibilitat ecològica i humana han estat bandejats durant el parell de dècades en les quals el turisme ha estat pràcticament l’única opció institucional per al desenvolupament econòmic de la ciutat.

Les tres mesures a les quals fem referència tenen l’objectiu final de garantir la inclusió dels pisos destinats actualment a ús turístic de manera irregular al parc d’habitatges públics, i juntament amb la moratòria marquen un primer punt d'inflexió en la manera anterior d'entendre Barcelona, que bé podríem caricaturitzar com "tot per la ciutat però sense la ciutat". Comença a acabar la política de la promoció d'un logo (fràgil i refrescant) i s'inicia el mandat de desbordar-lo, de fer-lo vessar de contingut ciutadà (col·lectiu i contradictori).

La campanya de sensibilització dels turistes

Consisteix en el repartiment de fulls volants als turistes en els quals se'ls explica que poden estar passant les vacances en un allotjament il·legal, les seves conseqüències en els barris, com detectar-ho i com fer-ho saber a l’administració. Aquesta és la primera vegada que l’Ajuntament no tracta el turista com a simple consumidor sinó com a ciutadà i se’l responsabilitza de la deriva del turisme sobre dels barris que ha vingut a visitar. Quan el turista accepta hostatjar-se en un pis il·legal col·labora en la destrucció del teixit que ha construït la singularitat humana, comercial i cultural de Barcelona. L'actual consistori ja no tracta el turista com l'infant a qui fer feliç per a que gasti, sinó com l'adult responsable del destí on ha triat gaudir dels seus dies de vacances.

Les informacions que facin arribar els turistes seran tractades pel cos d’inspectors i inspectores per tal de donar-los el seu curs habitual.

Cens de l'oferta en línia

La següent mesura és una petició formal a les plataformes que ofereixen estades inoblidables a Barcelona a través d’internet perquè informin de la seva oferta de pisos no regularitzats en un termini de temps determinat. La seva resposta permetria accedir a un cens fins ara desconegut a la ciutat. Amb aquest llistat a la mà el Govern de l’Ajuntament de Barcelona buscarà com donar-los sortides per revertir l'estat de la política habitacional a la ciutat. La solució segurament serà similar a la que explicarem en la següent mesura, que busca el mecanisme per augmentar el parc d’habitatges públics a la ciutat. En aquest sentit, es posa de manifest la voluntat de superar la coerció buscant solucions col·lectives per a problemes socials. Aquest és el canvi de model.

Pisos turístics per a ús social

La darrera mesura consisteix en oferir als propietaris dels pisos turístics sense regular amb expedients oberts, la possibilitat de condonar el 80% de la multa si posen aquest pis a disposició de la bossa de lloguer social de l'Ajuntament. Els més de 300 expedients oberts a data d'avui a l'Ajuntament tenen data del mandat de CiU, que només va saber (o voler) fer front a les queixes del veïnat de la Barceloneta incrementant-hi les inspeccions. Aquesta fou una mesura imprescindible (i segurament encara ho és), però va demostrar-se inefectiva per incompleta. A més ha provocat l’increment d’oferta en barris menys "inspeccionats".

La ciutat de Barcelona pateix un dèficit alarmant d’habitatges públics, fins al punt que hi ha desenes de persones i famílies amb un pis adjudicat per les diverses meses d'emergència locals que fa mesos que esperen. Disposar d'algun d’aquests pisos a Ciutat Vella alleugeriria considerablement la pressió amb què viuen aquesta situació els tècnics i les tècniques dels Serveis Socials, podria garantir el dret a l’habitatge de persones en situacions de vulnerabilitat i garantiria una primerenca i modestíssima repoblació d'alguns barris. Aquesta proposta va un pas més enllà de la simple coerció econòmica, que per ella mateixa no és garantia per revertir la situació, corresponsabilitza els propietaris de la situació habitacional de la ciutat, i situa l'irrenunciable dret a l'habitatge en el principi de les mesures que persegueixen el seu ús il·lícit. Mai cap govern havia proposat que els espais dels turistes poguessin esdevenir espais contra l'exclusió social.

La democràcia davant del “lliure mercat”

El nou Consistori barceloní, doncs, lluny de quedar-se en la còmoda crítica del monocultiu de l'activitat turística en l'economia de la ciutat, s'ha posat mans a l'obra en els l'objectius de detectar més pisos turístics i de fer front a les conseqüències que provoca en la vida diària dels veïns i les veïnes dels barris més llaminers per a la indústria i que són objecte de la saturació i l'especulació dels seus carrers, places i monuments. Per fer-hi front ha emprès el camí de revertir en millores socials els seus efectes perniciosos.

El conjunt de mesures que hem mencionat són possibilistes i gens radicals i, com dèiem al principi, formen part de les primeres passes d'un govern jove front el turisme massiu. Unes passes que marquen un abans i un després en la manera de fer-hi front i en la forma i l'actitud com l'Ajuntament parla a una part de la indústria turística, la que va despertar l'ira dels veïns l'estiu passat.

Tanmateix, aquestes mesures no són suficients ni els pisos turístics il·legals són l’únic problema. Caldrà dosis importants de tenacitat, valentia i imaginació per desenvolupar-les i complementar-les amb d’altres que siguin propositives i no tan reactives. Caldrà seguir interlocutant amb l'organitzadíssim sector hoteler i incrementar les inspeccions, redefinir els usos de la recaptació de la taxa turística, treballar intensament durant l'any que la moratòria d'usos turístics estigui vigent, auditar la qualitat i la quantitat real del treball generat per la indústria del turisme i el volum dels beneficis que reverteix a la ciutat i als seus veïns i veïnes, etc. Però sobretot cal el que ja s'ha començat a fer: deixar de tractar el fenomen exclusivament des del punt de vista del negoci i l'interès de la ciutat en tant que marca i apropar-s'hi des de les òptiques ambiental i social. Deixar d'actuar prenent com a base la fal·làcia del lliure mercat i posar-hi davant la democràcia.

Sobre este blog

El blog Opinions pretende ser un espacio de reflexión, de opinión y de debate. Una mirada con vocación de reflejar la pluralidad de la sociedad catalana y también con la voluntad de explicar Cataluña al resto de España.

Llegir Opinions en català aquí.

    Autores

Etiquetas
Publicado el
26 de agosto de 2015 - 06:00 h

Descubre nuestras apps

stats