'El pintor José Aparicio. 1770-1838', al Museu de Belles Arts de València

Aquesta exposició sobre la figura del pintor José Aparicio Inglada (Alacant, 1770 - Madrid, 1838), organitzada pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, és la primera mostra individual dedicada a aquest artista alacantí. El seu recorregut, des de la seua ciutat natal, on només es podien realitzar els considerats «estudis menors» a pintor de cambra de Ferran VII, ens fa entreveure una interessant vida i exitosa carrera que el va portar a estar pensionat, des de 1799, pel rei Carles IV en un París postrevolucionari, on va aprendre del mestre neoclàssic David i va ser company del gran pintor romàntic Ingres, amb el qual va compartir també estada a Roma en una època en què la política internacional tremolava sota el domini de Napoleó. En aquesta ciutat va ser pròxim al cercle de la cort dels reis Carles IV i Maria Lluïsa de Parma a l'exili al costat de José de Madrazo i Juan Antonio Ribera i on la seua fama el va portar a ser acadèmic de San Luca. A la seua tornada a Madrid, després de la Guerra de la Independència, i amb 45 anys d'edat, va ser nomenat pintor de cambra de Ferran VII, i va arribar a tindre el seu estudi en la crugia del Saló de Regnes del Palau del Buen Retiro. Va ser també director de pintura de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, el 1834, la qual cosa ens dona una idea de l'èxit que va tindre tant en l'àmbit professional, com en l'acadèmic, precisament en un moment en el qual les acadèmies eren els centres de poder artístic, en les quals es dictava el «gust» de l'època.

Un artista oblidat i injuriat durant moltes dècades per la seua vinculació, precisament, al monarca absolutista i a un dels períodes històrics més convulsos de la Història d'Espanya, dels quals va deixar constància en els seus enormes quadres laudatoris. La seua producció, de qualitat desigual, està moltes vegades dedicada a l'exaltació, magnificació i propaganda reial. Hi ha dades que confirmen que, a la seua mort, alguns dels seus quadres estaven taxats a preus superiors a obres de Goya o Velázquez. Sens dubte, Aparicio és l'artista alacantí més important de les primeres dècades del segle XIX.

Aquesta exposició s'articula al voltant de les diferents etapes de la vida del pintor començant pel seu període de formació a Espanya -Alacant, València i Madrid-; continua amb la seua etapa de pensionat a París i Roma i acaba amb la seua tornada a Espanya i el seu reconeixement com a pintor de cambra. Està formada per una important selecció de pintures, dibuixos, gravats i documents que subratllen el context històric en el qual es van crear i entre els quals cal destacar l'especial col·laboració del Museu Nacional del Prado juntament amb la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, el Museu de Belles Arts de València, la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, la Diputació d'Alacant, el Museu Nacional del Romanticisme, el Museu Lázaro Galdiano, l'Ajuntament de Madrid, el Museu Diocesà de Sigüenza i l'IES Jorge Juan d'Alacant.

EXPOSICIÓ

24 març - 12 juny 2022

Sala Joanes d'exposicions temporals

Comissària: Pilar Tébar Martínez (historiadora de l'Art)

Produïda per: Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana