Les dades europees indiquen que la taronja sud-africana no és el problema real dels agricultors valencians

El diputat de Compromís, Joan Baldoví, dimarts passat, mostrant en el ple del Congrés una imatge dels camps valencians plens de taronges sense collir –situació que va atribuir a la desídia i a l’abandonament de l’agricultura mediterrània–, va aconseguir arrancar al Congrés el compromís d’exigir davant d’Europa l’aplicació de la clàusula de salvaguarda en l’acord comercial amb Sud-àfrica. Malgrat que cap grup parlamentari ha volgut perdre l’ocasió de sumar-se a les reivindicacions dels llauradors, sembla complicat que Europa accedisca a aplicar aquesta clàusula.

Segons les dades que té Brussel·les, la crisi que travessa el sector citrícola espanyol està ben lluny de ser causada per la importació de fruita sud-africana, l’impacte de la qual minimitzen, i té més a veure amb els problemes interns, ben seriosos, que arrossega el sector. Els plantejaments dels agricultors, que els partits han assumit alegrement, sobre el desbordament del mercat, la viabilitat de la clàusula de salvaguarda o la falta d’ajudes xoquen de cara amb les dades que té la Unió Europea.

Inmaculada Rodríguez-Piñero, eurodiputada del PSPV que ha seguit de prop la problemàtica, afirma que el que s’intenta és culpabilitzar un altre de la crisi del sector i posar erròniament el focus en el problema equivocat, en lloc de tractar de resoldre tots els problemes interns. “El sector ha fet de la taronja sud-africana la seua punta de llança i hi ha partits polítics que han brandat aquesta bandera. La realitat de les dades demostra que no és cert”, sentencia l’eurodiputada.

La taronja sud-africana no afecta tota la campanya

Les associacions d’agricultors estimen en més d’1,5 milions les tones de fruita extracomunitària que han “inundat Europa” durant els últims anys i que suposen una competència directa i deslleial contra els cítrics espanyols. En concret, en el període que va des del 2014 fins al 2018, xifren l’augment de les importacions de cítrics sud-africans en un 40,4%. A més, segons les dades aportades per AVA-Asaja, enguany hi hauria hagut un augment de l’importació del 15% respecte de l’any anterior, un volum que preveuen que augmente durant els pròxims anys, a mesura que els agricultors extracomunitaris augmenten la producció.

Les dades que aporta la Comissió Europea dibuixen un escenari molt diferent del plantejat pels llauradors valencians. Si bé admeten que hi ha hagut un augment del volum d’importació, matisen que s’ha produït fora de la temporada i que ha sigut únicament del 5% per comparació amb l’any anterior. Pel que fa al període que sí que comprén el marc de les concessions de l’Acord d’Associació Econòmica (AAE) –del 16 d’octubre al 30 de novembre–, les importacions de taronja sud-africana van ser significativament més baixes que durant el mateix període del 2017 i només representen el 2% de les importacions anuals.

L’impacte d’arribada de taronges sud-africanes, segons reconeixen fonts del sector, afectaria únicament les varietats més primerenques i és impossible que a partir del mes de gener es continue venent fruita de Sud-àfrica. Tanmateix, segons les mateixes fonts, això no incideix durant tota la campanya excepte a l’hora de contribuir a la creació d’un efecte dominó de diversos factors interns que haurien acabat provocant la crisi del sector.

Una clàusula per a la qual no indiquen xifres

L’any passat ja es va demanar a Europa un seguiment de l’entrada d’exportacions sud-americanes davant de la inquietud del sector perquè poguera tindre lloc un solapament de les campanyes. Les dades recaptades mostren que el volum d’importacions de Sud-àfrica no és rellevant en comparació amb la producció europea i que no suposarien més del 20% dels cítrics disponibles en el mercat comú.

A la fi del mes de gener la ministra d’Economia, Nadia Calviño, en resposta a una interpel·lació del diputat Joan Baldoví, ja advertia que no es donen les circumstàncies d’una entrada inassumible de producte extraeuropeu que perjudique greument els productors comunitaris. Per tant, sembla complicat justificar l’adopció d’una mesura tan excepcional com l’aplicació de les clàusules de salvaguarda.

Què justifica, per tant, la petició de les clàusules de salvaguarda presentada dimarts passat davant del Congrés?

Rèdit electoral

Les eleccions autonòmiques estan a tocar i no hi ha cap partit que vulga posar-se en contra els agricultors i encara menys un puntal cultural valencià com la taronja. Potser això explica el duel dialèctic que es va viure dimarts en el Ple entre Joan Baldoví i Toni Cantó, en què els uns es van emportar els titulars i els altres van aprofitar l’avinentesa per a recordar els seus estius al Perellonet.

En una línia semblant s’ha manifestat Rodríguez-Piñero, que afirma que “l’estratègia de Compromís és purament electoral i la de Toni Cantó d’una demagògia supina. El que no es pot fer és aparéixer fent veure que no es dona suport al sector; nosaltres donem suport al sector, però ho fem des de la utilitat, l’eficàcia i treballant en molts fronts”.

“Posar el focus en un problema que no és la causa de la crisi del sector equival a no assumir totes les reformes que s’han de mamprendre amb necessitat. El sector dels cítrics valencià necessita modernitzar-se i associar-se per a poder fixar condicions de preu o no aconseguirà sobreposar-se”, sentencia l’eurodiputada.