Huit lectures contra la violència masclista

La lectura ens fa lliures. Ni el feixisme es cura llegint, ni el masclisme amb llibres, però ens permeten ampliar els marcs mentals. La literatura reprodueix patrons de conducta, identitats, ideologies i reflecteix l’imaginari dels autors en el context en què viuen. És, de facto, un testimoniatge del temps, de la història.

Durant segles, l’obra literària ha estat limitada als homes, o a dones que escrivien amb nom d’home. Les dones que han anat escrivint han sigut menyspreades o les seues creacions han sigut classificades com a “literatura de dones”, establint una divisió entre l’universal (allò masculí) i l’excepció (això de dones).

Amb motiu del Dia Internacional contra la Violència Masclista, eldiario.es ha demanat a quatre llibreries compromeses de València dues recomanacions de lectures contra aquesta violència. Llibres per a trencar tabús, lluitar contra els prejudicis o relats en primera persona sobre la identitat. També manuals pràctics de feminisme i de defensa contra les noves boles, textos autobiogràfics per a desembullar les mentides de l’amor romàntic i els masclismes quotidians. Aquestes són les llibreries i les seues recomanacions:

La llibretera Alodia Clemente, responsable de La Rossa (carrer d’Enric Navarro, 26, Benimaclet), recomana No manipuléis el feminismo (Editorial Espasa), la novetat editorial d’Ana Bernal-Triviño, una defensa contra les boles masclistes i contra les notícies falsejades. El llibre va dirigit a persones exposades a les xarxes socials, Internet o Whatsapp i recorre l’agenda feminista i els seus èxits, desmentint “fil per randa els falsos mites defensats per la nova reacció patriarcal”. La Rossa és una llibreria exclusivament d’autores i organitza presentacions i clubs de lectura feministes.

Clemente també recomana la lectura de Feminismos. Miradas desde la diversidad, un llibre de Pikara Magazine. Es tracta d’una col·lecció de textos que expliquen el feminisme en primera persona per “les que continuen veient-se fora de focus com les dones migrades, les afrodescendents, les gitanes, les lesbianes, les trans, les mares, les neurodivergents, les discapacitades, les grosses i les rurals”.

En la llibreria United Minds (carrer de la Democràcia, 52, barri de l’Olivereta), especialitzada en autors afrodescendents, recomanen la novetat editorial Metamba Miago. Relatos y saberes de mujeres afroespañolas, tretze relats de dones que tracten temes al voltant de la identitat. I la novel·la de Lucía Asué-Mbomío, Hija del Camino, que tracta amb tints autobiogràfics els llaços familiars, la lluita contra el racisme i la identitat. “En totes dues novel·les es dona una imatge de la dona empoderada, allunyada del victimisme i com a exemple de creixement”, apunta Ken Province, d’United Minds. Totes dues lectures no estan enfocades a un lector específic, sinó que són per a “gent curiosa”, considera el llibreter.

En la llibreria La Batisfera (carrer de la Reina, 167, el Cabanyal), destaquen les reflexions de Chicas muertas, de l’escriptora argentina Selva Almada, editat per Literatura Random House el 2014. “Amb aquesta mescla tan particular de periodisme i autobiografia, Selva Almada amplifica la veu de les que mai han sigut sentides. Lectura essencial per a comprendre el silenci que envolta els feminicidis i la manera com gènere i classe interseccionen”, explica Santiago Lemoine, de La Batisfera.

Aquesta llibreria cafeteria apunta en les seues recomanacions La memoria del aire, de Caroline Lamarche (Editorial Tránsito, 2018). “Somnis, records i monòlegs s’entretixen per desembullar les mentides de l’amor romàntic que solen amagar, en el seu centre, violència i poder”, descriu el responsable de La Batisfera. Lamarche és una novel·lista i poeta d’origen belga que va començar el seu trajecte en la narrativa als 41 anys i ha desenvolupat la seua carrera professional entre França, Bèlgica i Nigèria.

El sueño de una lengua común, de Adrienne Rich, editat per Sexto Piso és la recomanació de la llibreria Bartleby (carrer de Cadis, 50, Russafa). Luci Romero, llibretera, enalteix una de les obres de poesia més emblemàtiques de l’autora nord-americana, que va centrar la seua lluita a redefinir les paraules com a fórmula contra l’opressió. Per a l’autora, la poesia és una eina d’emancipació.

La responsable de Bartleby afig Un detalle menor, d’Adanía Shibli (editat per Hoja de Lata), una obra narrativa sobre la vida a Palestina sota ocupació militar israeliana.