La Generalitat Valenciana lidera la recuperació de la inversió en polítiques socials després de les retallades de l’última dècada

El 2019, les comunitats autònomes encara no havien assolit la despesa en sanitat, educació i serveis socials –els tres puntals de l’estat del benestar– del 2009, a l’inici de la crisi immobiliària i abans de les retallades portades en polítiques socials a partir del 2010, que van ser “especialment dràstiques” el 2013. Així es desprén d’un informe elaborat per l’Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials que, no obstant això, situa la Comunitat Valenciana com una de les excepcions, ja que lidera, juntament amb les Balears, la recuperació després de les retallades.

El pressupost valencià destinat a polítiques socials ha passat d’11.434,70 milions d’euros el 2009 a 13.090,70 milions l’exercici passat. Com reconeix José Manuel Ramírez, president d’una entitat que és referent en el sector, l’augment quantitatiu impulsat per la Generalitat Valenciana des de l’arribada del Pacte del Botànic al Govern autonòmic, a l’estiu del 2015, és “espectacular”, ja que ha assolit un augment quantitatiu més gran en les seues polítiques socials, amb 1.656 milions d’euros, un 14,5% respecte a fa una dècada (percentualment són les Balears les que més han crescut amb un 24,8%, mentre que la que més ha incrementat les partides destinades a l’estat de benestar en termes globals ha sigut Andalusia, amb 844,6 milions d’euros, pràcticament la meitat que la Comunitat Valenciana).

I tot això malgrat l’infrafinançament que llastra any rere any la capacitat inversora valenciana. Segons les dades analitzades per aquesta entitat, el deute de l’Administració valenciana ha passat de 436,7 milions d’euros del 2007 a 5.744,1 milions l’exercici passat, amb un fort increment entre el 2013 i el 2014, en els últims anys del PP al capdavant de la Generalitat, quan va passar de 1.273,2 a 5.201,2 milions.

No obstant això, malgrat aquest increment en la inversió en sanitat, educació i serveis socials, que suposa el 58,3% del pressupost amb un 25,6% de deute públic, la Comunitat Valenciana no està entre les autonomies amb una despesa social per habitant més alta.

Amb 2.631,31 euros per habitant –335,78 euros més que el 2009, quan la despesa per habitant era de 2.295,53 euros–, se situa per damunt de la mitjana estatal (2.498,54 euros), però encara molt lluny de Navarra (3.420,59 euros) i el País Basc (3.300,41 euros) –ambdues gaudeixen del règim foral–, o d’Extremadura (3.039,92 euros), Astúries (2.948,92 euros) o Cantàbria (2.908,32 euros), entre altres. Aquesta despesa social per habitant sí que està per damunt de comunitats com Catalunya (2.199,78 euros), Madrid (2.222,61 euros), les Canàries (2.343,38 euros) o Andalusia (2.405,50 euros).

Si ho desglossem en cadascun dels tres puntals de l’estat del benestar, la Comunitat Valenciana ha incrementat en l’última dècada la despesa en sanitat en 260,7 milions d’euros (un 4,10%); 516,1 milions d’euros en educació (11,7%); i 879,2 milions d’euros en benestar social (132,8%). Així doncs, aquestes partides suposen respectivament el 29,2% (1.331,49 euros per habitant), el 22% (989,98 euros per habitant) i el 6,9% (309,85 euros per habitant) del pressupost autonòmic valencià.

L’Associació de Directors i Gerents de Serveis Socials considera imprescindible el “blindatge pressupostari” de l’estat del benestar: “La crisi sanitària i social provocada pel COVID-19 ha redundat en la demostració de la importància de la inversió en els serveis públics essencials de sanitat, educació i serveis socials”.