La vaga de l'educació valenciana, en pausa després d'un històric mes d'aturades i amb la perspectiva d'un setembre calent

El passat 11 de maig va començar la vaga indefinida d'educació a la Comunitat Valenciana, uns aturs convocats originalment per STEPV, CCOO, UGT i CSIF —organització que es va desmarcar a les dues setmanes— i que es van perllongar durant un mes. Les tres centrals majoritàries, que fins a aquest dijous van mantindre la convocatòria, van decidir suspendre les protestes en resposta al mandat de la majoria dels més de 30.000 docents que van participar en l'última consulta impulsada per STEPV, CCOO, UGT i la Coordinadora d'Assemblees Docents del País Valencià (CADPV). D'aquesta manera, a partir d'aquest divendres, la vaga queda suspesa —però no desconvocada—, per la qual cosa les organitzacions sindicals es guarden la carta de reprendre les mobilitzacions al setembre, coincidint amb l'inici de curs, si les negociacions amb el departament que dirigeix Carmen Ortí no avancen.

L'últim capítol fins ara es va viure aquest mateix dijous, quan el Govern valencià va veure com els sindicats docents li tombaven sis de les set propostes pendents d'acord. CSIF i ANPE van signar fa més de dues setmanes el pacte retributiu, que preveu una pujada de 200 euros fins a gener de 2028 en tres trams i vinculada a l'IPC. Així mateix, totes les plataformes, a excepció d'ANPE, van rubricar el plantejament referit a la reducció de la càrrega burocràtica i administrativa. No obstant això, el consens encara queda lluny en qüestions com les plantilles, les infraestructures, les ràtios, la Formació Professional (FP), la inclusió o el valencià.

Tan sols la proposta sobre el valencià va comptar amb el suport d'una de les organitzacions, CSIF, mentre que la resta dels blocs va rebre el rebuig unànime dels representants del professorat. Així, els sindicats van criticar que el calendari de reducció de ràtios s'allargue excessivament en el temps i no atenga les unitats específiques (UECO) ni els conservatoris. En matèria de plantilles, van denunciar la falta de compromisos clars per a revertir retallades o agilitzar substitucions; en inclusió, van censurar l'escassetat de recursos estables i l'absència de la figura de la infermera escolar; i, respecte a les infraestructures, van afirmar que el document no dona una resposta urgent als problemes del dia a dia, especialment als centres afectats per la dana o als que arrosseguen l'ús de barracon, alhora que van lamentar l'absència d'un pla director de climatització.

Cinc setmanes de pressió als carrers

Les protestes van començar fa cinc setmanes amb un seguiment massiu dels aturs, amb jornades en què es va superar el 45 % de suport per part del professorat. A més, els carrers de València van acollir una desena de manifestacions, algunes amb més de 30.000 participants; concentracions multitudinàries a l'entorn del Palau de la Generalitat, les Corts Valencianes o la seu de la Conselleria, a l'avinguda de Campanar; i diverses accions de protesta que van incloure marxes, talls de vies, classes al carrer i una acampada docent ubicada a la plaça de la Mare de Déu de la capital valenciana. Durant el conflicte també es va produir la dimissió en bloc dels equips directius de més d'un centenar de centres educatius valencians.

En aquest període, tots els documents presentats per la Conselleria d'Educació van ser rebutjats majoritàriament pel professorat. STEPV, CCOO, UGT i la CADPV van fer tres consultes als docents, que van comptar amb una participació superior als 30.000 mestres i professors —sobre un cens d'al voltant de 78.000 funcionaris—. L'únic punt en què es va validar la signatura va ser el de la reducció de la càrrega burocràtica, mentre que la resta d'ofertes van resultar àmpliament rebutjades. No obstant això, el professorat, esgotat després de 32 dies de mobilitzacions —amb una penalització salarial d'entre 170 i 190 euros per cada dia de vaga, en un context en què prop del 50 % dels participants en la consulta van reconéixer haver secundat més de deu jornades d'atur—, va decidir fer un parèntesi.

Tal com explicaven els portaveus sindicals en finalitzar l'última reunió de la mesa de negociació i la manifestació d'aquest dijous, el professorat “ha suspés” la Conselleria d'Educació i, malgrat la suspensió de la vaga, està disposat a continuar negociant i lluitant, així com a reprendre les mobilitzacions “com i quan considerem” per a aconseguir “un acord digne i just per a tots”.

Amb aquest panorama, ambdues parts es veuen abocades a continuar les negociacions per a intentar acostar posicions, aquesta vegada sense la pressió de milers de persones al carrer ni amb els col·legis i instituts a mig gas. No obstant això, sobre el cap de la consellera Ortí i del secretari autonòmic d'Educació, Daniel McEvoy, penja l'espasa de Dàmocles d'un possible reinici de la vaga a partir de setembre.