Aemet va enviar a la Generalitat fins a 16 avisos per pluges “d'intensitat torrencial” els dies previs a la dana

“Com s’havia d’avisar d’una cosa que no se sabia?”. Aquesta és una de les excuses més repetides per part del president del Govern valencià, Carlos Mazón, i del seu equip, per a tractar d’eximir-se de responsabilitats per la gestió de la tràgica DANA del 29 d’octubre passat.

Mazón i tots els càrrecs del PP pretenen excusar-se així argumentant que no van poder reaccionar abans en l’enviament del missatge d’alerta a la població perquè l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) no va informar del que venia. Una afirmació que no se sosté des del moment en què va activar l’avís roig a les 7.36 el mateix dia de la riuada, mentre el Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) no es va reunir fins a les 17.00 i l’SMS no es va remetre als mòbils de la població fins a les 20.11, quan moltes de les víctimes ja estaven atrapades. Mazón no ha aclarit, no obstant això, on estava entre les 18.30 hores que va eixir del Ventorro i les 20.28 hores que va arribar al Cecopi.

Però és que a més, l'Aemet va emetre fins a 16 butlletins emesos des del dia 25 d'octubre, és a dir, quatre dies abans de la dana. Tots ells fan referència a la previsió per al 29 d'octubre i tots ells han d'arribar a Emergència de la Generalitat, entre altres organismes amb competències en Protecció Civil. Cinc d'ells són butlletins de predicció meteorològica, més genèrics, i 11 d'ells són de fenòmens adversos, ja amb informació específica de les zones en les quals es dividix cada província (litorals sud i nord i interiors sud i nord).

Segons consta en l’informe que l’agència estatal ha remés a la comissió d’investigació de les Corts, al qual ha tingut accés elDiario.es (complet al final de la informació), el 25 d’octubre a les 15.26 es va remetre el primer d’aquests butlletins que advertia, per al dia de la riuada, de “ruixats generalitzats, localment forts o molt forts i persistents”.

En la mateixa línia, un dia més tard, a les 14.12, es va avisar amb vista al dimarts 29 d’octubre de “cel cobert amb ruixats generalitzats, localment forts o molt forts i persistents”. El dia 27 d’octubre, a les 12.12, el butlletí remés als diferents organismes amb competències en protecció civil mantenia la predicció de “cel cobert amb ruixats generalitzats, localment forts o molt forts i persistents”. El dia previ a la DANA es van enviar dos butlletins. El primer, a les 13.13, que ja advertia de “cel cobert i ruixats molt forts amb tempesta i graníssol, generalitzats i persistents; no es descarta que localment siguen d’intensitat torrencial a València i Castelló”, com va acabar passant. A les 14.01 va eixir el segon butlletí amb una predicció idèntica, encara que detallada per províncies.

A més dels butlletins de predicció, es van enviar una gran quantitat dels butlletins de fenòmens adversos (específics per a les zones en les quals es dividix cada província). Tan sols entre els dies 27 i 28 d'octubre es van remetre 11. Així, el dia 27 ja es va activar en diferents zones de valència l'avís groc per possibilitat de tempestes fortes amb graníssol de cara al 29 d'octubre, la qual cosa va donar lloc a cinc butlletins emesos a les 11.09, 11.33, 16.58, 23.01 i 23.50 hores. El de les 23.01, ja puja a nivell taronja el risc de pluges a l'interior nord i sud de València.

El dia 28 es van emetre sis butlletins a les 8.35, a les 10.53, a les 11.24, a les 12.43, a les 22.48 i a les 23.02 hores. L'últim d'ells manté el nivell taronja a l'interior nord de València per tempestes “amb probable graníssol i ratxes molt fortes de vent”.

Tant és així que la mateixa Conselleria de Justícia i Interior, de què depenia el Centre de Coordinació d’Emergències (CCE) abans de la DANA, va emetre una nota de premsa aquell mateix dia 28 d’octubre a la nit en què ja advertia del perill per les fortes pluges i recomanava no deambular prop de llits i barrancs.

De fet, ja el dia de la tragèdia, l'Aemet remet un primer butlletí a les 6.36 hores en el qual eleva e taronja l'avís en tota la província i a les 7.31 hores l'eleva a roig a l'interior nord, amb advertiment de precipitacions acumulades d'almenys 180 litres per metre quadrat en 12 hores a l'interior nord de València. Això no significa que la previsió és que vaja a caure eixe volum d'aigua, sinó que pot ploure eixa quantitat o més, és a dir, és un llindar mínim a partir del qual s'activa l'avís roig. En eixe butlletí ja es va afegir que “l'acumulació pot donar-se en dos o tres hores”.

A les 9.43 ja està en avís roig tota la província de València, cosa que implica que el perill és extraordinari i que els béns i la població vulnerables o en zones exposades podrien patir impactes molt greus o catastròfics. De fet, a les 12.20 el CCE de la Generalitat, a través del 112, llança per la xarxa social X una alerta hidrològica pel risc en els municipis limítrofs al barranc de Poio, avís que es manté actiu durant tota la jornada.

L’excepcionalitat dels avisos rojos

L'informe de la Aemet remés a les Corts inclou un balanç de tots els avisos rojos emesos entre els anys 2007 i 2024 que dona una idea de l'excepcionalitat d'estos avisos, una excepcionalitat que tampoc va fer reaccionar al Consell.

Segons el document, en termes relatius, els avisos de nivell roig representen tan sols el 0,36% del total d'avisos emesos (392 de 125.356 avisos), mentres que els de nivell taronja suposen aproximadament un 11,9% i els de nivell groc constituïxen la majoria, amb un 87,7% del total. Això reflectix que els avisos de màxim nivell (rojos) són excepcionals i s'emeten únicament davant situacions de risc meteorològic extraordinari.