Cullera, Sagunt i Canet denuncien “l'arraconament” de la Generalitat per segon any a Fitur

L'obertura de la Fira Internacional de Turisme (Fitur) 2026 ha servit per a constatar que la bretxa entre la Generalitat Valenciana i alguns dels seus municipis turístics més rellevants, lluny de tancar-se, s'ha eixamplat. Els alcaldes de Cullera, Sagunt i Canet d’en Berenguer –els tres governats pel PSPV– han denunciat públicament l'“arraconament” al qual es veuen sotmesos per segon any consecutiu sota el model promocional imposat pel Consell.

Els responsables municipals coincideixen que l'estratègia de la Generalitat torna a “invisibilitzar” les seues marques locals, repetint l'esquema del 2025 que ja va generar una forta indignació en arraconar les ciutats —especialment aquelles amb governs progressistes— en espais compartits que anul·len la seua identitat pròpia.

Des de Canet d’en Berenguer, el seu alcalde Pere Joan Antoni ha expressat una profunda frustració en comprovar que la situació és idèntica a la de l'exercici anterior. El primer edil ha estat taxatiu en afirmar que l'actual no és el model que necessiten, ja que s'ha passat d'un sistema que dotava d'autonomia i visibilitat cada destinació a un on la informació queda reduïda a una taula genèrica. Antoni lamenta la pèrdua del model que coordinava la Diputació de València en etapes anteriors, el qual comptava amb personal qualificat i una estructura que funcionava amb èxit. Per a l'alcalde, Fitur 2026 suposa una “involució” que tira per terra l'intens treball tècnic realitzat pel municipi durant tot l'any.

El malestar ha assolit el seu punt àlgid en el cas de Cullera, el consistori del qual ha titllat l'organització de la Generalitat d'“autèntic despropòsit”. La marginació denunciada és de tal calibre que el municipi ha hagut de buscar una alternativa desesperada per a mantenir la seua operativitat professional: llogar pel seu compte un espai independent al pavelló LGTBI, el doble de gran que l'assignat originalment. Aquesta decisió respon a la necessitat de comptar amb un lloc digne per a realitzar presentacions i mantenir reunions de negoci, funcions que l'actual estand de la Comunitat Valenciana no permet a causa del seu disseny. Per a Cullera, la reincidència en aquest model és una prova que la Generalitat prefereix l'homogeneïtzació a l'excel·lència de les seues destinacions més consolidades.

Per la seua banda, l'Ajuntament de Sagunt se suma a aquesta denúncia subratllant el greuge comparatiu que pateixen les grans ciutats turístiques del litoral. Els antecedents de l'edició del 2025 ja apuntaven a una redistribució de la visibilitat que, a judici dels afectats, afavoria la marca institucional en detriment del potencial dels municipis. Aquesta política, que els alcaldes consideren una eina d'“invisibilització política”, impedeix que destinacions amb productes turístics diferenciats puguen competir en el mercat internacional amb les garanties d'anys anteriors.

Aquests alcaldes de la costa valenciana denuncien que la Generalitat ha fet oïdes sordes a les crítiques de l'any passat, consolidant un model que buida de contingut la presència dels municipis a Fitur. La falta de coordinació i la pèrdua de visibilitat tècnica estan provocant una rebel·lió institucional que obliga els ajuntaments a invertir recursos extraordinaris per a no desaparéixer del mapa turístic.