Anna Oliver: “Com més sòlida siga la instrucció, més garanties hi ha que Mazón acabe sent investigat”

El 17 de juliol passat, una processó de natzarens va desfilar a les portes de les Corts portant una figura del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, amb la paraula ‘criminal’. Desenes de persones van protestar contra els comptes autonòmics per al 2025. Davant els mitjans, Anna Oliver, actuant com a portaveu de més d’una quinzena de sindicats i entitats del teixit associatiu valencià, va reclamar la dimissió del cap del Consell “no solament per tot el que sabem de la DANA, sinó perquè el PP legitima uns pressupostos que van en contra de tots els drets socials i civils de la ciutadania”.

Oliver és advocada de professió i presidenta d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), entitat creada el 1971 i legalitzada el 1978 amb l’objectiu de promoure la llengua i la cultura pròpies. En conversa amb elDiario.es, explica que aquesta protesta –convocada a València, Castelló de la Plana i Alacant– va nàixer de la necessitat d’agrupar els moviments socials valencians i “deixar de treballar en microcàpsules”. “Cal eixir al carrer. Nosaltres no pararem, perquè ACPV posa la cara i el cos per totes, per la col·lectivitat”, reivindica.

A més, l'entitat exerceix una de les acusacions populars més actives en la causa de la dana que instrueix la jutgessa de Catarroja, Núria Ruiz Tobarra, de la qual Anna Oliver destaca la seua capacitat d'empatia cap als familiars de les 228 víctimes mortals, que “produeix una restauració del dany”.

Quan es compleixen dos anys de legislatura, assegura que continua mantenint la confiança en “la força de la gent”. En aquest sentit, fa referència al treball d’ACPV en la campanya ‘La llengua no es toca’, la Comissió 9 d’Octubre o les mobilitzacions amb motiu del Dia Europeu de les Llengües, el dia de la presa de consideració de les cinc lleis “que arrasaven tot el que havia fet el Botànic” i les nou manifestacions en record de la DANA que va assolar el 29 d’octubre passat unes quantes localitats valencianes.

A més, sobre l’organització del 25 d’abril destaca la “decisió política” de celebrar-lo a Alacant: “Quan el Consell vol estar en un espai còmode i oblidar-se una mica de tot el tema del valencià, la cultura i la protesta, se’n va allà. Aleshores, vam pensar que, si volien caldo, en tindrien dues tasses i anirem a Alacant a reivindicar la seua valencianitat”.

L’Ajuntament d’Alacant, governat pel PP i Vox, va votar setmanes enrere convertir la ciutat en zona de predomini castellanoparlant. Es tracta d’un moviment que depén d’una modificació de la Llei d’ús i ensenyament del valencià (LUEV). És factible que es done una reforma d’aquesta dimensió en les Corts Valencianes?

Sí. De fet, no és la primera vegada que l’Ajuntament d’Alacant arriba a una proposició d’aquesta mena, sinó la cinquena. Al final ho han aconseguit, perquè justament ara hi ha un equilibri de forces en què el vot de Vox es converteix en indispensable. Com sempre, la llengua és moneda de canvi; és allò que ells rendibilitzen. S’han aprovat els pressupostos del 2025 a mitjan any, però, quan passe l’estiu, s’hauran de començar a negociar els pressupostos del 2026 i, si Vox posa com a condició modificar una llei, que és una llei ordinària que no necessita una majoria qualificada, hi ha un risc real que això passe.

Què suposaria per a la llengua aquest canvi de la consideració lingüística d’Alacant i quin efecte podria comportar?

La modificació de la LUEV per a canviar Alacant de predomini lingüístic obri la porta a tota una sèrie de canvis. Si la ciutat és de predomini lingüístic castellà, el valencià ja seria una optativa. Tots els centres escolars que s’han mobilitzat a Alacant durant la consulta lingüística i que, per a sorpresa seua, han triat el valencià, deixarien de tindre aquesta obligatorietat i podrien demanar l’exempció de la llengua.

A més, l’obligació de l’Administració pública de promoure, facilitar i potenciar l’ús del valencià decau si estàs en un predomini lingüístic castellà. El risc és que després vinga Elx –el govern municipal ha arraconat el valencià– i es convertisca en una concatenació: en la ciutat de Castelló hi ha hagut un primer canvi de nom, ara és València. Ells segueixen el seu full de ruta sense aturador; i l’aturador ha de ser la societat civil valenciana.

Aquestes maniobres es produeixen paral·lelament a l’ofegament econòmic de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Assistim a una de les ofensives més grans d’ençà de la recuperació de l’autogovern contra les institucions que vetlen pel valencià?

Diria que la més descarada. El mirall del Botànic ens ha fet oblidar massa ràpidament els 20 anys del PP, que van començar prohibint paraules en Canal 9 i van acabar tancant la televisió pública. Ara fan el mateix en À Punt perquè, després d’una faena impressionant, no han tingut cap problema de cessar el cap d’informatius.

Ja ho han fet i ho han fet moltes vegades. Hem de recordar que l’AVL naix per a intentar un consens i una pacificació del tema lingüístic d’una guerra que havien mogut ells, els secessionistes. Hem de recordar també que el PP va sancionar Acció Cultural, on ja tenim una llarga trajectòria d’atacs i d’intents d’ofegament, amb quasi un milió d’euros i tancant tots els repetidors, que és pel que no tenim reciprocitat amb TV3 i IB3.

No és una cosa nova, però ara ho fan a cara descoberta. A mi em va fer molta vergonya que la segona autoritat del país, la presidenta de les Corts, es vantara en xarxes socials que l’AVL havia reduït l’edició de llibres i la celebració de jornades i conferències. Això és sectarisme. Això pots fer-ho en el teu partit, que té una ideologia i uns objectius concrets, però no en xarxes públiques, perquè, com a autoritat del país, has de donar exemple de democràcia i de govern per a tot el poble.

Però també és veritat que ara hi ha un País Valencià que ells desconeixen. Hi ha un teixit d’entitats sindicals i socials amb la capacitat d’autoorganitzar-se sense estar sota l’esfera de cap partit polític. Això crec que els agafa una mica per sorpresa.

L’ofegament no sols es circumscriu a l’AVL, sinó que també afecta les entitats, com la vostra, que fomenten el valencià. Com se sobreviu amb l’Administració en contra?

Abans de les eleccions, vam fer una previsió i ens preparàrem per a un escenari com l’actual de subvencions zero de la Generalitat. Férem els nostres càlculs econòmics per a poder fer la travessia del desert. De fet, enguany les ajudes a la promoció del valencià encara no s’han convocat. Tot i que nosaltres no tenim cap problema de demanar subvencions i dir que les demanem. Això són diners públics i és molt millor que es destinen a una entitat que fa activitats per a tot el món, perquè les nostres activitats no són només per a la gent associada. En fi, hem sobreviscut a ells altres vegades i ara també ho farem. L’ofec econòmic amb nosaltres no funcionarà.

Consideres que amb l’extrema dreta de Vox del bracet del PP s’arriba més lluny en l’ofensiva contra el valencià que quan governaven els populars en solitari?

Crec que tenen l’excusa. Vox és la justificació, fins i tot davant del seu propi electorat. Vox naix del PP. Per tant, l’únic que fan ara és forçar-los una mica a prendre unes decisions que potser no haurien pres, perquè no ho haurien necessitat. Haurien pogut fer les seues polítiques econòmiques ultraliberals, que és en definitiva el que els mobilitza i els motiva, sense tindre tots aquests enrenous i provocar la mobilització i la crítica.

Però a ells no els pesa. Vull dir, ells no tenen una estima per la llengua i per la cultura del país. Per a ells, la llengua és folklorització, és una cosa ridícula. Només entenen la cultura com la festivitat i com més siga ofrenar glòries a Espanya, més cultura valenciana entenen que és. No coneixen ni el territori, ni la idiosincràsia, ni la diversitat. Tinc la sensació que per a ells el País Valencià és València i afortunadament és més llarg, més ric i més divers.

Una de les estocades contra el valencià s’ha produït en l’ensenyament amb l’anomenada la Llei de llibertat educativa, de la qual sempre denuncies “la lletra menuda”. Quines conseqüències té aquesta norma sobre per a la normalització del valencià?

Ells en diuen llibertat educativa i hauríem de dir-ne de l’odi lingüístic. Una mare em va dir una vegada que les famílies ja havien triat quan fan el càsting d’escoles. La tria educativa es fa quasi quan pareixes o quan estàs pensant quina escoleta infantil escollir, quin barri... El Consell no ha fet aquesta llei per a promocionar la llibertat educativa. A ningú se l’obligava a fer una docència en valencià.

Totes les enquestes parlen d’una davallada en l’ús social de la llengua, però d’un creixement del coneixement de la llengua, tant escrit com oral. Tot i que per raons laborals o en l’adolescència faces claudicació lingüística, si has rebut formació en valencià, tindràs els valors intrínsecs i la cosmovisió del món que va implícita en una llengua. Si no tens aquest coneixement, se t’elimina una riquesa molt important. Se’ns veta una cosa que estatutàriament estan obligats a protegir, perquè el valencià és llengua oficial.

A la consulta sobre la llengua vehicular, contra la qual vau presentar un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), el valencià es va imposar. No obstant això, el valencià no està garantit en les zones de predomini lingüístic del castellà. Quins drets es vulneren?

Es vulnera, en primer lloc, l’Estatut d’Autonomia, que és la norma més important. Però es vulnera també la Carta Europea de Llengües Minoritzades, aquest acord internacional signat pel Regne d’Espanya que, encara que, no té força executiva, diu que les llengües minoritzades han de ser protegides i promogudes per les institucions i les administracions públiques. I es vulnera la Llei d’ús i ensenyament del valencià, que diu que s’ha de garantir el valencià en qualsevol zona de predomini lingüístic valencià.

El Consell mateix entra en contradicció. Si ells pensen que tot això es pot votar, no hi hauria cap necessitat de convertir Alacant en zona de predomini lingüístic castellà. Però, saben que, segons la LUEV, s’ha de garantir l’ensenyament de la llengua a Alacant com a zona de predomini lingüístic valencià. Vulneren aquesta normativa. Una normativa que, a més, naix del consens, perquè la LUEV s’aprovà a Alacant simbòlicament i tots els partits hi estaven d’acord; igual que tots els partits estaven d’acord també amb la creació de l’AVL.

Aquestes polítiques del Consell contra el valencià coincideixen amb les recomanacions de l’últim informe d’experts de la Carta Europea de Llengües Minoritzades, en què s’instava a “adoptar mesures immediates i decidides per a protegir i salvaguardar la cultura valenciana” o “garantir l’educació en valencià en tots els nivells educatius”.

La Carta Europea fa una revisió cada cinc anys. Quan van vindre els experts, Acció Cultural, entre altres entitats, vam denunciar el perill que en aquell moment suposava la llei educativa. Encara no s’havia fet l’ordre de consulta i ni tan sols sabíem com s’executaria. Els experts contrasten després tant amb el Govern central com amb l’autonòmic. Tot i això, i les seues conclusions són demolidores.

L’informe va dir-li a l’Estat que no respectava el plurilingüisme, que és una realitat a l’Estat espanyol. I, per tant, hi ha una vulneració dels drets lingüístics que l’Estat es va comprometre a protegir. I en la part autonòmica encara és més greu. És el territori on la llengua és oficial i on l’Administració té l’obligació de complir l’article 9 de la seua estimada Constitució, pel qual les administracions públiques han d’eliminar tots els entrebancs per a l’exercici dels drets. Els experts van alertar que hi ha un retrocés en la possibilitat d’exercir els drets lingüístics.

Insisteixes que “una llengua no pot ser només de la intel·lectualitat o del folklore”. Com es pot donar prestigi a la llengua, sense el suport institucional?

Sense el suport institucional, no es pot prestigiar la llengua, així de rotund. Per a prestigiar, tu necessites l’auctoritas, una persona en una posició elevada per a ser el teu espill. Des del feminisme ho tenim molt clar: moltes vegades les xiques no triaven un ofici, un esport o una carrera professional perquè no n’han tingut un exemple. S’han requerit moltes generacions per a fer una transformació. Sempre necessites algú que estiga en una posició elevada, que et faça veure que el valencià no és cooficial, és oficial. I que, per tant, tu en valencià pots fer-ho tot: literatura que tinga ressò internacional, música, classes, anar a llaurar el camp o enquitranar carreteres. No és una llengua domèstica, com en el franquisme per a parlar amb els teus. I tampoc es pot reduir a la bambolla de l’escola.

No pots obligar la gent a estimar el valencià, perquè des de la imposició no pots fer-ho. Ara, des de la normalització, que era una paraula que en els anys 80 s’utilitzava molt, sí. No pot ser que un president de la Generalitat, quan vaja a Alacant, parle en castellà, que quan faça la felicitació de Cap d’Any ho faça en castellà o que l’actual president no parle mai valencià i, quan ho fa, és perquè busca alguna cosa i diu tres frases amb una fonètica espantosa. No pot ser que una alcaldessa de València, com va ser Rita Barberá, l’única vegada que parlà valencià va ser per a crear un mem. Prestigiar una llengua es fa sempre des d’una situació de domini, no de poder, sinó d’autoritat, des de la qual dones exemple social.

Un pas per a aconseguir-ho seria la reforma de la Llei d’ús i ensenyament del valencià?

En el Botànic es va intentar, perquè aquesta llei té 40 anys. Moltes vegades es té por de modificar les coses i és un poc el que va passar. Una mena de millor no toquem res, no siga que fem malbé el poc que tenim. Però jo em pregunte: a banda de la LUEV, no s’ha pogut crear una altra llei? En 40 anys no hi ha hagut un moment en què s’hagen donat les majories necessàries per a garantir o fomentar l’ús de la llengua? Crec que hi ha hagut temps per a crear altres instruments legislatius que protegiren els nostres drets. I això no existeix. L’oficina de drets lingüístics l’han tancada i no ha passat res. Si hi ha possibilitat que hi haja un govern progressista, hauríem de preparar una sèrie d’instruments que garantiren els nostres drets sense possibilitat que el govern de torn els aniquilara.

És tan senzill com que ara es prescindeix dels lingüistes en À Punt i no hi ha res que puga garantir aquesta figura. No hi ha cap instrument que la protegisca. Internament, el Botànic va haver de fer molta reorganització lingüística de l’Administració. Però encara hui en dia t’adreces a qualsevol de les conselleries de la Generalitat Valenciana i et contesten per defecte en castellà. Encara, 40 anys després, he de recordar jo a l’Administració que, si li escric en valencià, m’ha de contestar en valencià?

T’esperaves la reacció del carrer en les primeres manifestacions per a demanar la dimissió de Mazón?

La primera manifestació del 9 de novembre era imprescindible. La ràbia flotant que es palpava, que era densa, s’havia de canalitzar. Després, com que anava en capçalera, no tenia sensació de què hi havia darrere de mi. Això m’ha passat en totes les mobilitzacions i més tard m’he impressionat en veure les fotos. A mi m’ha omplit de satisfacció la resposta de la gent.

Parlem de 230 morts. És molt bèstia. No acabe d’entendre que aquest govern i que el PP continue legitimant una persona que té aquesta responsabilitat. Em resulta absolutament incomprensible. Però el País Valencià ha canviat respecte dels 20 anys del PP i ha canviat per a tot. I crec que també aprenguérem amb l’accident del metro. Hem aprés com a societat que les víctimes no se les abandona i se les acompanya. Per tant, que les manifestacions hagen sigut tan sostingudes en el temps, que hi haguera tanta gent, crec que és una conseqüència de tota la trajectòria històrica del país.

Han passat ja quasi nou mesos de la DANA i continueu demanant les mateixes responsabilitats que exigíeu el primer dia.

Hi ha col·legis amb el pati encara brut, altres amb enreixat, perquè és un perill passar, continua havent-hi garatges o ascensors amb problemes, etc. Nou mesos després, el Consell, que ha rebut més diners que mai del Govern central, que acaba d’obtindre el permís per a endeutar-se, l’únic que ha fet ha sigut gastar-se 2,2 milions en una empresa externa perquè faça un pla de reconstrucció. No sé, s’espera més.

S’espera que escolten les víctimes i no que les instrumentalitzen. Els bombers han denunciat que, si vinguera una altra DANA, no n’hi ha res previst. Nou mesos després no has pogut reconstruir, però, sabries com enviar el missatge? Sabries quan has de constituir el Cecopi? Sabries quina gent hauria d’anar-hi? Has reforçat el 112? I, mentrestant, fan polítiques negacionistes del canvi climàtic. I reconstrueixen en els mateixos llocs on els experts avisen que no hauries de fer-ho. No hi tenen cap dubte? Jo, com a ciutadana, en tinc molts. No assumeixes cap responsabilitat, no vols que et jutgen, no vols anar a la presó, vols autodefensar-te, no vols deixar de ser aforat; però, èticament, com a persona, no et preocupa que torne a vindre una DANA i que no estigues preparat?

Han passat 9 mesos i continua sense res previst. Jo espere que, si no ara, perquè evidentment el PP el legitima [Carlos Mazón], hi haja un canvi de govern. Espere que aleshores siga un govern que es prenga seriosament el canvi climàtic, l’urbanisme i la importància de les grans infraestructures i de l’horta.

Parlem ara de la causa oberta en el Jutjat d’Instrucció núm. 3 de Catarroja. Vau anunciar que emprendríeu accions judicials contra el Consell per “la seua gestió negligent durant la barrancada”. Ho vau fer i exerciu una de les acusacions populars en la causa. Quines són les vostres expectatives sobre això?

El nostre lema és llengua, cultura, país. La manera de defensar el país era també constituir-nos com a acusació popular i posar tota la intel·ligència possible perquè aquesta causa prosseguira. I per això buscàrem Manolo Mata, que té una llarga experiència, com a síndic –coneix perfectament com s’organitza políticament l’Administració– i com a jurista amb llarga trajectòria com a penalista. Per tant, la tria no va ser gens casual i ha funcionat. De fet, moltes de les diligències que s’han practicat en la instrucció són a petició d’Acció Cultural.

La nostra idea és que el procediment es faça escalonadament, que és el que també ha dit el TSJCV i la instructora. Hi ha ara dues persones investigades. Veurem si escala al desmemoriat president de la Diputació de València. Però ha d’anar així. Moltes vegades la gent es pensa que jo denuncie el president i que l’investiguen. No funciona així en el nostre sistema penal, que és molt garantista.

D’altra banda, en dret penal hi ha el que es coneix com a justícia restaurativa, que no és sancionadora i busca el confort de la víctima. El sistema penal espanyol no és restauratiu. Però aquesta jutgessa escolta les víctimes i això ja és satisfactori. Les víctimes necessiten algú que les escolte, algú que pot prendre decisions, investigar, ordenar, sancionar, etc. Aquesta empatia produeix una restauració del dany. A més, les seues resolucions són molt comprensibles, que també és una cosa molt estranya.

Crec que destria molt bé el gra de la palla. Té un guió i va pujant graó a graó de l’escala sense pressa. Així és com es construeixen les bones causes penals. I això necessita molta paciència d’anar lligant, tenint en compte que a més hi ha 40 acusacions. Confie i crec que la jutgessa instructora fa un paper que va més enllà de la instrucció sense perjudicar-la i, per tant, aquesta part d’humanitat crec que és essencial en un cas com aquest.

Mencionaves justament Mompó i les contradiccions durant la seua declaració.

Què esperàvem? Que Mompó anara al jutjat i diguera que va parlar amb el president? Jo no esperava que ell anara allà i posara el president als peus del cavall. Entre altres coses, perquè ell a hores d’ara es promou políticament dins del PP. Un dels problemes que tenen és que, si lleven Mazón, qui posen? Ni tan sols poden defenestrar-lo, perquè no tenen qui el substituïsca.

La declaració de Mompó entra dins del legítim dret de defensa. Ara, és habilitat de les acusacions veure les contradiccions en què poden entrar o trobar com les altres proves perifèriques entren en contradicció amb el que ells diuen. I seran molt importants totes les proves que s’aporten, com ara les càmeres o totes les pericials que puguen indicar que sí que era possible alertar abans, constituir-se abans o que hi havia prou informació per a haver pres decisions, amb una alerta roja, com la Diputació mateixa, que va enviar els seus treballadors a casa.

Una altra cosa és la imprudència d’anar-se’n a un programa de màxima audiència a dir el que va dir. No sé qui els assessora. Perquè hem vist una part de les seues declaracions, però això és un programa editat, no en directe. Per tant, potser es pot demanar el brut de l’entrevista per a aportar-lo a la causa judicial i que riguem tots molt. Quan tu parles amb una periodista, dius moltes coses. I, clar, potser amb aquest material tot casa i potser Mompó acaba com a investigat.

Però falta una declaració fonamental per a fer un cronograma.

Si no tens una base sòlida, no podràs pujar la torre per a tancar-la. No podem esperar que en els pròxims mesos el president Mazón estiga en un tribunal. Això no passarà, perquè la instrucció no està prou madura, encara no s’han practicat prou proves i no s’han recollit prou indicis per a justificar això. A banda que és aforat. Però imaginem que no fora aforat; que ara, mentre parlem, ell haguera dimitit. Fins i tot així la jutgessa no el citaria a declarar ja. Ha d’haver-hi prou cos.

Hi ha tota una escala de responsabilitats. Ell és el màxim responsable, però hem de diferenciar entre el responsable polític i ètic i el responsable penal. I el responsable penal exigeix que la cadena de comandament haja fallat o que ell hi haja intervingut. Per aquest motiu, ell ara diu reiteradament que no va prendre cap decisió i que, quan arriba al Cecopi, s’havien pres totes les decisions. Quan ell canvia les versions, rep assessorament a mesura van rebent informació de què se sap. I la seua última versió és que va arribar a les 20.28, perquè a aquesta hora el missatge ja està enviat.

Per tant, no serà de hui per a demà. Però, com més sòlida siga la instrucció, més garanties hi ha que Mazón acabe sent investigat.