“Quins són els seus artistes favorits?”, van preguntar en una entrevista a l’expresident del Govern José María Aznar. L’ara empresari i lobbista va contestar: “Rueda, Rueda i Rueda”. L’entusiasme de l’expolític per l’obra de Gerardo Rueda, mort el 1996 i un dels autors espanyols més importants del segle XX, el va fer convertir-se en una mena de prescriptor de luxe del polifacètic escultor.

Tant va ser l’interés de José María Aznar per la difusió artística de Gerardo Rueda que va arribar a intercedir pel fill adoptiu del difunt, José Luis Rueda Jiménez, perquè venguera una part del seu llegat a Caja Madrid per 54 milions d’euros. Una vertadera pilota en el món de l’art que va frenar el que en aquell temps era president de la fundació de la caixa, Rafael Spottorno, per “desproporcionada”, com revelen els correus electrònics entre Aznar i Miguel Blesa intervinguts per la policia en el cas Blesa.

Aquesta mediació de l’expresident del Govern es va produir a l’octubre del 2008, just un any abans que José Luis Rueda Jiménez incrementara de manera fraudulenta la seua herència amb 600 obres falses que va valorar en 21 milions d’euros, com ha contat eldiario.es. Aquests quadres i escultures es van anar produint anys després, segons encàrrec de l’hereu i 11 anys després de la mort de l’artista. Només l’IVAM en va adquirir 96 per 3,4 milions, compra fraudulenta per la qual s’enfronten entre 6 i 12 anys de presó l’exdirectora de l’IVAM Consuelo Císcar; l’excap econòmic del museu Juan Carlos Lledó i el fill de Gerardo Rueda.

Segons els correus entre Miguel Blesa i José María Aznar, l’expresident del Govern va oferir a Caja Madrid una col·lecció de José Luis Rueda que incloïa 200 obres, entre les quals hi havia peces del grup El Paso, de l’Escola de Vallecas, del Grupo Cuenca, 20 obres de Gerardo Rueda i 130 més en préstec per a la seua exposició. El preu, que va acompanyar amb informes tècnics ben dubtosos, va ser de 54 milions, la qual cosa va provocar l’“estupor” de Spottorno per aquesta valoració.

La primera negativa de la Fundación Caja Madrid no va frenar Aznar, que va tornar a oferir a Blesa una altra part del llegat. En aquest segon cas, li proposa que l’hereu “necessita” vendre 24 obres, amb una oferta molt menys important: 6,1 milions d’euros. A aquesta proposta sí que accedeixen des de la fundació, però l’operació es trunca perquè havia de formar part del museu dedicat a l’artista, que no es va construir finalment en un edifici de Madrid pel cost tan elevat que tenia, entre 65 i 115 milions.

El fill de José María Aznar, José María Aznar Botella, després de frustrar-se l’operació del museu Rueda i la compra de l’obra de l’artista al seu fill, va traslladar a Blesa la “decepció” de son pare. “Amb els cabells que s’ha deixat per tu, és impresentable el que has fet”, diu un SMS intervingut per la policia a l’expresident de Caja Madrid.

José Luis Rueda Jiménez era un vertader geni en la promoció que polítics del PP feien de l’obra de son pare, ajuda que permetia engrandir la figura de Gerardo Rueda, però també a incrementar els zeros en el seu compte corrent. Dos casos de corrupció, el cas Blesa i el cas IVAM, han ajudat a destapar aquestes pràctiques.

De fet, segons l’escrit d’acusació de l’Advocacia de la Generalitat Valenciana, l’IVAM va arribar a invertir 719.987 euros en la promoció de l’obra falsa de l’hereu. “No satisfets d’haver ocasionat un crebant de 3,4 milions d’euros a l’IVAM, els protagonistes de les adquisicions fraudulentes es van concertar per organitzar, amb càrrec sempre al museu, una sèrie d’exposicions la principal finalitat de les quals va ser promocionar les escultures falsament atribuïdes a Gerardo Rueda, generant així noves vendes d’obres d’art de les incloses en l’addició d’herència del 2007 i per a promocionar la col·lecció particular de Sr. José Luis Rueda Jiménez”, denuncia l’acusació particular en el cas IVAM.

Aquesta promoció i la seua entrada en el mercat gràcies al museu valencià hauria permés disparar el valor de la col·lecció privada del fill adoptiu i hereu. No menys ajuda a aquesta promoció ha sigut l’aposta decidida de tot un expresident del Govern d’Espanya.