Bétera renuncia a restaurar una trinxera de la Guerra Civil que pot ser sepultada per una urbanització nova

El projecte urbanístic d’una zona residencial de xalets a Mas Camarena, Bétera, amenaça les restes ja deteriorades d’un dels principals punts de defensa de la València de la II República durant la Guerra Civil. A més, el govern municipal del PP posa facilitats perquè aquesta construcció siga possible sense preservar el patrimoni històric.

El Centre de Resistència La Jonquera de la Línia de Defensa Immediata Puig-Cara-sols, construït durant la Guerra Civil, està conformat per tres punts. Els números 2 i 3 ja han vist com les excavadores i l’asfalt dels nous vials han passat per damunt seu. El punt número 1 seria l’objecte de la pròxima fase d’urbanització, precisament el de més valor patrimonial, encara que l’estat de degradació, amb abocadors incontrolats i vegetació que erosiona les construccions, mostren una imatge molt deteriorada d’aquest enclavament.

Aquest abandó semblava que tindria una final quan el mateix Ajuntament de Bétera anunciava el juliol del 2023 una primera fase d’actuacions amb la finalitat d’excavar i consolidar 250 metres de trinxeres i un búnquer, intervenció que es faria amb una subvenció de 33.000 euros de la Diputació de València. El projecte també incloïa la instal·lació de senyalística que identificara i informara d’aquest centre, per a “posar en valor i protegir aquest bé patrimonial i continuar amb l’objectiu del consistori de destacar la importància de les trinxeres i els búnquers de la línia Puig-Cara-sols al seu pas pel municipi”, segons afirmava el consistori en un comunicat.

Però aquesta subvenció la va retornar l’Ajuntament de Bétera a la Diputació el 2024, segons ha pogut saber elDiario.es de fonts del consorci provincial, una renúncia que no es va anunciar pel govern de la popular Elia Verdevío, com sí que ho va fer del projecte de restauració. Amb tot, la situació actual és que roman l’abandó i la degradació d’aquest punt i l’amenaça de la rajola continua en els voltants.

Urbanització judicialitzada

La destrucció que es tem d’aquest punt número 1 no és una quimera, ja ha tingut un antecedent en el pròxim punt número 2. La destrucció que s’ha produït en aquest enclavament ha sigut fins i tot portada per una agrupació de veïns davant la justícia, juntament amb col·lectius memorialistes, i s’emmarca dins d’un projecte general que ocupa tota la zona.

Aquests veïns expliquen que es projecten 2.000 cases amb el nou PAI, que suposarà incrementar en més d’un 150% els actuals 1.248 habitatges amb 4.000 veïns que hi ha actualment, explica José Antonio Martínez, president del col·lectiu veïnal. La raó és que els veïns, a més d’advertir de la destrucció patrimonial, també critiquen que l’escalada d’habitatges no comporta la millora d’infraestructures, “cosa que suposa que els embossos actuals que es produeixen diàriament es multiplicaran quan aquestes cases estiguen habitades”.

Els veïns van portar, doncs, a la Fiscalia l’actuació duta a terme en el conegut com a punt número 2, urbanitzat en el sector R-13, per la destrucció que implica, una destrucció que avançava amb el silenci de la Generalitat. Davant el panorama advertit, l’actuació es va posar en coneixement del Jutjat de Llíria.

Restes protegides per llei

D’altra banda, Matías Alonso, el president del Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica de la Comunitat Valenciana, que també s’ha implicat en aquesta lluita, explica que la situació actual és que algunes trinxeres han vist com els vials els han asfaltat damunt, o com alguns dels punts de més interés, com ara nius de metralladores o altres, queden dins de parcel·les sense protecció. Així doncs, adverteix que queden a la mercé de la bona voluntat dels propietaris i els promotors sobre què s’ha de fer amb aquests vestigis: arrasar-los per a construir els habitatges projectats o finançar de la seua butxaca una preservació que no ha promogut l’Ajuntament de Bétera.

A més, Alonso subratlla que aquests vestigis estan protegits per llei de manera genèrica, ja que la Llei de patrimoni valencià (modificada pel govern progressista del Botànic el 2017) els considera bé de rellevància local (BRL). Però, a més, recorda que el Consell Valencià de Cultura s’ha pronunciat específicament sobre aquesta Línia d’Actuació Immediata, i en un informe aprovat per aquesta institució va instar la Generalitat que els vestigis foren protegits i declarats bé d’interés cultural (BIC). Això implicaria una protecció més elevada i un règim de conservació especial; de la mateixa manera demanen que la Línia Immediata siga considerada un conjunt històric.

“Es perd una oportunitat”

Segons l’investigador d’aquests vestigis construïts el 1938, José Durban, amb aquesta renúncia a la subvenció “es perd una oportunitat” per a frenar l’abandó d’aquest punt de referència. Durban, que ha estudiat aquest enclavament i el va inventariar el 2008, assenyala que té centenars de metres de trinxera, dos fortins i diversos refugis, “és un lloc emblemàtic”.

El mateix investigador lamenta que no hi ha cap mena de conservació ni vigilància, malgrat la protecció legal genèrica. A més, explica que l’anterior govern d’esquerres va requerir a tots els municipis amb restes de la Guerra Civil que els catalogaren i els comunicaren a la Generalitat, per a poder definir-se així tots els punts i confeccionar un catàleg.

Però este investigador, davant el retorn de la subvenció que havia anunciat l'Ajuntament de Bétera, i veient com s'ha actuat en el punt 2 advertix que “ens fa sospitar de les intencions”, ja que l'actuació R-11 penja sobre este enclavament.

Durban explica que la preservació podria haver sigut compatible, perquè la llei obliga a una cessió del 10% de l'espai urbanitzat, així com també s'haurien pogut posar condicionants als vials per a adaptar-los i que respectaren les restes. “Això donaria més valor a la zona”, assegura l'expert.

El mateix José Durban advertix que ara la promoció urbanística sembla haver-se frenat: “Si l'Ajuntament l'intenta moure seria més greu, ara no poden dir que no eren coneixedors, això fa molts anys que està documentat, i els elements patrimonials són de més valor, és un centre de resistència complet”, sentència.

Eldiario.es ha intentat contactar amb l'Ajuntament de Bétera per a recaptar la seua gestió però no ha rebut cap resposta de l'executiu local de la popular Elia Verdevío.