El nou Bloc haurà d’esperar: la refundació del partit valencianista queda paralitzada per la pandèmia

El debat sobre el futur del valencianisme polític en el si del Bloc Nacionalista Valencià haurà d’esperar una mica més. La setmana passada el partit majoritari de Compromís (on també s’integren Iniciativa del Poble Valencià i Verds-Equo) decidia ajornar el seu congrés, previst per a l’últim cap de setmana de juny, per la incertesa causada per la pandèmia Covid-19.

El dia que Pedro Sánchez va decretar l’estat d’alarma, havien d’haver començat les votacions per al nom nou de la formació, marcat en l’agenda com l’inici del procés de refundació del partit, que busca ser vist com una opció més oberta per a la militància d’esquerres i subratllar el discurs social en la formació.

Els problemes derivats de la crisi sanitària per a una organització política són diversos. En primer lloc, els riscos per a la vida humana del contacte entre persones. I en segon, que els cervells de les organitzacions han prioritzat la gestió de la crisi. No hi ha temps físic per a una altra cosa.

En el cas del Bloc, els coordinadors de les ponències política i estatutària s’han vist absorbits per la faena de les institucions, tant en l’executiu autonòmic com en la Diputació de València. Coincideix que la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport que dirigeix Vicent Marzà és un dels departaments més actius del Govern autonòmic en aquest moment, que ha de parar atenció a la docència en línia, al repartiment de material per a les famílies amb menys recursos i a la gestió de les beques de menjador, entre altres qüestions. També ha alçat la veu el sector cultural en les últimes setmanes, reclamant atenció a una indústria precaritzada i sense possibilitat d’acollir-se a moltes ajudes. De la seua banda, Maria Josep Amigó, coordinadora de la ponència estatutària, exerceix de vicepresidenta de la Diputació, una institució que resulta clau per a coordinar els municipis, especialment els més menuts, davant la crisi sanitària i la gestió de recursos.

El problema següent naix del distanciament social. Segons indiquen fonts de la formació, el procés de debat ha de ser presencial, perquè és en el que es basa el congrés. Des de la discussió de les esmenes en les assemblees locals fins al debat de les ponències, tots els processos passen per la reunió de persones per a millorar els documents proposats.

Les ponències del Bloc versaven al voltant d’una anàlisi de la situació actual; des de la idiosincràsia del País Valencià i el seu encaix en el marc estatal fins al paper de la Unió Europea, passant per reforçar el discurs social i en defensa del sector públic. Anàlisis alterades ara per una pandèmia amb efectes sense precedents, però que deixen veure les clivelles del sistema: la globalització, el centralisme de l’Estat o la deslocalització industrial. El conseller d’Economia Sostenible, Rafael Climent, ha publicat en les seues xarxes socials algunes reflexions sobre aquest tema. Encara que, segons les fonts consultades, els principis del partit no varien –ara, més que mai, es defensa la sanitat pública, el model econòmic alternatiu al neoliberalisme i la sobirania alimentària–, sí que ho farà la manera d’afrontar-los. “La sensació és que res tornarà a ser com abans”, comenta un membre de la formació.

Debats en la formació

Com en tot moviment polític, en el Bloc hi ha veus diferents i discussió. Els coordinadors de les ponències, emparats per l’actual secretària general Àgueda Micó, advoquen per l’obertura del partit a la recerca d’una base més àmplia, replantejant el concepte nacionalista de la formació. Davant aquesta visió es mostren una mica recelosos els membres del corrent Bloc i País, que reivindiquen un partit més nacionalista, o els dirigents veterans. Enric Morera, president de les Corts Valencianes, considera que s’ha d’obrir una “reflexió prèvia sobre el paper del valencianisme en el segle XXI”.

Altres sectors, especialment els més joves, reivindiquen un partit que incorpore la perspectiva de gènere en la seua estructura. És el cas de Lucía Beamud i Teresa Pastor, regidores de Compromís a València i Sant Joan d’Alacant, que van explicar en les xarxes de TresD –un canal de debat sobre la formació– que, encara que el partit dona importància a les dones en el lideratge, la feminització hauria d’“arribar a més nivells”. “Cal fer un espai agradable perquè més dones s’hi senten còmodes i no siga un espai de lluita”, explicaven en una entrevista.

En el mateix espai, el portaveu en les Corts Valencianes, Fran Ferri, reclamava una formula que donara més seguretat jurídica a l’actual coalició Compromís i aplaudia que en la formació “la gent ha assumit el valencianisme del Bloc”.

En el que hi ha acord és en el fet que el partit que isca del pròxim congrés no serà com l’actual i haurà d’adaptar-se a les exigències d’una població que patirà els danys d’una crisi sense precedents.