El cap d’Emergències de la Generalitat va plantejar “volar les vies del tren” per a rescatar a víctimes de la dana a Utiel

Mentre el president Carlos Mazón degustava els plats del restaurant El Ventorro, en un reservat del cèntric establiment en companyia de Maribel Vilaplana, el subdirector general d’Emergències de la Generalitat, el funcionari Jorge Suárez, “va plantejar volar les vies del tren” a Utiel, que podien “fer de mur de contenció” i impedir l’entrada dels efectius rescatadors del Consorci Provincial de Bombers i de la Unitat Militar d’Emergències (UME) en la localitat, completament inundada des de dues hores abans de la reunió del Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) del 29 d’octubre de 2024, jornada de la catastròfica dana que va deixar 230 morts. Això es desprén de l’acta de la primera part de la seua declaració el 4 de desembre passat, a què ha tingut accés elDiario.es.

Suárez va relatar davant la jutgessa instructora que, abans que començara la reunió del Cecopi, en el Centre d’Emergències de l’Eliana havien estat visualitzant els recursos de què disposaven en la zona d’Utiel-Requena.

“Això ho té molt gravat, perquè veien la zona on hi havia persones atrapades, persones que estaven en les teulades en el municipi d’Utiel, i al mateix temps veien el posicionament dels recursos de l’UME, del servei de bombers, que estaven pràcticament com si estigueren en el barranc de Poio, i sabien que no podien arribar-hi”, va explicar el subdirector general d’Emergències.

Ni tan sols l’UME “podia accedir” al municipi i tan sols un helicòpter del Consorci Provincial de Bombers sobrevolava la zona fent rescats.

Suárez, un veterà expert en emergències (especialment en incendis forestals), es va quedar impactat amb la situació a Utiel: “Això és una de les coses que mai oblidarà com a tècnic, veure uns recursos i veure que no poden arribar-hi. Es va incorporar al Cecopi amb aquesta sensació, de dir ‘sembla impossible que no hi haja cap mecanisme’, fins i tot recorda que va plantejar volar les vies del tren, perquè feia la sensació que hi havia unes vies del tren que podien fer de mur de contenció”.

Amb temperatures que, ca a la nit, serien “fredes” i nombrosos veïns d’Utiel atrapats en teulades de la localitat, el subdirector d’Emergències tenia por de possibles hipotèrmies, “perquè els terminis que els donaven de possibilitat de rescat serien llargs”.

D’altra banda, tal com va informar elDiario.es, Jorge Suárez va plantejar des de l’inici de la reunió del Cecopi la possibilitat d’enviar un missatge massiu i automàtic als telèfons mòbils de la població (encara que sense anomenar-lo explícitament Es-Alert). “En aquest moment el declarant va dir que una de les possibilitats que tenien era un avís a tots els mòbils que estaven en aquesta zona”, segons diu l’acta de la seua declaració.

L’esborrany proposat per Suárez, en què demanava a la població que es refugiara en altura, “no va agradar a José Miguel Basset” i “no va tindre cap suport per ningú més dels que estaven en el Cecopi”. “Ningú va dir res, només el Sr. Basset va dir que no li agradava”, va afirmar el testimoni.

En la primera intervenció dels representants de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) en la reunió del Cecopi, es va alertar d’una possible catàstrofe en la presa de Forata, cosa que va propiciar una “situació tibant” en el si del Cecopi, pel fet de tractar-se de “milers de persones afectades”.

Les objeccions “de caràcter tècnic” de Basset a l’Es-Alert

Suárez va reiterar la possibilitat d’enviar un missatge Es-Alert als mòbils de la població de les localitats potencialment afectades. No obstant això, José Miguel Basset, inspector en cap del Consorci Provincial de Bombers, “va plantejar que havien de tindre molt de compte de no generar alarmisme” pel fet d’enviar una alerta massiva als mòbils.

El subdirector d’Emergències va aventurar com a hipòtesis de les objeccions de Basset (“de caràcter tècnic”, segons va destacar) que “els professionals de bombers sempre han tingut por d’una situació d’estampida”.

El funcionari, tanmateix, va matisar que té una “gran afectivitat” amb l’inspector en cap dels bombers, actualment jubilat, i que va ser una discrepància per un “element concret” del qual Basset considerava que “hi havia un risc” per “l’ús del llenguatge”, encara que “va haver-hi molts altres factors damunt la taula que van ser determinants perquè s’alentira” l’enviament de l’Es-Alert. La imatge d’una discussió entre tots dos amb “un muntó de persones mirant-los a ells dos discutir no és real”, va reblar.

La inèdita pausa del Cecopi

A partir de les 18.00, a penes una hora després d’haver-se iniciat la reunió de coordinació, la consellera llavors Salomé Pradas, actualment investigada en la causa, “indica que han de pensar les diferents opcions i que se suspén la sessió”.

No obstant això, tement que els problemes de comunicacions d’aquella jornada impediren que els assistents telemàtics pogueren tornar a connectar-se més tard, Suárez va plantejar que tan sols es tallara l’àudio i el vídeo per a mantindre la videoconferència activa en termes tècnics.

La pausa, en qualsevol cas, no era una decisió “habitual”. “Mai havia passat”, va afirmar en referència a la seua llarga trajectòria en Emergències.

El testimoni va descriure les dificultats que van sobrevolar en el Cecopi i en el Centre d’Emergències la presa de decisions relativa a l’enviament de l’Es-Alert. A més de les objeccions del cap dels Bombers, Emergències no té “cap expert en semiòtica o comunicació”, segons va declarar Suárez.

Els “problemes mediàtics” de l’Es-Alert a Madrid

El funcionari, a més, havia coincidit poc abans de la dana en un curs de l’UME sobre comunicació a la població en cas d’emergència amb els seus homòlegs de la Comunitat de Madrid, que havien enviat un any abans un Es-Alert davant una situació meteorològica delicada.

“Va compartir amb ells els problemes que havien tingut, problemes mediàtics de diferents opinions polítiques”, va afirmar Jorge Suárez en referència a les crítiques del PP i de la premsa conservadora madrilenya a l’ús de l’Es-Alert (resumit per un conegut columnista com el “xiulet orwel·lià”).

El subdirector general d’Emergències va demanar a la responsable de premsa, Aurora Roca, que recaptara el text enviat en l’Es-Alert per la Comunitat de Madrid.

La decisió de l’enviament de l’Es-Alert era un “àmbit de direcció política” per part essencialment, segons va enumerar el funcionari, de Salomé Pradas, Emilio Argüeso, secretari autonòmic d’Emergències, i Vicente Mompó, president de la Diputació de València.

No obstant això, altres condicionants van retardar l’enviament del missatge. En un incendi anterior d’“una certa gravetat”, durant l’etapa de Vox al capdavant del departament d’Emergències de la Generalitat, va haver-hi “bastant tensió amb els alcaldes” de les zones afectades. Per això, el testimoni va proposar una videoconferència amb els alcaldes de les localitats afectades per la dana abans de l’enviament de l’Es-Alert. La segona pausa del Cecopi es va fer per a aquesta reunió telemàtica, a la qual finalment “no va arribar a connectar-se cap alcalde”, segons va reconéixer Suárez.

Tampoc es va reprendre la reunió de manera “instantània”, pel fet de registrar-se “problemes de connexió” i haver-se fet un ‘mut’ (la gravació de plans de recurs per part de les càmeres de televisió) en la reunió del Cecopi.

Els dubtes jurídics de la consellera

Després de reprendre’s la reunió, “va haver-hi un altre element que es va posar damunt de la taula, sobre l’abast jurídic del missatge”. L’expressió “romanguen en els seus domicilis”, prevista en l’esborrany del missatge, s’interpretava per part de Pradas com un possible “confinament”, davant la qual cosa la consellera va advertir que faria una “consulta jurídica”, al·ludint als recursos davant les restriccions de mobilitat en ocasió de la pandèmia de la Covid-19.

Suárez, per part seua, va indicar que la Llei d’emergències “habilita a prendre qualsevol mesura de protecció a la població”. Va posar com a exemple una anècdota: “Una vegada, en unes nevades, a un expenedor de gasolina d’Utiel li va dir que li confiscarien la gasolinera i, en aquell moment, s’enviaria la Guàrdia Civil; però no va caldre, perquè la simple amenaça va ser prou perquè posara la gasolina a la seua disposició”.

El Cecopi ja tenia “informacions per diferents fonts” que la catàstrofe afectava “de manera generalitzada la província de València”, segons va manifestar el testimoni. Si bé des de feia hores la situació era “molt greu”, després de la segona pausa de la reunió, el Cecopi s’enfrontava a “una altra gravetat” superior, cosa que va forçar que el missatge Es-Alert s’enviara a tota la província.

La “tensió” entre Pilar Bernabé i Salomé Pradas

La delegada del Govern, Pilar Bernabé, va protagonitzar “alguns moments” d’una certa “tensió” amb la consellera Salomé Pradas. Sense “paraules majors” ni “fora de to”, segons va matisar Jorge Suárez, “sí que el to va pujar d’intensitat”. Bernabé, que estava connectada telemàticament a la reunió, implorava: “Cal prendre decisions, cal fer alguna cosa”.

Cap a les 19.45, Suárez va rebre el “l’ok” de Pradas a l’enviament del missatge als mòbils. “Un ok molt imperatiu”, va postil·lar el funcionari. “En tot moment”, segons va dir Suárez, la consellera “va exercir el control del que ell podia fer”. La investigada va donar un “mandat clar” al subdirector general d’Emergències: “Abans d’enviar-lo, jo vull veure’l”.

Fins i tot després del “vistiplau” de Salomé Pradas a la versió de l’Es-Alert, va haver-hi “lleus variacions” en el text. Pradas i, en menys mesura, Vicente Mompó, van modificar algunes expressions en la versió en valencià “més estàndard” del missatge, redactat originalment en un llenguatge normatiu.

Jorge Suárez va aclarir que l’ordre de Pradas de veure el missatge abans d’enviar-se va ser en relació amb tots els Es-Alert que es van remetre als mòbils aquella jornada, tant el primer de les 20.11 com el segon, poc abans de les 21.00, que ja demanava a la població que es refugiara en altura. Li ho va etzibar “molt repetidament” en tots dos casos: “Vull veure’l abans que isca la versió definitiva”.

El primer missatge, enviat quan ja hi havia morts i centenars de persones romanien atrapades per les inundacions, es va remetre “per una afectació generalitzada a la província” de València. Encara que el segon missatge anava destinat a la zona de la presa de Forata, també va arribar “a tots els municipis més afectats de la zona zero”. Ja era tard en tots dos casos.