La cogerent de Divalterra defensa davant el jutge les contractacions d’alts càrrecs investigades i diu que el cap de Jurídic no s’hi va oposar

L’excogerent de l’empresa pública Divalterra nomenada per Compromís, Agustina Brines, ha declarat dijous de manera voluntària i com a investigada davant el titular del Jutjat d’Instrucció número 9 de València. Brines ha defensat la contractació dels alts càrrecs que la fiscalia considera irregulars i que va motivar l’operació policial Alqueria que va acabar amb la dimissió de l’expresident de la Diputació de València, Jorge Rodríguez.

Brines ha explicat que, quan els representants van arribar a gestionar Divalterra –antiga Imelsa– estava la Guàrdia Civil acabant la investigació sobre el cas Taula, encara en instrucció. L’excogerent ha considerat la situació de l’entitat “caòtica” i que les dues úniques solucions eren o tancar l’entitat amb més de 600 empleats o continuar amb la gestió.

Per a continuar amb la gestió, ha prosseguit, necessitava personal de confiança, per la qual cosa es van crear els llocs d’alta direcció ara investigats. Uns llocs que es cobreixen, ha especificat, per mèrit, capacitat i confiança, col·locats segons els investigadors. L’excogerent ha dit que totes aquestes persones van acudir sempre al seu lloc de treball.

En aquest sentit, Brines ha declarat que van ser el primer gerent de Divalterra amb el nou govern d’esquerres, José Ramón Tíller, i l’actual cap de Jurídic, José Luis Vera, els que van aprovar els contractes d’alta direcció denunciats. És mes, ha apuntat, Vera “no va posar cap objecció” a aqueixes contractacions. Tíller i Vera han declarat com a testimonis en la causa.

Va ser el 2017, ha relatat Brines segons fonts jurídiques, que, per a cobrir dues d’aquestes places d’alts càrrecs, apareixen els primers problemes i se’ls diu que els han d’aprovar per consell d’administració. A partir d’aquest moment és quan apareixen els informes contradictoris sobre la seua legalitat, i José Luis Vera arriba a afirmar en un informe que “no era una qüestió pacífica”, cosa que significa que podien haver-hi diferents opinions sobre la legalitat.

Sobre el consell d’administració “paral·lel”, que va denunciar la policia nacional en el seu informe, Brines ha assegurat que “era un òrgan de debat entre el govern” i no de suplantació. La cogerent ha reconegut que el 2018 hi hagué molta tensió entre PSPV i Compromís pels nomenaments de dos alts càrrecs que havien quedat vacants. També ha explicat que els nomenaments els feien els partits, però segons els departaments que s’havien repartit en l’acord de Govern.

En l’interrogatori de dijous s’ha viscut un moment de gran tensió. El fiscal pretenia preguntar després de les defenses, cosa a què s’han oposat el lletrat Virgilio Latorre –assistent de l’investigat Manolo Reguart– i Javier Boix, defensa de Brines, ja que sempre és el Ministeri Públic qui pregunta primer després del jutge d’instrucció. El jutge ho ha solucionat assumint ell les preguntes del fiscal, cosa que ha molestat les defenses.

A més de Brines, dijous també ha acudit a declarar el perit José Andreu, que ha fet un informe sobre la situació econòmica de Divalterra a petició de l’expresident de la Diputació Jorge Rodríguez.

En aquest informe pericial s’afirma que “la gestió de l’òrgan d’administració i el seu president Jorge Rodríguez Gramaje no ha perjudicat econòmicament l’entitat Divalterra SA”. El document consta de 20 pàgines i al llarg de l’escrit s’afirma que “s’observa una reducció important dels costos (personal i explotació) registrats per la societat, fet que suposa un benefici important per a l’Administració Pública (soci únic de Divalterra SA) en veure’s reduïdes les necessitats de finançament (subvencions) de l’entitat participada”.

Uns quants advocats de les defenses estan plantejant-se sol·licitar la declaració voluntària en la causa, com ha fet Brines.