L’Ajuntament de Benifaió retira les plaques franquistes que es van reubicar en el cementeri municipal

L’Ajuntament de Benifaió ja ha tret les plaques franquistes que es van reubicar en el cementeri municipal després que es retiraren del monument original en què estaven instal·lades, una exposició pública que va alçar polseguera en diferents sectors, especialment des de col·lectius memorialistes.

El govern municipal de Marta Ortiz (PSPV) va instal·lar al final del 2024 aquestes plaques en la paret d’un bloc de nínxols que es va construir fa poc. Aquest fet va ser denunciat pel president d’una Agrupació de Víctimes del Franquisme, Eduardo Ortuño, que va advertir que es vulnerava la Llei de memòria democràtica, ja que aquesta placa franquista té la inscripció “Caiguts per Déu i per Espanya” i la menció destacada a José Antonio Primo de Rivera, fundador de la Falange, per la qual cosa reclamava que aquestes peces foren retirades de l’espai públic en què estaven.

D’altra banda, Patricia Canet, presidenta de l’associació memorialista Familiars de la Fossa 146 de Paterna va impulsar una denúncia en la Fiscalia que va obrir diligències per a investigar el cas.

El regidor de Patrimoni de Benifaió, Xavier Martínez, ha explicat que l’Ajuntament va prendre la decisió de manera “provisional” d’exposar-les en la paret del bloc de nínxols després de consultar la Conselleria. Però, després de les crítiques rebudes, l’Ajuntament va enviar un altre requeriment a la Conselleria perquè es pronunciara sobre la possible vulneració de la llei, i que concretara, a més, què s’havia de fer amb aquestes plaques.

Martínez ha explicat que, després de dos mesos, no s’ha rebut cap contestació, i que, “després d’aquest temps prudencial”, el govern municipal ha decidit retirar les plaques del polèmic emplaçament. A més, ha explicat que el consistori preserva en la seua integritat aquestes plaques i que ara s’obri una fase per a avaluar què se’n farà, sempre amb la intenció que, en el moment que puguen ser exposades al públic, siga contextualitzades dins d’una explicació de la postguerra i la dictadura franquista.

Per part seua, Matías Alonso, president del Grup Recuperació de la Memòria Històrica de la Comunitat Valenciana i secretari de Memòria Democràtica del PSPV de la província de València, també s’ha implicat en les converses per a donar solució a aquesta polèmica. Alonso reclamava una “solució dialogada” afirmant que demanar una altra resolució a la Generalitat era “deixar la solució en mans d’una Conselleria hostil”.