La condonació del deute històric alleujaria en més de 40.000 milions les arques valencianes

La condonació del deute històric suposaria un baló d’oxigen per a les arques de la Generalitat Valenciana. El model de finançament, que va ser ignorat durant la campanya electoral i l’últim any de la legislatura, ressuscita ara com a prioritat política pels equilibris necessaris per a la investidura del president del Govern. L’aritmètica del Congrés fa que el candidat que vulga governar requerisca el suport de partits nacionalistes i autonomistes, que exigeixen una compensació per les polítiques centralistes que agreugen els territoris. La primera, per l’infrafinançament de les comunitats autònomes, un problema estructural que s’acarnissa amb la Comunitat Valenciana, la més perjudicada segons tots els informes.

La Comunitat Valenciana té un deute superior a 55.000 milions d’euros; és la comunitat més endeutada de l’Estat espanyol. Deu al Govern central 46.000 milions d’euros, el 83% del total, en concepte del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), un instrument financer que implica un préstec del Govern central a l’autonòmic per a sufragar els serveis públics essencials. El fons, creat per l’exministre popular Cristóbal Montoro, cobreix de manera extraordinària els serveis que, de manera ordinària, l’executiu autonòmic no pot sufragar. És un pegat que permet a les comunitats tindre liquiditat a costa d’endeutar-se.

Damunt la taula de negociació hi ha diverses qüestions. Una moció en el Parlament de Catalunya feta per Junts i secundada per ERC planteja una condonació del deute del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), proposta similar a la que porten els socialistes catalans, que seria especialment beneficiosa per a la Comunitat Valenciana, Múrcia, Catalunya i Andalusia. Les tres primeres tenen un deute amb l’Estat superior al 80% del total, mentre que els andalusos freguen el 70%; en conjunt són més de 150.000 milions d’euros de deute. Sumar porta en el seu programa la “reforma immediata del sistema de finançament autonòmic que atenga criteris poblacionals i de prestació dels serveis públics i desenvolupament competencial, per posar fi a l’infrafinançament valencià”, unes mesures que inclouen la “condonació del deute històric de la Generalitat Valenciana fruit de l’infrafinançament cronificat” i un fons d’anivellament per als territoris pitjor finançats. Els diputats de Compromís-Sumar condicionen el seu suport a la investidura de Pedro Sánchez a aquesta qüestió.

El PSOE porta en el seu programa electoral l’impuls a “un nou sistema de finançament autonòmic que garantisca els recursos necessaris perquè la ciutadania gaudisca de serveis públics de qualitat, tant els que són la base de l’estat de benestar –la sanitat, l’educació o la dependència–, com altres igualment imprescindibles amb vista al progrés i el dinamisme econòmic i social”. La ministra d’Hisenda en funcions, Maria Jesús Montero, ha assegurat aquesta setmana que la reforma del sistema és “una urgència” i col·loca aquesta negociació en el centre de l’agenda.

Els diferents informes sobre el finançament autonòmic que s’han fet en l’últim lustre atribueixen a la falta de recursos entre un 70% i un 78% del deute total de la Comunitat Valenciana. Entre aquests, el del grup d’experts en finançament autonòmic designat per les Corts Valencianes, del qual forma part Eusebio Monzó, actual número dos de la Conselleria d’Hisenda, nomenat pel PP. Des de Presidència de la Generalitat Valenciana encara no s’ha donat una resposta clara sobre aquesta qüestió. El cap del Consell, Carlos Mazón, ha reivindicat la reforma del sistema i una “compensació” pel maltractament de l’última dècada, però evita parlar de quitació o condonació, una mesura que el Govern d’Isabel Díaz Ayuso –un dels que menys deute té en comparació amb el seu PIB– amenaça de recórrer davant els tribunals. “Això no és una enrabiada de quatre valencians que s’han alçat ara”, va indicar Mazón dilluns passat, per recalcar que l’“excepcionalitat” valenciana està “avalada, acreditada i estudiada”. “Ha d’haver-hi un concepte de compensació per aquests anys tan lamentables”, va dir el president, i tot seguit va rebutjar “pactes en la cambra fosca del separatisme” i l’“excepcionalitat separatista”.

Davant la falta de concreció, els grups de l’oposició, PSPV i Compromís, exigeixen al Consell de PP i Vox que es posicione sobre aquesta qüestió amb diverses mocions en les Corts Valencianes. Abans de l’entrada de Vox en el parlament valencià, es va aprovar per unanimitat una petició de reforma del sistema i una compensació pel tracte injust. Si s’aconsegueix una condonació del deute, la Generalitat Valenciana deixaria de deure 46.000 milions d’euros.