L’excunyada de l’alcalde d’Alacant també va ser agraciada amb un HPO en el mateix edifici i replà que la seua dona

L’escàndol dels 140 habitatges protegits de Les Naus que s’han adjudicat persones vinculades al PP i familiars de funcionaris i de persones vinculades a l’Ajuntament d’Alacant no és un cas aïllat. Feia 20 anys que no es construïa una promoció d’HPO a la capital alacantina. I precisament, entre el 2005 i el 2006, va passar una cosa similar en una altra urbanització.

Aquest és el cas del residencial Los Lirios, també amb zones comunes amb piscina, on la dona de l’alcalde, Luis Barcala, va obtindre un habitatge protegit per a destinar-lo a lloguer, tal com va avançar elDiario.es. Tenint en compte la informació i la documentació recaptada per aquesta redacció, també l’ara excunyada del primer edil va obtimdre una altra casa situada precisament en el mateix replà que la de la seua dona, en concret a la porta de davant en un pis en què només hi ha dos immobles.

L’excunyada de l’alcalde va adquirir l’habitatge quan encara era casada amb Carlos Barcala, germà de l’alcalde i pilot aeronàutic de professió, encara que anys després es van separar. Fonts d’alcaldia han assegurat a elDiario.es que l’immoble sempre ha estat a nom de l’ara exdona. Malgrat tot, diverses fonts coneixedores de la situació han assegurat que era Carlos Barcala el que normalment s’encarregava de totes les gestions relacionades amb aquest habitatge protegit, fins i tot després de separar-se de la seua dona.

L’immoble es va posar en venda l’any 2020 una vegada transcorreguts els 10 anys de protecció què tenia i en els quals s’havia de destinar a lloguer amb un preu taxat per la Generalitat i destinat a inquilins que compliren els requisits establits en la normativa autonòmica quant a límits de renda i altres requisits. Algunes fonts del sector immobiliari asseguren que s’hauria venut per uns 165.000 euros, quasi tres vegades el preu inicial. Des de l’alcaldia han insistit que va ser l’exdona de Carlos Barcala com a propietària del pis la que el va vendre quan ja estaven divorciats.

Així doncs, en una mateixa promoció d’HPO i porta amb porta, la dona i la cunyada de l’alcalde d’Alacant van aconseguir sengles habitatges en unes condicions més que avantatjoses i amb la possibilitat de comerciar-los a preu de mercat al cap de deu anys d’haver-los adquirit. L’excunyada ja l’ha monetitzat, mentre que Sagrario Martín, la dona de Barcala, encara el té per a llogar, per bé que el seu valor s’ha disparat. Necessitaria una autorització de la Generalitat per a poder transferir-la a un preu de fins a 250.000 euros.

El peculiar marc legal aprovat pel PP el 2002

Com va informar aquest diari quan va destapar el cas de l’HPO que es va quedar la dona de l’alcalde, la fórmula jurídica per a poder obtindre aquestes cases va ser aprovada pel PP al començament d’aquest segle i va permetre als compradors beneficiar-se d’un negoci redó. En aquesta promoció hi havia un total de 12 habitatges protegits que la promotora podia vendre a tercers, que al seu torn havien de destinar-lo de manera obligatòria a lloguer amb els paràmetres establits per l’Administració. D’aquests 12, un se’l va quedar la dona de l’alcalde i un altre la seua excunyada.

La promotora de la promoció d’HPO Los Lirios d’Alacant, on té l’HPO la dona de l’alcalde i la seua excunyada fins que el va vendre, va ser Antares Inmoinvest SA, una coneguda empresa alacantina que en l’actualitat continua presentant-se a la gestió d’habitatges protegits.

En el cas de Sagrario Martín, dona del primer edil, es va quedar un pis de 90 metres quadrats, una plaça de garatge i un traster, a més de la part proporcional de les zones comunes, on hi ha una piscina, mitjançant la subrogació d’un préstec amb Caja Madrid per valor de 68.489,73 euros. Unes condicions que no haurien sigut molt diferents de les que va obtindre l’exdona de Carlos Barcala.

A canvi d’aquest preu avantatjós, quan la bambolla immobiliària estava a punt d’esclatar, i segons el decret en què s’emparaven aquests habitatges, s’havia de mantindre l’habitatge per a llogar durant un termini entre 10 i 25 anys a un preu taxat. Després, i segons la mateixa norma, “en el cas que l’inquilí no comprara l’habitatge, l’arrendador podrà optar per continuar amb l’explotació d’aquest en règim d’arrendament o vendre’l, amb autorització prèvia del canvi d’ús per part dels Serveis Territorials d’Arquitectura i Habitatge, coincidint amb la finalització del termini del contracte d’arrendament o d’alguna de les seues pròrrogues”. S. M. va poder acollir-se al termini de 10 anys de limitació del preu del lloguer i de segur també l’excunyada de l’alcalde, ja que, en cas contrari, no s’hauria complit el termini legal per a poder posar-lo en venda.

D’aquesta manera, mentre es cobra el lloguer, es va pagant la hipoteca subrogada i, una vegada liquidada i alliberat immoble de la protecció, es pot llogar o vendre en el mercat de renda lliure. El procediment que es va seguir per a elaborar llistes de possibles adjudicataris per a aquests habitatges és una incògnita, més enllà de l’assenyalat per Barcala quan es va fer públic el cas de la seua dona: “La compradora se n’assabenta perquè el pla parcial de Benisaudet va ser una actuació en què el llavors Institut Valencià d’Habitatge va promoure sòl per a diversos edificis d’habitatges protegits i va ser molt conegut en tot Alacant”.

Segons la norma del 2002 per la qual es regeixen aquests HPO, “en cas de venda per qualsevol dels supòsits indicats, el preu màxim de l’habitatge, que figurarà en el visat del contracte de compravenda expedit pels Serveis Territorials d’Arquitectura i Habitatge, no podrà superar, per metre quadrat de superfície útil, 1,25 vegades el preu bàsic a escala nacional vigent en el moment de la transacció. Si l’habitatge tinguera garatge o traster, serà aplicable el percentatge establit en el paràgraf b) de l’article 14 del Reial decret 1/2002, de l’11 de gener, a l’efecte del càlcul del preu d’aquests”.

Així doncs, en el cas de la dona de l’alcalde Luis Barcala, si volguera vendre l’habitatge hui, podria aspirar a 1,25 vegades el preu bàsic a escala nacional vigent en el moment de la transacció, que actualment és de 2.230 euros per metre quadrat, segons l’Institut Nacional d’Estadística. Si es multiplica per 90 metres, en aquests moments el pis HPO podria ser traspassat per fins a 250.875 euros, sempre que el canvi fora autoritzat per la Conselleria d’Habitatge.