El contracte d’entrada de la Gürtel a València: la guia de mitjans que va presentar González Pons
El judici de la trama de corrupció Gürtel no sols està servint per a certificar que el PP valencià es va finançar de manera irregular en les campanyes del 2007 i el 2008 sinó per a evidenciar que una xarxa corrupta es va introduir –o va emanar– del mateix moll de la formació política. La versió d’Álvaro Pérez El Bigotes desvela que, arran d’una discussió amb l’equip de Mariano Rajoy i, sobretot, arran de la pèrdua el 2004 del Govern d’Espanya, la xarxa corrupta va emigrar a les autonomies on els populars refermaven el seu poder, sobretot a València i la Comunitat Valenciana.
I les dates i els fets quadren amb la versió d’El Bigotes. Álvaro Pérez va explicar al jutge que va ajudar a organitzar la campanya de Francisco Camps que el va elevar a la Presidència de la Generalitat al juny del 2003, després de l’abrupta eixida al Govern d’Eduardo Zaplana el 2002 i l’interregne de José Luis Olivas, imputat ara en el cas Bankia, entre altres. Pérez va declarar davant del magistrat que, com que va quedar sorprés davant dels seus encants, l’expresident Camps li va dir “vine-te’n a València”.
Així, el 24 de juliol de 2003 la trama va constituir Orange Market amb 3.001 euros i Pablo Crespo d’administrador. Per evitar tràmits davant de les presses i les expectatives de negoci, la firma la van comprar a Ramón Cerdá, el mateix empresari valencià a qui Urdangarín i el seu soci van comprar l’Institut Nóos. En aqueix moment, la Comunitat Valenciana esperava l’arribada de grans esdeveniments com la Copa de l’Amèrica o la visita del papa, on la Gürtel va fer el seu negoci.
Al març del 2004, Mariano Rajoy va perdre les eleccions generals de manera inesperada i a la trama Gürtel li van entrar les presses, ja que necessita negoci públic per a sostenir la seua estructura. Amb Álvaro Pérez ja a València i amb Orange Market muntada, van començar a greixar la maquinària que, per posar un exemple més que substancial, va permetre a El Bigotes guanyar ell sol una mitjana, entre els anys 2006 i 2007, de 400.000 euros anuals, segons les dades fetes públiques per les acusacions en el judici.
I així va arribar el primer contracte públic per a la xarxa. La guia de mitjans de comunicació del 2005 –una recopilació de telèfons i direccions de mitjans de comunicació– que es va adjudicar a mitjan 2004. Aquest contracte ha estat investigat en el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i ha evidenciat que les ordres per a contractar-lo van arribar directament des de Presidència de la Generalitat. El 27 d’agost de 2004 Esteban González Pons, amic de Camps de la universitat i en aquell moment persona de la seua màxima confiança, es va convertir en portaveu del Govern i conseller de Relacions Institucionals.
Com s’observa en la guia de mitjans del 2005, Esteban González Pons presentava aquest document que havia estat dissenyat i maquetat per Orange Market amb un cost de 12.020 euros. El contracte formava part d’una operació més gran de serveis, com el repartiment d’USB, que es va adjudicar també a dit a empreses de la trama corrupta. En concret a DT Consultoría (12.020,24 euros), Boomerangdrive (10.500 euros), Trece SL (6.354,15 euros), Technology Consultoria Management SL (12.020,24 euros) i Good and Better SL (12.020,24 euros). El que sol ser un contracte fraccionat per a evitar els concursos públics.
Aquestes decisions, segons la instrucció de la peça separada número 5, van ser preses directament per l’equip de Francisco Camps. Va ser l’aparició d’Orange Market en els crèdits de la guia de mitjans el que va fer saltar les alarmes en l’oposició valenciana, que a través del diputat socialista Pepe Camarasa va preguntar pel motiu i la identitat d’aquesta empresa nova que entrava en l’Administració. El PP, que tenia majoria parlamentària en les Corts valencianes en aqueix moment, va parar les preguntes perquè no les considerava d’interés general.
La resta de la història ja és coneguda. Contractes milionaris falsejats en Turisme per a Orange Market i beneficis per a la trama en la televisió valenciana amb l’arribada del papa el 2006, amb un contracte de 14 milions d’euros també investigat per al servei de pantalles gegants.
Esteban González Pons va relatar en la seua autobiografia Camisa blanca, que aquest contracte va estar a punt d’eixir-li molt car, perquè va estar a punt de ser imputat. “Algú molt important en el Ministeri de l’Interior va insistir confidencialment davant dels periodistes perquè em presentaren com a possible embolicat en un conegut assumpte judicial que no tenia res a veure amb mi”, relata. L’ara eurodiputat i portaveu de la delegació espanyola del PP a Brussel·les afirma en el seu llibre que es va intentar “fer-li mal” i “embrutar-lo”, i revela que “sense tenir per què, em va salvar Garzón”, que va ser el primer instructor del cas Gürtel.
Quan va esclatar l’escàndol l’any 2009 i ja com a vicesecretari portaveu del PP, González Pons va ser qui va forçar la dimissió de l’exsecretari general del PP Ricardo Costa quan va ser imputat. Aqueix 9 d’Octubre, dia de la Comunitat Valenciana, va dir la cèlebre frase: “La festa s’ha acabat”. A la qual cosa Costa li va replicar en una memorable roda de premsa: “La festa en el PP no s’acaba mai”.
Pel que s’ha viscut en el judici de la branca valenciana de la trama Gürtel d’aquesta setmana, Ricardo Costa tenia raó.
