El coronavirus des dels marges: venedors ambulants s’organitzen per portar menjar a les famílies

“Hi ha gent que ha perdut tota la seua faena, perquè la seua faena és al carrer”. La família d’Aurora viu al barri valencià de la Coma (Paterna), un dels més pobres de la Comunitat Valenciana, i es dedica a la venda en mercats ambulants. Des que es va decretar la quarantena, no han pogut eixir al carrer. La seua família (pares, oncles, cosins) s’organitzaven per guardar una part dels diners setmanals per a menjar, ja que els ingressos de la venda ambulant són escassos. De la nit al dia, famílies com la seua s’han quedat sense cap manteniment. Viuen al dia i estan tancats.

La família d’Emilio està en la mateixa situació. La seua font d’ingressos principal és la venda ambulant i el ferro vell. Totes dues activitats, prohibides des del 14 de març. Aquell mateix dissabte, la Delegació del Govern en la Comunitat Valenciana va prohibir la venda no sedentària; en altres paraules, els mercats ambulants.

Els venedors no sedentaris paguen quota d’autònom (uns 120 euros, perquè pertanyen a una cooperativa), lloguer del lloc i una assegurança anual. En total, prop de 200 euros al mes només per desenvolupar la seua activitat. Hi ha dies que guanyen 40 euros, altres, 60, i altres, res. El que es guanya setmanalment es guarda “per a l’ocupació”, com anomena Aurora la compra i reposició de productes que s’esgoten. “Un dia pots vendre i un altre no vendre res, per això, com a mínim l’ocupació ha d’estar garantida. Si gasten ara tots els diners de l’ocupació [en compres de menjar], després, quan puguen tornar a la vida normal, no tindran com sustentar-se”, assenyala Aurora.

Davant la crisi sobrevinguda, Emilio i la seua família s’ha organitzat per exigir a l’Ajuntament de Paterna una ajuda d’emergència per a les famílies que estan en risc. Alguns no poden ni fer una compra, explica a eldiario.es aquest venedor. “Ara no podem fer res; no podem anar a vendre i la ferralleria està tancada”, expressa, alhora que comenta amb frustració que la resposta de l’Ajuntament tardaria d’un mes a sis.

Juntament amb uns quants veïns de l’organització Kali Yai i l’Església Evangelista del barri han començat a fer arreplegues de menjar i de donacions per a fer la compra per a 10 famílies. Preveuen que en els pròxims dies més de 40 necessiten ajuda, entre mares solteres o dones soles, que a penes tenen una pensió. “D’ací a una setmana, a veure quina família aguanta amb la pensió”, lamenta.

De moment, en col·laboració amb totes dues associacions, han recollit pollastre, ous, galetes, llet, arròs i un lot bàsic d’higiene per a aquestes primeres 10 famílies del barri que corren el risc de quedar-se sense res en els pròxims dies.

Per l’Horta demana autoritzar els mercats de productors

El col·lectiu Per l’Horta, que conjumina productors i activistes per l’horta valenciana, va emetre un comunicat el cap de setmana passat en què alertava del perjudici econòmic que suposa la prohibició dels mercats de productors o de venda directa per als petits agricultors. El col·lectiu critica que es permeta obrir a un supermercat i no als mercats en obert i demana que se’ls autoritze a fer aquesta tasca amb les mesures de seguretat corresponents, ja que es considera un greuge del petit productor respecte a les grans cadenes.

La Direcció General de Comerç de la Generalitat Valenciana va emetre aquesta setmana una nota en què demanava coordinació a les autoritats per no establir mesures discriminatòries. “Tancar els mercats municipals o els mercats no sedentaris i, alhora, permetre l’obertura de les botigues físiques, és discriminatori i, a més, no té sentit, si els productes que venen els diferents establiments és equivalent. Tota diferència de tracte ha de ser justificada”, assenyala.