La portada de mañana
Acceder
Justicia e Igualdad revisan cada punto de la ley del 'solo sí es sí'
El deterioro de Doñana impide que las aves se reproduzcan en su santuario
¿Quién se atreve a rebajar la pena a un violador? Por Ignacio Escolar

La crisi política per la implantació d’energia fotovoltaica es cobra quatre cessaments en un mes en Compromís

Isaura Navarro recibe la cartera de Agricultura y Transición Ecológica de manos de la vicepresidenta valenciana, Aitana Mas.

Les diferències en el Govern del Pacte del Botànic i en la coalició Compromís sobre la manera d’abordar la transició energètica continuen generant turbulències. Les formacions polítiques mantenen divergències sobre la tramitació de les plantes fotovoltaiques, un assumpte que ha centrat l’agenda en les últimes setmanes, des que va ser destituïda una de les conselleres amb competència en renovables: Mireia Mollà.

El conflicte en l’executiu del Botànic s’ha solapat amb un conflicte intern en la coalició valencianista, que es visibilitza amb els últims canvis. Divendres el ple del Consell cessava Pedro Fresco, director general de Transició Energètica nomenat per Mollà, per donar “un impuls” a la gestió d’aquest departament. A Fresco, expert en el mercat energètic, el departament que dirigeix Isaura Navarro li retrau lentitud en la tramitació dels expedients, un argument que ja resulta comú en els últims mesos. Segons fonts de la conselleria, el seu departament té sense respondre 16.000 sol·licituds d’instal·lacions d’autoconsum domèstic, de les 18.000 presentades enguany.

Expert en el sector energètic, on tornarà per a incorporar-se a la seua faena anterior, ha mantingut constantment que cal accelerar la implantació de plantes solars i eòliques per a reduir la dependència energètica estrangera i els costos d’adquisició en un mercat volàtil. En declaracions a diversos mitjans, Fresco ha considerat que és una qüestió ideològica, que respon a un conflicte entre les formacions que componen Compromís: “No es poden assumir coses com ara que en les teulades n’hi ha prou per a la transició energètica o que es poden posar 6.000 megavats en les teulades”, ha declarat en l’informatiu d’À Punt.

En conversa amb elDiario.es, el ja exdirector ha explicat que tenia la carta de dimissió redactada des de fa dues setmanes i que no la va presentar perquè la consellera va rebutjar reunir-se amb ell. “La meua situació era insostenible, incompatible com a professional. Soc un defensor clar de l’aplicació massiva de renovables. Em situava en una incompatibilitat clara d’una línia que ha triomfat en Compromís davant la inacció d’Iniciativa”, exposa l’expert en el sector, que considera que la seua credibilitat professional es posaria en qüestió si avalara les polítiques de la coalició. Sobre l’embós d’expedients, defensa que està demanant personal des de gener per encarregar-se d’avaluar la tramitació, un acord que ja s’ha resolt entre Hisenda i Transició Ecològica amb la incorporació de cinc funcionaris a l’equip. Les subvencions, previstes des de principis de legislatura, van eixir en plena pandèmia, cosa que ha provocat un al·luvió de sol·licituds en una administració infradotada de mitjans.

En tot just un mes s’ha cessat una consellera, han dimitit dos alts càrrecs del seu departament i la nova titular ha destituït el director general que defensava les mateixes tesis: que només cobrint superfície construïda no s’aconsegueixen els objectius en fotovoltaiques. Divendres, preguntada per aquest cúmul de canvis, la vicepresidenta del Consell, Aitana Mas, reiterava que es tracta de donar “un impuls a la gestió” de l’autoconsum residencial, segons li ha traslladat la consellera Navarro. “El compromís d’aquest govern per a la transició energètica contínua sent igual de ferm, clar i decidit”, assegura Mas, líder d’Iniciativa-Compromís, que considera normal que una nova consellera forme el seu equip de treball. Fresco el substituirà en el càrrec Enric Juan, enginyer i fins hui director general d’Infraestructures de Serveis Socials, dependent del departament de Mas, on ha impulsat el pla de construcció de centres de serveis socials.

L’informe de l’Advocacia que qüestiona les traves administratives

La destitució del director general es produeix un dia després que es feren públics dos informes de l’Advocacia de la Generalitat sobre la tramitació dels expedients de plantes solars fotovoltaiques. A petició de la consellera de Política Territorial, la socialista Rebeca Torró, que té sota el seu comandament la direcció general a què tots acusen de posar objeccions a les sol·licituds poc justificades, els serveis jurídics del Consell han emés un informe que desautoritza la seua actuació.

L’Advocacia de la Generalitat argumenta que la Direcció General de Política Territorial, que ocupa Rosa Pardo, de Compromís, no pot exigir informes d’impacte paisatgístic que no estan previstos en la tramitació i recorda que són els ajuntaments els que decideixen si el projecte és compatible amb els seus plans urbanístics. Els serveis jurídics indiquen que, si consideren que els estudis són necessaris, modifiquen el decret per a incloure-ho. Amb aquest informe, que ha sigut de nou ratificat per l’Advocacia després d’una nova consulta de la directora general, els socialistes peguen un colp damunt la taula per moure els 90 expedients que han de resoldre’s abans de gener, tant si s’autoritzen com si es deneguen. Si l’embós es manté, els socialistes podrien retirar aquestes competències a la direcció general.

Lluny dels objectius en renovables

En l’horitzó de les administracions públiques hi ha diverses dates marcades en roig. Els objectius de la Unió Europea impliquen que la Comunitat Valenciana ha de tindre instal·lats el 2030 –any en què a més es tancarà la central nuclear de Cofrents, que cobreix la meitat de la demanda d’electricitat– 4.000 megavats de potència eòlica i 6.000 megavats de fotovoltaica. Actualment, segons Red Eléctrica, n’hi ha 1.343 i 419, respectivament. A curt termini, la línia se situa en el 25 de gener: és quan vencen les sol·licituds de connexió fetes abans de desembre del 2020, que serien 90 expedients pendents de tramitació a la Comunitat Valenciana. D’aquests, 65 estan a l’espera de declaració d’impacte ambiental, un tràmit que requereix informes de Política Territorial i Transició Energètica, i impliquen una generació de 2.250 megavats en conjunt. La Generalitat té 280 expedients de plantes fotovoltaiques a l’espera de resoldre’s, però són un centenar els que necessiten una resposta prompte, positiva o negativa.

La política marcada pel Govern central, que estableix diferents metes per a evitar l’especulació amb els punts de connexió de la xarxa elèctrica, requereix que aquests expedients es tramiten, tant si s’aproven com si no. Alguns informes alerten que la Generalitat tindria responsabilitat patrimonial si els promotors perden l’autorització pel silenci administratiu. La baixa execució ha generat una forta tensió política, atiada per les declaracions de la consellera cessada, que va repetir una idea traslladada per Ximo Puig: cal donar un impuls a les renovables.

Les competències en la tramitació d’autoritzacions de plantes fotovoltaiques i instal·lacions d’autoconsum es divideixen en tres conselleries: Economia (Compromís), que les gestiona a través de l’Ivace i d’una direcció general; Transició Ecològica (Compromís) i Política Territorial (PSPV). La primera és l’òrgan substantiu, on entren els expedients, i té l’última paraula en l’autorització o no; l’última només és competent en els projectes que afecten el territori, no l’autoconsum; la del mig té la capacitat de fer els informes d’impacte ambiental i autoritzar les instal·lacions per a l’autoconsum residencial. Per política de mestissatge, les direccions generals competents en l’autorització són de Compromís, excepte la Direcció General d’Energia i Indústria, que és del PSPV.

El model de Compromís i l’Agència de l’Energia

Dilluns, la portaveu parlamentària, Papi Robles, i els diputats Vicent Marzà i Carles Esteve presentaven el model energètic de Compromís i la campanya “comencem per la teulada”, que advoca per incrementar les instal·lacions d’autoconsum en habitatges i empreses, prioritzar el sòl no urbanitzable degradat i impulsar un ens públic que produïsca i comercialitze l’energia. Els valencianistes contraposen un model “depredador del territori” que “recorda les presses per construir finques” i genera desigualtats amb un de descentralitzat, amb instal·lacions domèstiques i en què es prioritzen les comunitats energètiques locals. El problema, apunten els experts, que comparteixen l’esperit, és que no és prou.

Els valencianistes han presentat esmenes als pressupostos pera modificar els decrets existents, establir una prelació de sòls i que els ajuntaments tinguen més poder de decisió en les instal·lacions. Malgrat algunes interpretacions en aquest sentit, el model dels valencianistes no implica que l’energia necessària provinga només de plaques solars en sostres, sinó maximitzar-ne el potencial. La proposta parteix d’un informe de l’Ivace, que alguns experts han qüestionat i consideren poc científic, perquè fa un càlcul excessivament optimista de la capacitat de generació d’energia amb panells solars en superfície construïda. L’informe xoca amb les previsions del Ministeri de Transició Ecològica: mentre el text autonòmic calcula un potencial de 14.000 megavats, el ministeri rebaixa les possibilitats reals a poc més de 1.000. Després d’un pols amb el PSPV, poc inclinat al fet que l’ens tinguera totes les competències, els valencianistes i Unides Podem han aconseguit pactar dijous que l’Agència Valenciana de l’Energia s’incorpore a l’acord pressupostari i centralitze les competències en polítiques energètiques que actualment estan en la Conselleria d’Economia. Aquest model ja funciona a Barcelona i al País Basc, com a organisme que centralitza l’impuls públic a la transició energètica i es preveia en el Pacte del Botànic.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats