“El de Vicent Ventura és un model que no té data de caducitat”

“El seu és un model que no té data de caducitat, perquè sempre estarà entre nosaltres”, va assenyalar aquest dimecres Nel·lo Pelliser en rebre el premi extraordinari amb motiu del centenari del naixement de Vicent Ventura, durant l'acte de lliurament dels guardons que porten el nom del periodista i polític valencià celebrat al centre cultural La Nau de la Universitat de València. Responsable de l'antologia d'articles Vicent Ventura, periodisme contracorrent, recentent publicada per la Universitat d'Alacant, Pellisser ha classificat i estudiat els milers d'exemples del treball en diversos mitjans de comunicacvió de Ventura (Castelló de la Plana, 1924 - València, 1998), a qui va qualificar com “una de les grans figures periodístiques valencianes de la segona meitat del segle XX”.

L’Aula Magna del Centre Cultural La Nau va acollir l’acte de lliurament del XXVI Premi Vicent Ventura, que enguany ha recaigut en la pedagoga i escriptora Mercé Viana, la revista Camacuc i el professor i periodista Nel·lo Pellisser. Aquest reconeixement, instaurat per la Universitat de València el 1998, any de la mort del periodista valencià, s’atorga a persones o col·lectius que s’han distingit per la seua trajectòria cívica i de compromís amb la nostra cultura i la nostra llengua. El Premi Centenari Vicent Ventura volia, a més a més, commemorar que el 26 d’abril de 2024 es van complir cent anys del naixement d’aquest periodista vocacional i home d'acció en defensa de les llibertats democràtiques i del valencianisme polític.

El jurat està format per representants de la Universitat de València, la Universitat Jaume I, CCOO, Intersindical Valenciana, UGT, la Unió Llauradora i Ramadera, la Unió de Periodistes Valencians i per persones que varen mantindre una estreta relació amb Ventura, com ara els professors Ramon Lapiedra i Àngel Llàcer, el filòleg Vicent Pitarch, l’escriptor Alfons Cervera, la periodista Rosa Solbes o l’assagista Francesc Pérez Moragon.

En un acte presidit per les vicerectores de la Universitat de València i la Universitat Jaume I de Castelló, Ester Alba i Carmen Lázaro, respectivament, Anna Aguilar, neboda de Ventura i membre del jurat, va fer un repàs a les activitats organitzades amb motiu del centenari, que va definir com “una celebració més cívica que oficial”.

Presentada per l'escriptor Alfons Cervera, que va llegir un dels poemes de l'autora, Mercé Viana, en rebre el premi, es va referir al seu compromis amb “una escola cooperativa, democràtica i en valencià”, la seua vinculació a la pedagogía Freinet i el seu treball en l'àmbit de la literatura infantil.

Álvaro Pons, conegut estudiós del cómic, va revisar les quatre dècades d'activitat de la revista Camacuc, que no sols ha estat capaç de mantenir una proposta d'historieta gràfica en valencia, sinó que ha reivindicat, d'una banda, la història de València com a capital del tebeo en els anys 50 i 60 del segle XX i, d'altra banda, ha incorporat, a partir de la nova escola valenciana del còmic, autors com Micharmunt, Sento, Manel Gimeno i molts altres, en el que va descriure com “el passat, present i futur del còmic valencià”. Després de recordar que la revista, amb seu a Paiporta, ha estat víctima de la catàstrofe de la DANA del 29 d'octubre, Pons va conclure: “Tot el món estima Camacuc, perquè és un exemple d'amor”. Els responsables de la publicació, Joan Escribà, pare i fill, van recordar els col·laboradors i subscriptors que han fet possible la revista i van garantir que estan i estaran encara molt de temps al servei dels xiquets i xiquetes, els seus lectors, no sense deixar de fer referència a la DANA i l'actuació de l'actual president de la Generalitat, de qui en van demanar la dimissió.

Finalment, presentat per Francesc Pérez Moragon, que va recomanar la lectura de l'antologia d'articles de Ventura publicada per Nel·lo Pellisser, plena de descobriments, el premiat amb motiu del centenari va assenyalar que ha fet amb Ventura el que ja havia fet amb altres figures valencianes com Martí Domínguez i Barberà, Joan Fuster o Carles Salvador.

Nel·lo Pelliser és professor titular de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Universitat de València. Entre 1989 i 2012 va exercir de periodista en premsa (La Vanguardia, El Temps, Mediterráneo-delegació València, Diari de Barcelona, El Observador, El Mundo), ràdio (Ràdio 9) i televisió (Canal 9-RTVV), activitat que va compaginar amb la docència com a professor associat de Comunicació Audiovisual entre 1995 i 2012. Els seus darrers treballs publicats en forma de llibre són l’antologia d’articles Vicent Ventura, periodisme contracorrent (2024) i la co-edició de Géneros (Meta) literarios digitales y creación audiovisual. Aplicaciones educativas y profesionales (2024). Altres treballs anteriors són Martí Domínguez i Barberà: la passió per la paraula (2004), El solc de l’escriptura: anàlisi del discurs periodístic de Martí Domínguez Barberà (2011) i Las comisiones parlamentarias de investigación: El accidente de la Línea 1 (2019). Com a guionista ha intervingut en diversos documentals, com Ser Joan Fuster (2008), Carles Salvador, la llarga vida de les paraules (2012) i Fuster i la meua família (2022), entre altres.

Mercé Viana és mestra i llicenciada en Filosofia i Ciències de l'Educació. Ha treballat en tots els nivells educatius des d’Educació infantil fins a la Universitat, així com en la formació del professorat en exercici. Actualment es dedica a la creació literària. L’Agència de Lectura d’Alfafar (Parc Alcosa) porta el seu nom. Ha estat guardonada amb diversos premis d’Innovació Educativa de la Conselleria de Cultura, dues beques literàries de la Diputació de València i diferents premis literaris. Ha rebut reconeixements com ara l'homenatge de la Fundació Bromera per al Foment de la lectura (2018), la Lletra Lila de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, (2018), el Porrot d’Honor de les Lletres Valencianes (2019), l'homenatge Guaix, (2021, Escola Valenciana); o el de Bibliotecària d’Honor pel Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana el 2024. Té publicades més de cent obres de literatura infantil, juvenil i poesia, així com més de seixanta treballs de caire pedagògic entre llibres, quaderns i articles. Ha sigut directora de la revista pedagògica Espais Didàctics i vocal de la junta directiva de l'Associació d'Escripors en Llengua Catalana.

Camacuc és una revista infantil en valencià publicada per l’editorial homònima des de l’any 1984. Composta sobretot per historietes gràfiques, s’edita amb la intenció de difondre i normalitzar el valencià oferint lectures en format de còmic de la mà dels millors dibuixants del País Valencià. La publicació està present en els col·legis, instituts, biblioteques i cases particulars. Es finança a través de subscripció i publicitat, i té una periodicitat bimensual. Compta amb un fons editorial de llibres de la mateixa editorial. Des de l’any 2000 i durant quinze anys publicà una versió en aranès sota el títol d’Era Garbèra, amb 800 subscriptors que s’afegeixen als 1.000 que ja tenia l’edició en valencià.