El port de València: l’ampliació megalòmana del PP que un socialista vol culminar

Datada el 23 d’abril de 2012, en un mur del port de València hi ha una placa. Amb algun esborrall causat pel sol, s’hi llig: “Obres de recer per a l’ampliació del port de València. Inaugurades per la ministra de Foment Ana Pastor Julián, sent president de la Generalitat el Molt Honorable Alberto Fabra Part”.

L’ampliació nord del port de València fa mesos que protagonitza un debat a diverses escales. Entre ciutadans i el port, ecologistes i empresaris, entre departaments del Govern i entre colors polítics. Les obres, paralitzades des de la construcció dels primers dics de recer –que van acabar el 2012–, estan pendents de reprendre’s a l’espera d’autorització a la naviliera MSC, l’única empresa que ha presentat oferta per a fer-les. Suposen, sumant el total de les diferents fases, una inversió al voltant de 1.200 milions d’euros, segons les previsions de l’Autoritat Portuària de València (APV).

L’obra es va projectar el 2001 en el pla estratègic del port, amb Rafael del Moral al capdavant, i preveia una inversió inicial de 900 milions d’euros per a unes obres que van estimar concloses el 2015. La construcció dels dics, emmarcada en les obres de recer, primera fase de l’obra, va acabar el 2012 amb un cost de 203 milions d’euros, segons consta en el web de l’APV. No va ser fins al 2007 que el projecte va obtindre el vistiplau del Ministeri de Medi Ambient, que, a través de la Declaració d’Impacte Ambiental, va autoritzar la infraestructura amb una sèrie de condicionants.

A l’abril del 2019, l’Autoritat Portuària presidida per un exconseller del PSOE, Aurelio Martínez, va capgirar el guió del port i va traure a licitació un projecte substancialment diferent del que s’havia fet públic. L’objectiu del nou pla és dedicar tota l’ampliació nord al trànsit de contenidors, la qual cosa implica el trasllat de la terminal de creuers i una sèrie de modificacions per a guanyar superfície útil, que inclouen l’eliminació de l’actual contradic nord per a facilitar les maniobres d’entrada i d’eixida dels vaixells i una ampliació de 500 metres de l’actual dic de recer. És complicat explicar a qualsevol ciutadà que el magatzem de contenidors buits és un motor per a l’economia.

A més, la terminal de creuers, prevista en l’origen on ara es projecta la de contenidors, passaria a instal·lar-se en les drassanes Boluda, que suposaria una concessió administrativa de 35 anys per a l’ocupació de 4.700 metres on construiran dues torres d’oficines i una zona d’aparcaments per a benefici de l’expresident del lobby d’empresaris valencians.

El canvi de projecte ha provocat la revolta de col·lectius ecologistes i ciutadans, que ja miraven amb desconfiança les obres del port, i demanen una nova declaració d’impacte ambiental, atés que hi ha un nou projecte. El port, de la seua banda, defensa que, com que es fa dins de l’espai ja autoritzat, no requereix una nova valoració i afirma que els informes ambientals són preceptius per a noves obres, no per a llevar instal·lacions.

A les peticions ciutadanes i a l’alerta ecologista s’ha unit l’oposició de l’alcalde de València, Joan Ribó, encara que la controvèrsia amb l’ampliació no és nova a escala municipal. L’exedil de València en Comú (marca electoral de Podem el 2015) i hui assessora de la conselleria d’Habitatge en mans de Podem, va fer de la guerra contra les pretensions de port la bandera de la seua campanya. “La relació del port amb la ciutat és tòxica”, advertia l’edil.

Quan es pregunta als responsables de l’Autoritat Portuària de València sobre la controvertida ampliació nord, remeten a la placa d’inauguració, com si la construcció haguera de seguir per inèrcia, i trauen la bandera del progrés econòmic. La inèrcia del progrés; de les xifres econòmiques, que sempre han d’anar a més.

La declaració d’impacte ambiental

La declaració d’impacte ambiental d’un projecte que implica duplicar la capacitat de contenidors del port es va autoritzar el 2007 i va començar a gestar-se el 2001. Van ser els anys del boom de la rajola i el balafiament. En plena febre megalòmana, era el PP el partit al capdavant de totes les institucions, encara que la malaltia faraònica havia afectat diversos colors polítics. Fa uns mesos, al febrer, l’exalcalde socialista Ricard Pérez Casado es disculpava per l’ampliació de la infraestructura que es va fer durant el seu mandat, en els anys huitanta, i que, com a cara més visible, va deixar Natzaret sense platja. L’ampliació s’hauria d’haver fet pel port de Sagunt, reflexionava l’edil.

Les veus defensores de l’ampliació guien els seus interlocutors a la declaració d’impacte ambiental per justificar la seua postura. L’informe del Ministeri, d’uns set fulls, resol de manera favorable l’ampliació, encara que inclou una sèrie de condicionants que, si no es compleixen, suposarien la paralització del projecte. Entre aquests, cita: “La vigilància de l’evolució de la platja de la Malva-rosa i de les platges al sud del port, seguiment de la qualitat de les aigües i seguiment del dragatge, seguiment de la biocenosi marina i recursos pesquers, estudi previ del patrimoni arqueològic, vigilància dels nivells fònics i de la contaminació atmosfèrica”.

El text ja adverteix que les instal·lacions del port de València, i les ampliacions successives, “provoquen una alteració de la dinàmica litoral que, entre altres efectes, dona lloc a processos regressius, intensos i visibles, a les platges al sud de la nova desembocadura del Túria i, especialment, a les platges de Pinedo i del Saler (totes dues dins del Parc Natural). És possible que aquests efectes s’incrementen amb l’execució del projecte, llevat que s’habiliten les mesures correctores oportunes”.

L’oposició política el 2007

L’obra projectada va generar una gran oposició política durant la tramitació. L’informe ministerial també recull les al·legacions de grups polítics a l’ajuntament de València –entre els quals, el Grup Socialista i Esquerra Unida– associacions ecologistes, associacions veïnals i uns quants catedràtics. Els opositors consideraven que el projecte “no està justificat degudament”, així com tampoc es va justificar “la decisió d’ampliar inicialment a València en compte de fer-ho a Sagunt” i afirmaven que “l’impacte econòmic no seria positiu si es tingueren en compte els costos de regeneració de les platges i els danys causats al turisme”.

Així mateix, recull un estudi conjunt entre la Universitat de València i la d’Oslo: ‘Repercussions a les platges del sud de l’ampliació del port de València’, que assenyala que l’ampliació del port de València suposaria un fort impacte a les platges situades al sud seu. “L’impacte no estaria tant en relació amb el parany de sediments que suposa el port (lloc que ja ho és en l’actualitat), sinó amb l’increment de la zona d’ombra d’onatge derivat de la pretesa ampliació”. Les platges pròximes com la del Perellonet, ja afectades, “entrarien en una fase recessiva”.

Impacte sobre el trànsit

L’informe recull les explicacions del promotor, que “tant en la fase d’execució com en la fase d’explotació, la xarxa d’accessos terrestres al port permet al trànsit pesant arribar al seu interior a través de la V-30, sense necessitat de circular pel viari urbà”. Una estimació, sens dubte, poc sostenible, ja que si el port pretén duplicar el nombre de contenidors, alguns experts estimen que es duplicarà el de camions.

L’alternativa que demana l’Ajuntament de València i que el Govern autonòmic ha començat a explorar és la de dur a terme un accés nord per la via ferroviària, que no tindria tant d’impacte en les carreteres i podria alleugerir el trànsit en la V-30. El túnel submarí que proposa l’Autoritat Portuària a alguns dirigents els sona una ocurrència similar al ‘monorail’ de la sèrie Els Simpson.

La falta de transparència del nou projecte és una de les crítiques que fa el catedràtic de geografia humana Joan Romero en el seu llibre Geografía del despilfarro en España a Ports de l’Estat. La del catedràtic és una de les veus que demana que es replantege aquesta ampliació, que es reflexione sobre l’alternativa a Sagunt, i adverteix sobre la capacitat desestructurant d’aquests projectes. El mateix plantejament reclamen les associacions ciutadanes i, especialment, els ecologistes, que han anat reunint-se amb l’alcalde Joan Ribó i amb membres del Govern valencià, fins a aconseguir que l’executiu autonòmic s’implique a buscar l’opció més sostenible.