Els resultats de PISA representen un “senyal d’alarma greu” per al sistema educatiu valencià i “exigeixen responsabilitats”

El secretari de Política Educativa, Lingüística i Cultura de CCOO PV, Miquel Puig, ha presentat els resultats de PISA 2025, en els quals s’evidencia que el rendiment mitjà de l’alumnat de quinze anys presenta una caiguda molt intensa, des de 2022, en lectura (-58,24 punts), matemàtiques (-38,10 punts) i ciències (-32,69 punts), i situa el País Valencià clarament per davall de les mitjanes espanyola, europea i de l’OCDE. Un senyal d’alarma greu per al sistema educatiu valencià, que exigeix una investigació específica de les causes del deteriorament.

La Conselleria ha vinculat públicament els resultats de PISA 2025 al model educatiu desenvolupat durant els governs del Botànic i a la LOMLOE, amb l’argument que l’alumnat examinat havia cursat gran part de la seua escolarització durant aquell període. Però les dades “mostren com la ruptura més intensa de la sèrie es produeix entre PISA 2022 i PISA 2025 i, per tant, qualsevol diagnòstic seriós ha d’intentar explicar què ocorre específicament en aquest període”.

Per a CCOO PV, és legítim analitzar l’impacte de qualsevol reforma, però la sèrie valenciana no mostra un deteriorament continu 2015-2025: “La LOMLOE és comuna a totes les comunitats autònomes, mentre que els resultats territorials són molt diferents”. Per tant, expliquen, la llei estatal pot formar part del context, però “és insuficient per a explicar la magnitud específica de la caiguda valenciana”.

La secretària general de la Federació d’Educació de CCOO PV, Xelo Valls, ha recordat que la Generalitat disposa d’un ampli marge d’actuació sobre plantilles, planificació, distribució territorial de recursos, infraestructures, admissió, desenvolupament curricular, programes propis, formació docent, inspecció i organització de centres, entre d’altres. “La Generalitat no pot reclamar autonomia per a definir la política educativa i externalitzar simultàniament la responsabilitat sobre els resultats del sistema que administra”, ha afegit Valls: “Les mancances de professorat, personal de suport i infraestructures també són variables educatives, no qüestions perifèriques”.

CCOO PV considera, per tant, que la resposta no pot consistir en una altra reforma conjuntural ni en una nova confrontació partidista. Es necessita una política educativa pensada per a una generació, basada en ràtios adaptades, plantilles estables, professionals especialitzats, centres dignes, una política estructural per al foment de la lectura, les matemàtiques i les ciències, l’ús crític de la tecnologia, el valencià entés des de la cohesió social, la lluita contra la segregació, recursos segons les necessitats, avaluació, transparència i continuïtat institucional.

Perspectiva global i estudi observacional

Miquel Puig ha parat esment especial al fet que PISA és un estudi observacional. Moltes de les relacions que identifica —pantalles i rendiment, ISEC i rendiment, suport familiar i resultats, titularitat dels centres, repetició— són associacions estadístiques. Per si soles no permeten establir una causalitat directa, però sí que permeten tindre una perspectiva global i fer comparatives amb altres situacions.

“Disgregar les dades i fer una anàlisi de la situació del sistema educatiu valencià és una manera d’aprofundir en les propostes de millora que cal abordar per a afavorir les condicions laborals del professorat i la qualitat del servei que s’ofereix al conjunt de la comunitat educativa”, sostenen desde CCOO.