Enrique Soriano demana canviar la llei d’À Punt que limita la despesa en personal

El president del Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, Enrique Soriano, urgeix els grups parlamentaris perquè modifiquen la llei de creació de la cadena autonòmica de radiotelevisió. Soriano va comparéixer dimecres en la comissió de l’espai audiovisual de les Corts Valencianes, que va tindre poc d’àudio i de visual per diversos problemes tècnics amb els micròfons, que van retardar la seua intervenció quasi una hora, on va exposar als diputats algunes consideracions sobre la norma. Soriano compareixia a petició del PP per donar compte del compliment del contracte programa, el compromís subscrit entre la Generalitat Valenciana i l’empresa pública per a la prestació de servei.

Que cal canviar la llei i reformular alguns aspectes del contracte programa va ser una consigna repetida i assimilada unes quantes vegades per pràcticament tots els grups. Després de tres anys des de la recuperació del servei públic, el president de la corporació i el seu equip han notat unes quantes mancances en la legislació que impedeixen que funcione de manera “eficient”. Soriano va insistir que s’ha de reconsiderar la limitació de la despesa en personal, que va ser introduïda per Ciutadans en la llei per evitar, d’alguna manera, que À Punt es convertira en l’ens mastodòntic que va ser Canal 9. L’esmena obligava a la radiotelevisió pública a no destinar més d’un terç del seu pressupost a personal, una missió impossible de complir quan la plantilla ja estava incorporada.

“Cal tindre en compte que, amb posterioritat a l’aprovació del contracte programa, s’han introduït elements d’importància transcendental, com la limitació de destinar com a màxim un terç del pressupost al capítol I, que contradiu el contracte programa, i es revela com una tècnica no adequada per al funcionament correcte del servei”. Resulta que aquesta limitació s’ha fet servir pels partits de l’oposició de manera constant com a crítica a la televisió, encara que ara ja ningú oculta que canviar la llei i facilitar-ne el funcionament és una necessitat. Resulta també que el pressupost d’À Punt es mou en una forqueta proporcional a la del pressupost de la Generalitat Valenciana –entre el 0,3 i el 0,5, segons la llei–, per la qual cosa fixar la plantilla en termes percentuals pot fer-la variar cada any.

Al setembre del 2018, sis mesos després d’aprovar-se l’esmena, À Punt Mèdia ja dedicava 22 dels 55 milions pressupostats al capítol primer del pressupost, el que regula el personal. Els parlamentaris van salvar la situació aprovant una moratòria de dos anys, una resposta insuficient, segons el parer dels responsables de la cadena, que consideren que hi ha altres mètodes per a limitar la plantilla. Soriano va considerar que la moratòria “no és una fórmula eficient”, i va recordar el deure de servei públic que té la radiotelevisió. “Una opinió majoritàriament compartida amb el Consell Rector és l’eliminació de la limitació actual sobre el capítol I, que suposa una contradicció amb el contracte programa només salvada per la introducció d’una moratòria. Aquesta limitació no és una fórmula eficient i, si el que s’estima necessari és introduir un mecanisme que garantisca que no cresca el personal, es pot prendre com a referència el creixement que estableix la llei de pressupostos per al capítol I de tota la Generalitat”, indicava.

L’altra basa de l’oposició contra À Punt són les audiències i els ingressos de publicitat, pel que fa al compliment del contracte programa. Si s’arriba a l’audiència marcada o no es veurà en acabar l’any, quan es calcule la mitjana ponderada de les autonòmiques de creació recent, considerant els seus pressupostos; l’últim any, la xifra que calia assolir era del 2,3% de quota de pantalla. Pel que fa a la publicitat, Soriano reconeixia que aquest exercici tampoc es compliria el que es preveu en l’acord. Les previsions per a l’any anterior van haver de rebaixar-se a un milió d’euros en ingressos publicitaris i, malgrat que enguany ha augmentat un 5% respecte al mateix període de l’any anterior, la xifra encara se situa en 753.000 euros d’ingressos. El president de la corporació ho atribueix a una baixada general en el mercat publicitari, derivat del canvi d’àmbits de consum i especialment a la pandèmia, que ha suspés tots els grans esdeveniments de l’any. El mercat publicitari, explicava, ha caigut un 27%. I un tercer problema és que la publicitat institucional, majoria en la cadena de televisió, no es paga perquè s’inclou en la prestació que rep À Punt com a servei públic. Sobre aquesta qüestió volen debatre en la negociació del nou contracte programa, ja en marxa, per “delimitar” quina part és servei públic i quina part publicitat institucional. La reforma de la llei, sentenciava “no ha de retardar-se més”.