Un estudi del CSIC i la Politècnica de València apunta que menys dones en alts llocs d’investigació empitjora la transmissió de coneixements

Alejandra Boni, directora de la cátedra Ingenio (CSIC-UPV)

L’exclusió de les dones en l’àmbit investigador afecta negativament els treballs. Un equip d’investigadors de la Universitat Politècnica de València i el CSIC ha investigat el component de gènere en les xarxes d’investigació científica, fonamentals per a ampliar coneixements i relacionar investigacions. L’estudi s’ha dut a terme en l’àmbit concret de la biomedicina, on detecten que les investigadores formen xarxes de col·laboració professional més diverses i ocupen més sovint posicions d’intermediació respecte dels seus homòlegs homes.

L’equip el conformen Adrián A. Díaz Faes, Paula Otero i Pablo d’Este, investigadors de l’Institut de Gestió de la Innovació i del Coneixement (INGENIO), centre mixt de la Universitat Politècnica de València (UPV) i del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Otero ja va participar en un projecte conjunt amb el CSIC sobre bretxa de gènere en les investigacions, presentat pel Ministeri de Ciència i Universitats el gener passat.

De manera global, indiquen, pocs professionals trenquen les barreres i es relacionen amb altres camps. “Els nostres resultats suggereixen que les dones tenen més probabilitats d’accedir a coneixements no redundants i perspectives d’investigació més riques a través dels seus rols intermediaris en el flux de coneixements. Aquesta investigació suggereix la necessitat d’anàlisis de gènere i xarxes que vagen més enllà d’un enfocament de gènere a gènere”, indica el document, que analitza els resultats. Les dones, indiquen, “acostumen a crear vincles amb individus de diferents organitzacions i comunitats professionals i, en conseqüència, tenen més probabilitat d’accedir a perspectives d’investigació més diverses i complementàries”, expressen.

Els investigadors expliquen que els estereotips de gènere també afecten la composició d'equips i condicionen algunes decisions: "Tendim a sentir-nos més pròxims als qui se'ns semblen (homofilia) i els homes tendeixen a triar més a homes" No obstant això, "les dones també tendeixen a triar més dones, però en menor mesura perquè ser dona no implica haver-se desfet de totes les visions negatives que afecten el possible acompliment en llocs de poder de les dones".

“Malgrat els beneficis importants que la formació de xarxes professionalment més diverses pot comportar per a l’avanç de la investigació biomèdica, el nombre més baix de dones en llocs de presa de decisions, en posicions d’alt rang i la seua posició perifèrica en moltes àrees d’investigació, pot afectar negativament la integració i la coordinació de xarxes de col·laboració heterogènies”, continua l’informe.

Per què és important la composició de les xarxes professionals? Perquè ajuda a la divulgació i a la transmissió dels avanços. “L’accés al coneixement rellevant i l’efectivitat de la investigació també estan influenciats per un mecanisme alternatiu, el grau d’obertura / tancament de la xarxa d’investigació. La literatura de la xarxa considera que els intermediaris són fonamentals per a reduir les barreres a la col·laboració i traduir els descobriments de la investigació en aplicacions pràctiques”, apunta l’estudi, publicat en la revista científica Plos One.

L’estudi destaca algunes diferències en la manera com homes i dones perceben les barreres a la col·laboració científica: “Els homes expressen més frustració per condicions externes, com la falta de recursos per a la col·laboració, mentre que les dones tendeixen a culpar la seua incapacitat per a col·laborar”. Aquestes, al seu torn, tendeixen a buscar solucions alternatives i crear dinàmiques més igualitàries, sense component essencialista, sinó basat en els rols de gènere i les expectatives socials.

"Les expectatives sobre el que podem fer o no, o el que farem millor estan en els imaginaris socials que circulen i coneixem bé, podem identificar els estereotips amb facilitat, encara que no estiguem d'acord amb ells. També són aquí els “advertiments”, és a dir el coneixement sobre les dificultats que s'enfrontaran si es travessen les fronteres", expressen els investigadors.

El treball s’ha obtingut mitjançant l’anàlisi de més de 800 enquestes i contribueix a la investigació quant a rols de gènere en l’àmbit científic. Els investigadors es mostren cauts a l’hora de llançar grans proclames sobre la base de la investigació, però plantegen tindre en compte aquestes conclusions sobre el treball diferencial a l’hora de fomentar la participació de les dones en activitats d’investigació traslacional. “En contextos de desigualtat de gènere, les xarxes d’investigació establides per dones científiques podrien ajudar a contrarestar molts desequilibris de gènere mitjançant la formació de patrons de xarxes distintius que interrompen les pràctiques rutinàries i creen noves oportunitats”, esmenten els autors.

Etiquetas
Publicado el
1 de noviembre de 2020 - 23:10 h

Descubre nuestras apps

stats