Es fan públiques les despeses de caixa fixa que va ocultar el Port de València: 10.400 euros en àpats de la presidenta

La presidenta de l’Autoritat Portuària de València (APV), Mar Chao, i el seu equip (gabinet tècnic i de comunicació) han gastat des d’octubre del 2023 fins al juny del 2025 un total de 10.447 euros de diners públics en dinars i sopars. La major part de la despesa correspon a la presidenta mateixa, segons la informació facilitada a elDiario.es per l’APV.

Aquesta xifra llança un cost mitjà de quasi 500 euros al mes. Segons la documentació esmentada, les tres factures més elevades amb bastant diferència de la resta corresponen a tres àpats per part de Chao que van tindre lloc l’any 2024 per valor de 466,20, 421,75 i 305,5 euros respectivament. Així doncs, entre octubre i desembre del 2023 les despeses en manutenció van ser de 2.280 euros, les del 2024 de 6.908 euros i les dels sis primers mesos del 2025 de 1.259 euros.

L’APV ha facilitat aquesta informació després d’una resolució del Consell de Transparència que conclou que es tracta d’informació pública i que ha de facilitar-la a qui la requerisca. El dictamen és a conseqüència d’un particular que va sol·licitar la informació esmentada a l’organisme portuari, que al seu torn la va denegar. El sol·licitant va posar llavors una reclamació davant la instància esmentada que es va resoldre el 24 de febrer passat.

Segons el document, a què ha tingut accés elDiario.es, l’APV va dictar resolució expressa en termini denegant l’accés a la informació sol·licitada en assenyalar que la divulgació d’aquesta informació “podria comprometre la posició competitiva de Valenciaport davant altres enclavaments portuaris, amb el risc consegüent de pèrdua de clients i deterioració de la seua quota de mercat”. A això va afegir que “el contingut de les reunions estava emparat pel deure de confidencialitat i el secret comercial”. Juntament amb això, va assenyalar que “les despeses fetes durant l’exercici 2025, que com que encara no havien sigut objecte de fiscalització, eren informació que estava emparada pel límit previst en l’article 14.1.g) de la Ltaibg, i que calia esperar que es produïra el tancament comptable per a facilitar l’accés a aquesta informació”.

Disconforme amb la resposta rebuda, l’interessat que va sol·licitar la informació va interposar reclamació davant el Consell en què va assenyalar “la falta de motivació” a la resposta denegatòria de l’APV i va sol·licitar el lliurament de la informació reclamada sense anonimitzar amb indicació, almenys, del càrrec ocupat.

Davant la disjuntiva, el Consell de Transparència va resoldre que, “per a considerar que una informació pot estar protegida pel secret empresarial, ha de tractar-se de coneixements propis d’un operador econòmic de caràcter tècnic o comercial, vinculats a la seua organització interna, i la divulgació de la qual afeblisca la seua posició en el mercat i davant els seus competidors”.

L’organisme entén que és contradictòria l’argumentació utilitzada per l’APV per a denegar l’accés a aquesta informació quan afirma sobre les despeses del 2025 que no es poden fer públiques perquè estan pendents de fiscalitzar i, en canvi, en el cas de les del 2023 i el 2024, que sí que estan fiscalitzades, s’addueix l’esmentat secret comercial i la confidencialitat de les actuacions.

La resolució es recolza en diversa jurisprudència del Tribunal Suprem que avala “l’interés públic a accedir a la informació referida a la titulació i a les retribucions dels càrrecs de confiança, personal de lliure designació i personal tècnic pertanyent a les entitats del sector públic” i que és “plenament traslladable a l’accés a la informació relativa a les despeses d’aquest personal sufragades amb càrrec als pressupostos d’aquestes entitats”. En conseqüència, igual que passa amb les retribucions, “preval l’interés públic a accedir a la informació sobre les despeses carregades al pressupost de l’Autoritat Portuària davant la protecció de les dades de caràcter personal dels que les van reportar”.

Per aquest motiu, el Consell de Transparència va estimar la reclamació presentada i va instar l’APV al fet que, en el termini màxim de 10 dies hàbils, remeta al reclamant la informació següent, tenint en compte l’indicat en l’últim paràgraf del fonament huité: “Relació de tots els moviments de la caixa de l’Autoritat Portuària de València des de l’1 d’octubre de 2023 fins al juny del 2025”.

Investigació del Tribunal de Comptes

El Tribunal de Comptes ha obert diligències preliminars per a tractar d’esclarir si ha incorregut en responsabilitat patrimonial a conseqüència de diverses irregularitats que han sigut objecte d’investigació per part de l’Oficina de Conflicte d’Interessos (OCI), unes perquisicions relacionades amb presumptes irregularitats en el cobrament de dietes per part de la presidenta. En concret, com va avançar elDiario.es, s’investiga si hauria incorregut en abast o malversació en l’administració dels fons públics, una infracció tipificada en l’article 177.1 apartat A de la Llei general pressupostària 47/2003 del 26 de novembre.

La investigació de l’òrgan fiscalitzador és a conseqüència d’un escrit de l’1 d’octubre passat pel qual es comunica la incoació per part de la Secretaria d’Estat de Funció Pública, de la qual depén l’OCI, d’un expedient sancionador contra la màxima responsable de l’APV per irregularitats constitutives d’infraccions administratives molt greus, previstes en la Llei 19/2013, del 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

L’OCI va obrir una primera investigació per a comprovar si Chao ha cobrat dietes o indemnitzacions derivades de diferents viatges de treball per damunt del que li correspon d’acord amb el que estableix la Llei 3/2015 d’alts càrrecs i en matèria de dietes, l’article 8 del Reial decret 462/2002. En l’Autoritat Portuària de València (APV) tan sols tenen la consideració d’alts càrrecs la presidenta i el director general. La denúncia suggereix que a la presidenta se li hauria aplicat el mateix règim que al personal exclòs del conveni, més avantatjós