La trama que va muntar les campanyes del PP de Barberá va assaltar el parlament valencià amb sis empreses i contractes trossejats

José Adolfo Vedri, un conegut empresari de la comunicació de València, va ser la columna vertebral de les campanyes electorals successives que la totpoderosa Rita Barberá va guanyar els anys 2003, 2007 i 2011. Amb el seu soci José Martí Almenar van arribar a muntar un hòlding empresarial de 23 empreses que van aconseguir més de 30 milions d’euros de contractes públics en la Generalitat. A més, van treballar per a ajuntaments, empreses públiques i fins i tot per a les Corts, on van aconseguir desenes de contractes de la cambra valenciana fora dels ulls de l’oposició.

Vedri era, segons Álvaro Pérez El Bigotes, la seua competència en la pugna per ser l’empresa de capçalera per a les campanyes electorals del PP. De fet, els ha assenyalat com a partícips del finançament il·legal dels populars a la ciutat de València. L’empresari va ser detingut i està imputat en el cas Taula per haver falsejat, presumptament, contractes en l’empresa Imelsa, epicentre de la trama fraudulenta que investiga un forat milionari en la societat pública i la seua vinculació amb l’assessorament polític al PP.

Segons la informació en poder d’eldiario.es, el modus operandi utilitzat per a treballar en les Corts Valencianes va ser similar al que haurien utilitzat en altres administracions públiques i que s’investiga en el Jutjat d’Instrucció número 18 de València. La documentació la va sol·licitar la diputada de Compromís Marian Campello per a la comissió d’investigació parlamentària del cas Taula, però l’avançament de les eleccions autonòmiques en va provocar el final i la documentació no va arribar a eixir a la llum.

L’any 2006 –es va calcar la manera de treballar d’aquestes empreses en els anys 2002, 2003, 2004 i 2005– fins a sis societats de José Adolfo Vedri i compartides amb el seu soci José Martí Almenar van aconseguir 30 contractes diferents per serveis de muntatge d’actes, impressió de felicitacions i cartells o exposicions del parlament valencià. Es tracta en aquest exercici d’ Engloba Diseño y Marketing; Vía Libre Grupo Comunicación; Pliego Digital; La Gràfica, W.I.C. Imagen y Comunicación i Process Color, que van ingressar només en aqueix exercici 254.408,97 euros, segons la documentació en poder d’aquest periòdic.

Tots aquests 30 contractes van ser menors, adjudicats d’urgència i d’un muntant inferior a 10.000 euros, encara que la immensa majoria superiors a 9.000. Per què? Segons el mateix expedient de contractació, aquestes quantitats inferiors a 10.000 euros permetien al president de les Corts, el popular Julio de España, evitar un acord de la Mesa, on estava l’oposició. D’aquesta manera, s’evitava la fiscalització dels partits de l’oposició, en aquella època de PSPV i Esquerra Unida.

Un exemple de l’estratègia orquestrada per la presidència de les Corts i les societats de Vedri són els actes de la campanya de Nadal del 2005. La cambra valenciana es va gastar en els actes 43.918 euros, però no es va fer en un sol procés públic d’adjudicació com marca la llei pel muntant econòmic tan elevat, sinó en cinc contractes que es van adjudicar a sengles empreses, totes del grup de José Adolfo Vedri.

Així, la seua empresa Process Color SL va rebre 9.994 euros pel muntatge de l’ornamentació de la campanya de Nadal. La signa W.I.C Imagen y Comunicación i va cobrar 9.500,6 euros pel muntatge de l’ornamentació per a Nadal en la façana de les Corts. Vía Libre Grupo de Comunicación va rebre 9.814,93 euros per la redacció del pla de mitjans de la campanya i l’enregistrament d’una falca de ràdio. La Gràfica va cobrar 9.968 euros per les felicitacions de Nadal i uns quants cartells. Finalment, Engloba Diseño va percebre 4.640 euros pel disseny i la conceptualització de la campanya de Nadal. Un trossejament de llibre atés que tots els conceptes podien i havien d’haver-se unit en un sol expedient de contractació.

Crida l’atenció que quatre dels cinc contractes estigueren molt prop de 10.000 euros. D’aquesta manera, només el gabinet de Presidència de les Corts coneixia l’existència d’aquests treballs i de les empreses que en formaven part.