El jutge del cas Alquería obri judici oral contra l’expresident de la Diputació de València i imposa responsabilitats civils de 862.180 euros

L’expresident socialista de la Diputació de València i alcalde actual d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, seurà en el banc dels acusats pel cas Alqueria. El titular del Jutjat d’Instrucció número 9 de València ha dictat la interlocutòria d’obertura de judici oral contra Rodríguez i més d’una desena d’antics càrrecs de la institució provincial per les contractacions d’alts directius en l’empresa pública Divalterra (hereua d’Imelsa , autèntic epicentre del cas Taula). 

El magistrat assenyala com a òrgan competent per a la sentència d’aquesta causa l’Audiència Provincial de València. Els acusats tenen deu dies per a presentar els seus escrits de defensa. L’acte requereix responsabilitats civils que arriben en total a 862.180 euros. Rodríguez, el seu cap de gabinet Ricard Gallego, l’assessor Manuel Reguart, l’exgerent José Ramon Tíller i l’excogerent Agustina Brines són responsables solidaris dels salaris percebuts pels directius (i no de les indemnitzacions). 

La Fiscalia Anticorrupció ha sol·licitat una pena de huit anys de presó i 20 d’inhabilitació absoluta per a ocupació o càrrec públic per a Jorge Rodríguez. En l’escrit d’acusació, el ministeri fiscal recorda que el secretari del Consell d’Administració, Vicente Boquera, va rebutjar des del principi la contractació dels alts directius perquè no s’hi complien els principis de publicitat, mèrit i capacitat. 

Els processats, segons el fiscal Pablo Ponce, “van idear i van executar” les contractacions “al marge del Consell d’Administració i al marge de qualsevol procés de selecció pública on intervinguera el mèrit i la capacitat, impossibilitant així l’accés a un lloc de treball a ciutadans que no tingueren vinculació política o d’amistat amb els acusats”. 

L’expresident de la Diputació, el seu assessor Manuel Reguart, el gerent José Ramón Tíller i la cogerent Agustina Brines “van anar dissenyant un sistema artificiós d’àrees de direcció, costós per a l’empresa pública i inútil i ineficaç per a l’acompliment dels fins públics que realment duia a terme”, amb la “voluntat exclusiva d’afavorir els membres, afins o simpatitzants” del PSPV-PSOE i de Compromís. 

Els acusats, destaca el fiscal, van contractar els directius sense “cap expedient de contractació, informe de necessitat, ni sol·licitud d’existència de crèdit o consignació pressupostària”. L’escrit d’acusació repassa els nomenaments dels set directius i destaca que no van acomplir funcions d’alta direcció i que no tenien “capacitat real” en matèria financera o de contractació. 

Anticorrupció retrau a Ricard Gallego, cap de gabinet de Jorge Rodríguez, que assistira al Consell d’Administració de Divalterra i que, concretament en el celebrat el 15 de novembre de 2016, “va manar callar l’auditor intern Alejandro Muñoz, seguint les decisions del seu cap, atés que l’informe que presentava posava en evidència la gestió adequada dels fons públics”. El fiscal afirma que Gallego li va dir repetides vegades “fill de puta”, cosa que el cap de gabinet de Rodríguez, consultat per aquest diari, nega rotundament. 

“Sabedors els acusats del seu procedir arbitrari i il·legal”, continua l’escrit, “van anar encarregant informes jurídics successius a diferents entitats i professionals amb la finalitat d’emparar la seua actuació”. Els informes, tots desfavorables a les contractacions, “es van ocultar” als membres del Consell d’Administració, afirma l’escrit, que també destaca la creació d’un Consell de Direcció amb la intenció suposada de controlar l’empresa pública “per als seus fins” i “evitar qualsevol dissidència”. El fiscal titla l’òrgan d’“estructura de govern paral·lela” 

El nomenament de Jorge Cuerda, per mandat del president de la Diputació, com a secretari del Consell d’Administració de Divalterra va suposar la destitució de José Luis Pellicer, que “en ocasions reiterades s’havia negat a informar favorablement la contractació com a personal d’alta direcció”. El fiscal defensa que Pellicer i José Luis Castellote, director econòmic de Divalterra, van rebre pressions per a avalar les contractacions. Tots dos denunciants del cas van ser nomenats per l’autodenominat ionqui dels diners, Marcos Benavent, quan era gerent d’Imelsa (antiga denominació de Divalterra). 

El 2017, es va nomenar el nou gerent de Divalterra, Xavier Simon, i els responsables de la institució provincial van intentar contractar dos alts directius més, malgrat els informes jurídics externs en contra, encarregats per la mateixa Diputació. Així doncs, la contractació va ser “manifestament il·legal i perjudicial per als interessos de l’empresa, i n’eren conscients les persones acusades”. El cost de les contractacions per a les arques públiques va ascendir, segons els càlculs d’Anticorrupció, a 1,1 milions d’euros. 

El fiscal sol·licita el sobreseïment provisional de la causa respecte a Pau Pérez, la contractació del qual com a responsable de l’Àrea de Turisme era competència de la mateixa Diputació de València i no de l’empresa pública. Es tracta, doncs, d’una “vertadera contractació”, conclou l’escrit d’acusació.