La jutgessa de la dana investiga el retard de quasi un any en la contractació del sistema d'anàlisi de riuades que va parar Vox

La Conselleria d'Emergències que dirigeix Juan Carlos Valderrama ha remés al jutjat de Catarroja tota la documentació relativa a l'expedient de contractació del Sistema Avançat de Seguiment i Ajuda a la decisió dels riscos derivats de les inundacions, denominat Argos. El contracte del sistema es va impulsar en l'etapa del Botànic i es va adjudicar el 13 de desembre de 2023, ja amb Vox gestionant Emergències. Però la contractació no es va formalitzar fins al 26 de l'octubre del passat any, tres dies abans de la dana. Vox va tindre set mesos parada la formalització del servei, que després de la seua eixida del Govern al juliol de 2024, es va demorar altres tres mesos més.

L’acusació popular que exerceix Acció Cultural del País Valencià (ACPV) va demanar a la jutgessa de la dana el mes d’octubre passat que incorpore a la causa una nova línia d’investigació, en concret, que es requeriren a Emergències els expedients de licitació del servei, incloent-hi els plecs de condicions i el contracte subscrit per a l’execució. D’altra banda, la representació jurídica d’ACPV va demanar també un informe sobre les propostes d’alerta primerenca i “acompanyament en la gestió proactiva de riscos hidrometeorològics” transmesos des d’Argos entre el 26 i el 29 d’octubre de 2024.

En la resposta, a què ha tingut accés elDiario.es, des d’Emergències expliquen que la plataforma Argos, en les dates especificades, “estava en fase beta de desenvolupament i afigen: ”Es tracta d’una plataforma encara en fase de construcció, en què s’han d’incloure els elements necessaris per al funcionament adequat. El procediment inclou les fases d’anàlisi i caracterització, personalització, implantació, calibratge i formació, amb un horitzó temporal de 2 anys per a l’execució del contracte“.

Tal com es desprén de l’expedient aportat a la jutgessa, el procediment de contractació arranca amb el Govern del Botànic amb la publicació de la memòria justificativa i del plec de prescripcions tècniques signades el 15 de maig de 2023 en un context en què la Comunitat Valenciana havia patit importants incendis i la dana del Baix Segura. En el primer d’aquests documents, es vincula la contractació d’aquest sistema a la creació de la Unitat Valenciana d’Emergències (VE), tot això davant la necessitat de previndre nous fenòmens extrems. Tanmateix, el nou Govern del PP i de Vox, amb Mazón al capdavant, va eliminar la VE res més prendre el control de la Generalitat, que si bé no s'havia desenrotllat, sí que existia un full de ruta per a la seua implantació al costat del sistema Argos.

Segons la memòria esmentada, “la creació de la Unitat Valenciana d’Emergències (...) estableix l’obligació de la posada en marxa d’una unitat d’anàlisi i avaluació en crisis derivades de fenòmens meteorològics, unitat la implantació i la dotació de personal funcionari de la qual ja està en marxa” i les seues funcions previstes són, entre altres, “fer estimacions sobre l’afectació territorial de l’emergència i la seua possible evolució, proposant possibles mesures de protecció a la població, infraestructures i zones vulnerables”.

D’acord amb l’anterior, “cal disposar d’eines de programari per a la predicció del comportament dels riscos meteorològics amb incidència especial per les seues característiques a les inundacions, tot això en el marc del Pla Especial Davant el Risc d’Inundacions, i la resta d’eines de planificació i tant en prevenció, com durant l’emergència i la fase de postemergència per a la utilització en el Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat”.

Segons la Plataforma de Contractació, el contracte es va adjudicar el 13 de desembre de 2023 a Aquatec, Proyectos para el Sector del Agua SAU, juntament amb Hydrometeorological Innovative Solutions SL, per import de 556.000 euros, IVA inclòs. No obstant això, el contracte no es va formalitzar fins quasi un any després, en concret, el 26 d’octubre de 2024, tres dies abans de la dana.

En la seua resposta a la jutgessa, Emergències explica que “en mesos previs ja s’havien iniciat contactes i treballs previs d’anàlisi de les necessitats per a incorporar bases cartogràfiques de la Comunitat Valenciana relatives als diferents riscos que es preveuen en la plataforma (inundacions, episodis de vent, nevades, fenòmens costaners, temperatures extremes, qualitat de l’aire i risc sísmic)”.

Tanmateix, asseguren que “aquests treballs previs en cap cas impliquen que la plataforma Argos estiguera operativa o que la plataforma estiguera implementada per al seu ús en el Centre de Coordinació d’Emergències”. D’acord amb l’anterior, en les dates indicades “la plataforma no va fer cap proposta d’alerta primerenca ni tasques d’acompanyament en la gestió proactiva de riscos hidrometeorològics, pel fet que estava en les fases inicials de desenvolupament i no estaven implementats els procediments de disseny i gestió de sistemes d’alerta primerenca”, insisteixen des del departament de Valderrama.

Segons fonts presencials, en la seua declaració davant la jutgessa, el subdirector d'Emergències, Jorge Suárez, no va saber explicar amb detall per què es va retardar 10 mesos la formació del contracte a l'ésser una qüestió administrativa que depenia directament de la conselleria. De l'expedient es desprén que l'execució del contracte es va vincular a l'arribada de fons europeus Next Generation.

Sobre aquest tema, la diputada socialista, Alicia Andújar, ha criticat que “en un any al capdavant de la seua conselleria Valderrama ha sigut incapaç de posar en funcionament Argos, el sistema d’anàlisi per a la prevenció d’impactes, per a l’alerta primerenca, que va començar a tramitar el Botànic el maig de 2023 i que el Partit Popular no ha sabut posar en marxa”.

Segons Andújar, “Valderrama ha passat un any encobrint Mazón; la seua gestió és un fracàs i ens preocupa, a més, la falta de transparència i l’opacitat amb què exerceix la seua rasca” i ha recordat que va ser “mà dreta de Serafín Castellano, conseller que concebia les emergències com un negoci i per això va ser condemnat per corrupció”, per la qual cosa ha demanat el seu cessament “per la seua incompetència i per la seua falta de transparència”.