La jutgessa de la DANA retrau a un imputat que aporte retalls de mitjans digitals plens de comentaris amb insults cap a ella

La jutgessa de la DANA pateix una autèntica ofensiva per part de les defenses dels dos investigats –l’exconsellera Salomé Pradas i l’ex-secretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso– que inclou l’intent d’aportar al procediment proves “obtingudes il·lícitament”, com ara la captació subreptícia de fotografies de la magistrada Nuria Ruiz Tobarra i del seu marit, Jorge Martínez Ribera, titular del Jutjat d’Instrucció número 4 de València. Després d’haver presentat queixes davant el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per a tractar d’apartar la instructora, les defenses de tots dos investigats (pilotades pels lletrats Eduardo de Urbano i José María Bueno Manzanares) han optat per donar pàbul i amplificar informacions de mitjans pròxims al PP de Carlos Mazón sobre el pretés paper del marit de la jutgessa en la instrucció de la causa.

La jutgessa, en una interlocutòria dictada dilluns, retrau que tots dos advocats “invoquen constantment” informacions d’un mitjà digital en concret (el que va publicar les fotos dels dos magistrats) en l’apartat de comentaris dels quals apareixen nombrosos insults cap a tots dos. Una situació cridanera que contrasta amb la relació habitual de respecte i cordialitat entre operadors jurídics.

Una pàgina i mitja de la resolució de la instructora reprodueix els insults dirigits a ella i al seu marit: “Puteta amb toga”; “escòria”; “delinqüents psicòpates”; “magistrat escombraries”; “prevaricadora”; “dictadors de Romania o Nicaragua”; “marrana”, o “escòria”, entre molts altres. “Són com les males herbes, estan per tots els llocs i cal tirar-los molt pesticida per a erradicar-los”, es llig en la interlocutòria.

Les notícies del mateix mitjà també inclouen algun comentari “de menyspreu” cap a les víctimes de la DANA (a qui acusa de buscar “més pasta”). “M’agradaria saber quants dels familiars de víctimes portaran flors als seus difunts al cementeri”, postil·la el comentari reproduït per la jutgessa en la interlocutòria.

La instructora desglossa per als advocats tot l’enfilall d’insults. “I això (...) perquè valoren si els comentaris següents reflecteixen odi cap a mi, o cap al meu marit, si tenen efecte intimidatori o coactiu, són vexatoris o posseeixen contingut masclista o ofensiu respecte de qualsevol dona”.

Gravació il·lícita a la jutgessa, al seu marit i a la seua filla

La interlocutòria al·ludeix al “caràcter denigrador i masclista d’afirmacions publicitades i aportades al procediment”, que inclouen les fotografies publicades per Ok Diario del matrimoni de magistrats. La jutgessa recorda de nou com es van obtindre les imatges. En una de les testificals, quan el sistema Arcont (que registra les declaracions) va parar de gravar, algun dels pocs lletrats que havia comparegut telemàticament va continuar connectat al Webex, i així va poder captar el marit de la jutgessa i la filla que tenen en comú xarrant distesament en la sala amb la lletrada de l’Administració de Justícia.

L’escena es va donar quan ja havia acabat la declaració (n’és una prova que l’Arcont ja no gravava) i no tindria més rellevància –un jutge que acudeix a la sala, acompanyat per la seua filla i quan la testifical ja ha acabat, per a recollir la seua dona, també magistrada) si no fora perquè algú es va dedicar a captar les imatges de tots dos. L’autor o autora de la gravació, de moment, no ha sigut identificat o identificada.

“Aquesta jutgessa desconeix qui em va gravar a mi i la meua família il·lícitament, va extraure els fotogrames i els va proporcionar al mitjà digital”, afirma la interlocutòria. No se sap quin lletrat va ser, però només va poder ser un dels advocats o advocades de la causa connectats aquell dia en concret.

D’altra banda, l’advocat defensor d’Emilio Argüeso “era perfecte sabedor que tenien caràcter il·lícit, però no en la difusió ulterior, sinó, cosa que és més greu encara, en la mateixa captació”. I apunta, en referència a José María Bueno Manzanares i a l’advocada del seu despatx que l’assisteix en la defensa d’Argüeso: “El lletrat sabia que la gravació d’Arcont havia acabat, perquè va ser l’últim que va fer ús de la paraula a través del Webex de la lletrada Iulia Ivanistova”.

Ofensiva mà a mà entre Manos Limpias i les defenses

L’acarnissament de Bueno Manzanares amb la jutgessa es remunta a la decisió de la magistrada d’expulsar de la causa Manos Limpias per incompatibilitat. El lletrat que exerceix la defensa de l’ex-alt càrrec d’Emergències de l’executiu de Mazón es va definir en una entrevista en La Razón del 15 d’octubre passat com l’“advocat de referència de Manos Limpias”.

La instructora va veure una incompatibilitat entre el seu paper de defensa de Bueno Manzanares i la intenció del pseudosindicat de personar-se com a acusació popular. No va acabar ací la cosa, ni de bon tros. Miguel Bernad, enarborant teories conspiranoiques sobre la xifra de morts, va presentar una querella contra la jutgessa plena d’enllaços precisament a Ok Diario, alguns de desmentiments per la Fiscalia. La querella se suma a les queixes presentades davant el CGPJ per les defenses de Pradas i d’Argüeso. L’ofensiva es referma per terra, mar i aire.

Els lletrats de l’exconsellera i de l’ex-secretari autonòmic han incorporat a la seua línia de defensa l’estratègia de tractar de desestabilitzar la jutgessa, dins i fora del procediment. Entre altres peticions de diligències més o menys absurdes, l’advocat va demanar que la lletrada de l’Administració de Justícia (LAJ) acreditara si les resolucions de la magistrada van ser elaborades per ella mateixa, fent-se ressò –sense cap prova– de les teories que circulen en digitals pròxims al PP.

Informacions “manifestament masclistes”

La interlocutòria de la jutgessa de dilluns al·ludeix a les informacions “manifestament masclistes” sobre el pretés paper del seu marit en la instrucció i també a un fet que considera “més greu” encara: Bueno Manzanares “s’arroga funcions pròpies del CGPJ i del TSJ [Tribunal Superior de Justícia], intentant convertir aquest procediment en el lloc en què se m’investigue a mi i, per descomptat, el meu marit”.

A falta d’una estratègia millor, les defenses han trobat un autèntic filó en els atacs mediàtics a la jutgessa (comentaris masclistes inclosos).

No obstant això, la secció segona de l’Audiència Provincial de València ha avalat per unanimitat les principals decisions de la instructora. Això aboca les defenses a una estratègia de desestabilització que dona per perduda la fase d’instrucció i ho fia tot a factors exògens a la causa.