L’acusació popular demana entre 5 i 11 anys de presó per als agressors ultres del 9 d’Octubre i allunyament de 300 metres

Penes de presó entre cinc i 11 anys per als 28 ultres processats en la causa per les agressions del 9 d’Octubre del 2017 i allunyament de 300 metres de les entitats convocants de la marxa atacada fa quatre anys. Són les penes sol·licitades per la Comissió 9 d’Octubre, que agrupa els convocants de la manifestació, per als agressors identificats durant la instrucció del cas. 

El portaveu de la Comissió 9 d’Octubre, Toni Gisbert, ha comparegut dimarts en una roda de premsa per desgranar l’escrit d’acusació. Les organitzacions convocants atribueixen als 28 ultres processats els presumptes delictes d’integració en grup criminal, desordres públics, amenaces, danys, coaccions, lesions, vulneració del dret de manifestació i delicte d’odi. 

L’acusació particular coincideix amb el ministeri fiscal a destacar els agreujants d’abús de superioritat, discriminació ideològica i, en alguns casos, reincidència. De fet, un dels acusats té antecedents policials per homicidi i violència de gènere. 

L’escrit també sol·licita per als acusats la pena accessòria de prohibició d’aproximació a una distància de 300 metres del domicili de les entitats que integren la Comissió 9 d’Octubre (fins a 14 organitzacions), així com de les manifestacions o els actes que convoquen, per un període superior en dos anys a la condemna. L’acusació, ha subratllat Gisbert, compta amb una “base molt sòlida clarament documentada”. La Brigada Provincial d’Informació de la Policia Nacional, tal com va informar aquest diari, ha analitzat 1.200 vídeos de les agressions per identificar als agressors. 

Gisbert ha lamentat que les forces i cossos de seguretat de l’Estat “no van acomplir la seua funció de garantir el dret de manifestació i d’impedir una concentració de gent que no l’havia comunicada legalment”. “Els que complim els tràmits legals vam ser encapsulats per la Policia mentre que els violents no ho van ser, és una actuació com a mínim qüestionable”, ha assenyalat Gisbert, que recorda que la Delegació del Govern i les forces de seguretat “tenien un coneixement perfecte de la manifestació”. 

El portaveu també s’ha referit al “filibusterisme judicial” de les defenses dels ultres, que “recorren sistemàticament” les interlocutòries dictades pel jutge instructor amb l’objectiu d’“allargar el procediment i la celebració de la vista oral”. Gisbert ha remarcat el perfil dels acusats “extremadament violent” i els antecedents d’uns quants ultres. “Parlem de gent que no actua de manera espontània, van agredir de manera coordinada i planificada moguts per l’odi polític, i van arribar a l’agressió verbal i física per impedir l’exercici d’un dret fonamental”, conclou el portaveu de la Comissió 9 d’Octubre.