L'AVL denuncia el “moment crític” per al valencià i el “terraplanisme lingüístic”

La presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Verónica Cantó, ha alertat aquest divendres que tant el valencià com la institució viuen allò que pot ser el moment “més crític” de la història recent, després d'un any d'“atac frontal” a la llengua i de sotmetre els valencianoparlants al “terraplanisme lingüístic”.

Així ho ha assenyalat en l'acte d'inici de curs acadèmic 2025-2026 de la institució normativa del valencià, en què ha agraït, davant les retallades pressupostàries aplicades per la Generalitat, el suport del seu departament a la ministra de Ciència, Diana Morant, “que ajudarà a millorar les aplicacions informàtiques que són d'accés lliure per a la ciutadania”, i a la vicepresidenta primera de la Diputació de València, Natàlia Enguix, l'aportació “que ajudarà a celebrar amb dignitat l'Escriptor de l'Any 2026 dedicat a Francesc Almela i Vives”. 

Sense citar a Carlos Mazón explícitament, Cantó considera que el problema més greu no és tant que hi haja postures “radicals contràries a l'Estatut” pel que fa a la llengua, sinó que aquestes siguen assumides per qui té la responsabilitat de governar amb sentit institucional i “no reobrir ferides tancades ni debats identitaris ja tancats”. Ha confessat que no s'esperava que des del Consell arribaren “tan lluny en un exercici d'irresponsabilitat tan greu que ha trencat consensos que va costar molt assumir”, i ha criticat els “intents perversos i malintencionats d'estigmatitzar la llengua, reduir-la i restringir-la a un espai i a un ús merament folklòric”.

La presidenta ha denunciat, una vegada més, la retallada aprovada pel Govern valencià del 25% del pressupost presentat per l'Acadèmia. Un projecte que en la tramitació parlamentària va patir més modificacions “arbitràries” que van deixar pràcticament inoperativa l'activitat de la institució. En aquest sentit, ha recordat la resolució del Defensor del Poble que recomana al Consell fer una modificació pressupostària per a restaurar íntegrament els comptes de l'AVL, “per salvaguardar l'autonomia d'aquesta institució”, diu la resolució. “Mai s'havien arribat a expressar amb tanta claredat els intents desestabilitzadors i deslegitimadors de l'arquitectura institucional amb què ens hem dotat els valencians en l'exercici de la nostra sobirania i com a afirmació del nostre autogovern”, ha lamentat Cantó.

Ruptura del consens

En aquest punt, la presidenta ha recordat el clima d'entesa i de pacte que va fer possible l'aprovació de la Llei de Creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, amb 73 vots a favor i 12 en contra. “Ningú esperava que arribaren tan lluny en un exercici d'irresponsabilitat tan greu fins al punt de trencar consensos que van costar molt d'aconseguir i que ens han permès treballar per la nostra llengua amb normalitat, i avançar en el seu ús social”, ha assenyalat. Així mateix, Cantó ha criticat que determinades “postures radicals”, contràries a l'Estatut, “siguen assumides per aquells que tenen la responsabilitat de donar llum, de governar amb un alt sentit institucional un poble com el valencià, i de no reobrir ferides tancades ni debats identitaris ja superats”. 

Encara així, la presidenta ha subratllat l'esforç de l'Acadèmia per continuar treballant i programant les activitats que han estat possibles. “Ho ha fet amb rigor, conscient de la seua responsabilitat, amb la voluntat de ser un instrument útil i amb vocació de servei públic, com ha sigut des de fa quasi vint-i-cinc anys, quan va ser creada per a sostraure el valencià del debat partidista”, ha indicat. 

Verònica Cantó, ha recordat que, en aquest camí, l'AVL mai no ha renunciat als principis que van inspirar-ne la creació: “Mai no s'ha apartat de les competències que se li atribueixen en la llei. Sempre ha buscat la concòrdia, el consens i l'acord. Sempre ha treballat per a avançar i per a fer del valencià una llengua forta, amb futur i amb la dignitat que mereix. I els assegure que així seguirem. La meua esperança en el futur del valencià es manté intacta, així com també es manté inalterable la dels meus companys i companyes acadèmics”.

Per això mateix, ha demanat al Govern valencià que respecte l'Acadèmia com a institució estatutària. “Demanem que ens deixen treballar pel valencià com hem fet fins ara des de fa 25 anys, construint i no destruint, col·laborant i no obstaculitzant, perquè el debat filològic, com tots els debats científics, necessita serenitat, tranquil·litat i visió de futur; que no contribuïsquen a enfrontar els valencians amb estratègies de divisió, sinó que promoguen la concòrdia; que impulsen polítiques de foment de l'ús del valencià, i que no en retallen la promoció”.

Suport de la societat valenciana

El discurs de la presidenta també ha sigut d'agraïment a la societat valenciana. “Ens hem sentit acompanyats. Hem comptat amb el suport de moltíssims col·lectius i de molta gent anònima que no solament han manifestat el rebuig als atacs i a les retallades al valencià i a aquesta institució, sinó que han denunciat el 'terraplanisme lingüístic' a què estem sotmesos els valencianoparlants”, ha valorat. Cantó ha insistit en què la societat valenciana que “sent un profund apreci per la seua llengua, no pot ni ha de consentir que es pose en qüestió la legitimitat, l'autoritat i el treball d'institucions com l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, una de les institucions del nostre autogovern; ni tampoc que es pretenga conflictivitzar permanentment el valencià, la nostra llengua pròpia i històrica”. La presidenta ha recordat que la llengua, segons indica el preàmbul de l'Estatut d'Autonomia, és un dels elements que atorga als valencians el reconeixement de nacionalitat històrica i que els faculta per a l'exercici del dret d'autogovern. 

En aquest sentit, ha agraït el manifest en defensa de la llengua, impulsat pels escriptors valencians, i el suport econòmic del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, que ajudarà a millorar les aplicacions informàtiques que són d'accés lliure per a la ciutadania, i de la Vicepresidència de la Diputació de València, que ajudarà a celebrar “amb dignitat” l'Escriptor de l'Any 2026 dedicat a Francesc Almela i Vives. 

“Ara més que mai necessitem el vostre suport i la vostra confiança, perquè el valencià mereix ser tractat amb dignitat, ja que és la senya d'identitat del nostre present i del nostre futur. Gràcies per donar suport a la institució. I parafrasejant els versos de Vicent Andrés Estellés, un dels nostres poetes més estimats, ens reafirmem dient: ‘ací ens pariren, ací estem... i ací seguirem’”, ha conclòs.

Borja Penalba posa música a Maria Beneyto

En l'acte, la secretària de l'AVL, Immaculada Cerdà, ha llegit la memòria de la institució i el cantautor Borja Penalba ha interpretat els poemes Albat, L'estrany i Vent en la tarda, de l'escriptora de l'any, Maria Beneyto, que s'han estrenat per a l'ocasió. A l'obertura del curs acadèmic han assistit la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant; la presidenta del Consell Jurídic Consultiu, Margarita Soler; el síndic major de Comptes, Vicent Cucarella; el president del Consell Valencià de Cultura, José María Lozano; el president del Consell Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana, Fernando Móner; la vicepresidenta de la Diputació de València, Natàlia Enguix; la secretària segona de les Corts, Maria Josep Amigó; el director general de Política Lingüística, Ignacio Martínez Arrúe; el subdirector de Política Lingüística, Vicent Satorres; portaveus i diputats dels grups parlamentaris de les Corts; alcaldes i regidors d'ajuntaments de la Comunitat Valenciana i representants de les universitats, sindicats i entitats culturals i socials.