L’entossudiment del Govern valencià enquista una vaga que compleix una setmana amb milers de docents indignats

Dilluns, just una setmana després que començara la vaga indefinida en l’educació pública valenciana, se celebra la segona reunió de la taula de negociació entre la Conselleria d’Educació i els sindicats docents. L’objectiu és abordar les reivindicacions del professorat: un increment salarial per a recuperar el poder adquisitiu perdut en els últims anys; la derogació immediata de la ‘llei Rovira’; ràtios més baixes d’alumnes per aula i prou recursos; reducció de la burocràcia i millora de la salut laboral; infraestructures educatives dignes; la recuperació dels pressupostos retallats i un suport decidit a l’ensenyament en valencià.

La cita, fixada a les 16.00 en la seu de la Conselleria en l’avinguda de Campanar, es produeix després que dijous passat la consellera Carmen Ortí presentara un primer document que a penes complia algunes de les reclamacions del col·lectiu. El text deixava fora la pujada de sous que els docents reclamen després de quasi dues dècades de pèrdua de poder adquisitiu, una situació que els situa com els més mal pagats d’Espanya. L’escrit va ser rebutjat àmpliament pels docents en l’assemblea consultiva de divendres quan, segons dades de l’Educació, l’atur va tindre un seguiment del 39%.

Precisament, aquesta assemblea —unitària i telemàtica— es va celebrar hores després de la “històrica” manifestació que va reunir a València 35.000 persones procedents de tot el territori valencià. “Que prenguen nota i dilluns vinguen amb tot”, advertien els sindicats. Va ser la segona jornada de mobilitzacions multitudinàries des de l’inici de l’atur indefinit; el primer dia, més de 40.000 persones van eixir als carrers de les tres capitals valencianes i d’Elx (la marxa més nombrosa va ser la de València, amb més de 20.000 docents).

A més, el professorat ha protagonitzat altres protestes amb gran seguiment a les portes de la Conselleria i davant el Palau de la Generalitat. En tots els casos, el crit és unànime exigint la dimissió d’Ortí. La seua actitud i la del seu departament —format pels mateixos alts càrrecs de l’etapa de José Antonio Rovira, com el secretari autonòmic Daniel McEvoy o el director general de Personal Docent, Pablo Ortega— ha aconseguit indignar un col·lectiu profundament mobilitzat. Tot això malgrat el sacrifici econòmic que suposa la vaga, que costa a cada docent entre 170 i 190 euros diaris.

Els treballadors de l’educació pública tenen el suport dels partits de l’oposició, el PSPV i Compromís, els representants dels quals han participat en les diferents mobilitzacions. En la manifestació de divendres va estar present la ministra de Ciència, Innovació i Universitats i secretària general del PSPV, Diana Morant, que va instar el president Pérez Llorca a posar-se “al capdavant” de la negociació per a resoldre la “crisi educativa més gran que ha viscut la Comunitat Valenciana”. Joan Baldoví o Mónica Oltra, de Compromís, també es van sumar a la marxa amb crítiques molt dures a les “retallades” del PP en l’educació pública.

Pablo Ortega insistia que la prioritat del Consell “garantir el dret a l'educació de l'alumnat, especialment en el cas dels estudiants de segon de Batxillerat” i mostrava la voluntat de la Conselleria de “continuar negociant”. “Cap de les qüestions plantejades pels sindicats està fora de la negociació”, apuntava el director general de Personal Docent, qui incidia que, en matèria salarial, “la Conselleria ja ha traslladat als sindicats la seua disposició a negociar aquesta qüestió en el marc del diàleg social i de les possibilitats pressupostàries de la Generalitat”.

La consellera va anunciar dijous que el seu departament treballaria durant tot el cap de setmana per a presentar dilluns una proposta “al més completa possible”. Per part seua, Pérez Llorca es va felicitar des de Barcelona per la marxa de la negociació, encara que va reconéixer que cal “continuar treballant” i va demanar “prioritzar” els estudiants per a solucionar el conflicte “com més prompte millor”. Perquè l’acord siga possible, Ortí haurà de presentar una proposta que responga de manera detallada a les reivindicacions, incloent-hi una millora salarial molt més ambiciosa que els 75 euros mensuals a tres anys previstos a partir de gener del 2027.