L’Espanya polifònica: Ximo Puig apadrina un debat sobre federalisme per a la “reconnexió emocional” de l’Estat

Espanya es trenca per moltes vies i reparar les fractures és una qüestió complexa. Es trenca pels territoris, per les bretxes de classe, de renda, per les desigualtats en l’accés als serveis públics, per la polarització política. Espanya s’ha instal·lat en la “bipolaritat” permanent, una bipolaritat que s’encavalca amb una altra de manera constant. En cada pol es cava una trinxera i en cada trinxera, un búnquer.

Des que va arrancar la pandèmia, les comunitats autònomes, que són Estat, han volgut acabar amb la veu única que es projectava des del centre de la nació i relegava la resta al provincianisme, a la perifèria. L’Espanya polifònica es va anar mostrant en la conferència de presidents i en les conferències interterritorials per a abordar els reptes comuns. Superada la pitjor part de l’emergència sanitària, les veus plurals volen consolidar-se i sumar un cor, compondre una melodia, no convertir-se en sons aïllats ni en una successió de solistes.

“Espanya polifònica” és el concepte que el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, va llançar en el debat de política general com una fórmula per a dibuixar un estat alternatiu. I és també el nom d’un seminari organitzat per la Càtedra Prospect Comunitat Valenciana 2030, impulsada pel catedràtic de geografia humana Joan Romero, un dels membres del comité d’experts que assessora Puig. El dirigent autonòmic, que ha iniciat diversos moviments amb altres autonomies per a qüestions transcendentals com la proposta d’un nou model de finançament autonòmic, ha apadrinat dimarts un seminari que insisteix en aquesta idea d’Espanya federal, un model que el baró socialista explotarà en el 40 Congrés del PSOE i en el dels socialistes valencians.

Puig, que treballa en aquesta articulació de l’Estat federal, planteja descentralitzar institucions, millorar les connexions, superar el model radial, harmonitzar la fiscalitat sense acabar amb les singularitats. El dirigent socialista reclama una “reconnexió emocional” entre espanyols en tots els àmbits en què s’ha fracturat, davant dels discursos nostàlgics que agita la dreta i ha assumit una part de l’esquerra, en una mena d’idealització d’un passat davant la pèrdua d’expectatives de millora en el futur. “Hem de convertir Espanya en un sistema intel·ligent connectat en xarxa per criteris econòmics i socials. Que ens cohesionen i ens donen prosperitat a tots”, ha assenyalat Puig, insistint en línies com les plantejades en el Cercle d’Economia de Barcelona i altres fòrums en què ha participat fa poc.

En aquest sentit ha exposat els quatre eixos de la ‘via valenciana’ per a abordar les reformes necessàries davant l’“independentisme i el nacionalisme uniformitzador”; l’efecte capitalitat; l’infrafinançament i el dúmping fiscal; així com la invisibilitat i la despoblació d’alguns territoris.

El seminari ha comptat amb la participació en diverses taules de debat dels periodistes Jordi Amat i Enric Juliana, la professora de dret constitucional Blanca Rodríguez, l’economista Rocío Martínez i Xosé M. Núñez Seixas, professor d’història en la Universitat de Santiago de Compostel·la.

Llevat de Martínez, els ponents s’han mostrat pessimistes en les solucions per a superar l’Espanya bipolar, amb Madrid i Barcelona com a centres del poder polític, econòmic i mediàtic, projectant la imatge monolítica d’Espanya i acaparant l’agenda. Recorden les dificultats per a abordar una reforma constitucional que convertisca el Senat en una cambra territorial o aconseguir unitat per redefinir les estructures de l’Estat.

Amb tot, entre les propostes dels experts per a avançar en la polifonia i el canvi cultural es planteja una reforma del Senat, l’oficialització de les conferències de presidents, la millora de les connexions en infraestructures, desenvolupar programes d’intercanvi d’estudiants o viatges entre les diferents parts de l’Estat o millorar el finançament autonòmic com a garantia dels drets i els serveis públics bàsics.