L’excavació de la fossa del cementeri de Castelló exhuma el cos de l’alcalde de Llucena, afusellat pel franquisme el 1939

La consellera Rosa Pérez, de roig, conversa amb familiars dels represaliats pel franquisme soterrats en la fossa del cementeri civil de Castelló.

L’excavació de la fossa del cementeri civil de Castelló, finançada per la Generalitat Valenciana, ha permés exhumar de moment 13 cossos de republicans afusellats pel règim franquista. Els arqueòlegs i antropòlegs forenses han localitzat dijous el cos del practicant Casimiro Isidro Beltrán, alcalde de Llucena per Izquierda Republicana afusellat el 16 de març de 1939 i el cos del qual va ser, probablement, el primer afusellat inhumat en la fossa del cementeri el 1939. 

El cos de l’alcalde s’ha localitzat a aproximadament 1,2 metres de profunditat. La primera dotzena de cossos, a tot just mig metre de profunditat, van aparéixer en caixes de reducció. Tots, llevat d’un llaurador del PSOE, eren militants anarquistes de la CNT i van ser afusellats el 1943 i el 1944. L’alcalde de Llucena, un municipi de la comarca de l’Alcalatén, encara tenia obert, un any després de l’afusellament, un expedient en el tribunal encarregat de la repressió econòmica, segons la llista recollida per l’historiador Fernando Peña en El precio de la derrota. La Ley de responsabilidades políticas en Castellón, 1939-1945 (UJI, 2010). 

A diferència d’altres fosses com les de Paterna (València), que poden tindre uns quants metres de profunditat i contindre molts cossos, les del cementeri civil de Castelló són més menudes (la llista completa de represaliats figura al final d’aquesta informació). El 1989, segons conta l’arqueòleg Jorge García, codirector de l’excavació i director gerent de l’empresa Drakkar Consultores SL, hi hagué una remodelació del cementeri civil. “El soterrador de llavors, com que tenia registrat on estava cada afusellat, va encarregar caixes de fusta, hi va posar els noms, va traure als republicans d’allí i els va enterrar en la zona u del cementeri”, explica García en conversa telefònica amb elDiario.es. Els especialistes han tret les caixes que acollien els 12 cossos i han començat el procés d’identificació. Davall hi ha quasi una desena de cossos de militants de la UGT, la CNT i Izquierda Republicana.

Un dels cossos, el de Ramón Albella Peris, va ser lliurat al seu fill Ramón Albella i als nets i besnets, que van estar acompanyats pel director general de Qualitat Democràtica, Iñaki Pérez Rico. L’home, natural de l’Alcora, militant de la CNT i soldat de l’exèrcit republicà, va ser detingut al final de la Guerra Civil, internat en un dels 300 camps de concentració de l’Espanya franquista i empresonat posteriorment en una presó al País Basc. Després de ser jutjat i alliberat, va tornar a l’Alcora per reunir-se amb la família i al cap de tres dies d’haver-hi arribat el van denunciar, el van tornar a detindre i el van empresonar a Castelló. Albella va ser afusellat el 12 de febrer de 1943 al Riu Sec (a poca distància del cementeri). El comunicat mèdic signat el mateix dia de l’afusellament indica que va morir per “hemorràgia produïda per projectil menut”. 

Maribel Albella, membre del Grup per la Investigació de la Memòria Històrica de Castelló i una de les netes de la víctima, s’ha mostrat molt agraïda per poder tancar aquest terrible episodi, amb la recuperació de les despulles del seu avi: “Hui han exhumat el meu avi Ramón, l’hem acompanyat el seu fill Ramón, tres dels nets i dos dels besnets. Ha sigut molt emocionant i agraïm la gran tasca dels membres de l’associació de la Memòria Històrica, així com l’atenció i la sensibilitat rebudes”, ha assenyalat.

L’equip de l’excavació, format per dos antropòlegs forenses, dos arqueòlegs i dos historiadors, ha sigut finançat per la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica que dirigeix Rosa Pérez Garijo. “L’obertura de les fosses comunes ens permet localitzar i recuperar les víctimes, identificar-les, tornar-les a les famílies. És l’exercici més gran de veritat, justícia i reparació que aquest país necessita”, defensa la consellera Rosa Pérez. 

A la província de Castelló, la repressió franquista va ser encara més salvatge que en la resta del territori. “Les terres castellonenques van experimentar una repressió franquista molt superior a la mitjana del País Valencià”, escriu l’historiador Vicent Grau en el llibre col·lectiu La repressió franquista al País Valencià (Tres i Quatre, 2009). L’actualització més completa sobre la repressió a la província de l’historiador José Luis Porcar, membre del Grup per a la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló, en Un país en gris i negre (UJI, 2020), afirma que 1.227 persones van ser afusellades a la província (de les quals 1.157 eren oriündes de Castelló). 

Identificació de les víctimes posades en les caixes de reducció a 50 cm de profunditat de la fossa: 

1. Luis Picó Salván (Sogorb), milicià de la CNT, terrisser, afusellat el 15 de juny de 1944 

2. Bautista Palatsí Montull (la Salzadella), president de la CNT, regidor, jornaler, afusellat el 15 de juny de 1944 

3. Benigno Morata Roca (Sot de Ferrer), comptable, membre de la CNT-IR, afusellat l’1 de juliol de 1943 

4. Salvador Peris Llorens (Onda), milicià de la CNT-FAI, afusellat l’1 de juliol de 1943 

5. Eduardo Pallarés Barrachina (Sant Joan de Moró), xòfer, CNT-FAI, afusellat el 23 de maig de 1943 

6. Vicente Julián Asensio Reverter (Vila-real), llaurador, milicià, afusellat el 6 de juny de 1943 

7. Vicente Claramonte Martínez (Almassora), president del Comité Confed. CNT-FAI, esporgador, afusellat el 6 de juny de 1943 

8. Clemente Garcia Beltrán (Sant Mateu), membre del Comité del PSOE, llaurador, afusellat el 20 d’abril de 1943 

9. Ramón Aicart Andrés (l’Alcora), rajoler, milicià CNT-FAI, afusellat el 18 de febrer de 1943 

10. José Tormo Granell (l’Alcora), venedor ambulant, milicià CNT-FAI, afusellat el 13 de febrer de 1943 

11. Álvaro Barberá Segarra (Albocàsser), CNT, regidor de l’ajuntament, obrer de vila, afusellat el 13 de febrer de 1943 

12. Ramón Albella Peris (l’Alcora), manobre, membre de la CNT, afusellat el 12 de febrer de 1943 

 

Identificació de les 8 víctimes que es busquen a 1,5 m de profunditat de la fossa: 

1. Ricardo Sánchez Vila (Canals), adober, soldat IR-UGT, mort per hemorràgia a la presó el 16 de març de 1939 

2. José Garí Boix (Borriana, alq. Sta. Bàrbara), llaurador, milicià UGT, mort per hemorràgia el 16 de març de 1939 

3. Manuel Bueso Puig (les Coves de Vinromà), jornaler i agutzil, membre de la CNT, mort per asfíxia per suspensió el 4 de maig de 1939 

4. Marcelino Ora Ribera (Castelló de la Plana), llaurador, membre la UGT, afusellat el 22 d’agost de 1939 

5. Agustín Martí Mateu (les Useres), llaurador, milicià IR-CNT, afusellat el 3 de novembre de 1939 

6. Francisco Bachero Bartol (Argeleta), jornaler, CNT regidor de l’ajuntament, afusellat el 3 de novembre de 1939 

7. Casimiro Isidro Beltrán (Llucena), practicant, alcalde IR, mort per hemorràgia el 16 de març de 1939 

8. José Llach Ibáñez (Vilafermosa), comerciant, alcalde UGT-CNT, afusellat el 3 de novembre de 1939

 

 

Etiquetas
Publicado el
16 de julio de 2020 - 23:20 h

Descubre nuestras apps

stats