L’informe i la normativa que desmenteixen l’apagada informativa amb què Mazón va justificar el retard el dia de la DANA

La junta de síndics de les Corts es reunirà el dilluns 27 de gener per a constituir la comissió d’investigació sobre la catastròfica DANA que va arrasar el 29 d’octubre passat la província de València amb un balanç de 224 morts.

Des del PP, el seu portaveu adjunt Salvador Aguilella ha advocat perquè la comissió es constituïsca “com més prompte millor” i hi compareguen “totes les persones que han d’aportar llum sobre moltes qüestions que encara no sabem” sobre la DANA. Entre aquestes ha apuntat a “alguns organismes (estatals) que encara no han donat explicacions als valencians” en una al·lusió clara a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), organisme en què els populars centren les seues crítiques argumentant una pretesa apagada informativa entre les 16.13 i les 18.43 hores del 29 d’octubre amb què tracten de justificar la seua lenta reacció a l’hora de prendre mesures de prevenció. De fet, el missatge d’avís als mòbils dels valencians va arribar a les 20.12, quan milers de persones estaven ja atrapades.

L’argument esgrimit per Mazón en la seua compareixença en les Corts el mes de febrer passat i que els populars, de segur, continuaran posant en el focus en la comissió d’investigació, cau pel seu propi pes. Com va informar elDiario.es, la CHX va enviar a Emergències de la Generalitat 194 missatges amb diferents avisos i alertes durant tota la jornada del 29 d’octubre. Només en el període que va des de les 14.30, quan el president Carlos Mazón va estar en un dinar en què va oferir la direcció de la televisió pública a una periodista valenciana, fins a la seua arribada al Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi) passades les 19.30, el Centre de Coordinació d’Emergències (CCE) de la Generalitat va rebre un total de 62 avisos procedents del Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH) de la Confederació. Es tracta de diferents situacions vinculades amb la DANA, com la superació de llindars en cabals i en pluviòmetres. Quan se superen aquests límits, el sistema genera de manera automàtica un avís que es remet al CCE, en què se situa Protecció Civil.

Però, és que, a més, la CHX va publicar fa poc un informe amb totes les dades recollides pels pluviòmetres i els sensors sobre l’episodi de pluges des del 28 d’octubre fins al 4 de novembre. S’hi pot observar l’evolució del barranc de Poio fins a les 18.55, moment en què el sensor va parar de registrar dades a causa dels danys ocasionats per l’avinguda. No obstant això, la gràfica reflecteix l’actualització de les dades cada 30 minuts, una informació que estava a l’abast d’Emergències de la Generalitat en temps real en el web de la CHX, i a què, pel que sembla, no es va prestar l’atenció deguda, amb l’agreujant que el mateix CCE va emetre una alerta a les 12.20 per perill en el barranc.

Pel que fa al barranc de Poio, a més, va haver-hi correus informatius a les 16.37, a les 16.50 per superació de llindars en els pluviòmetres de Xiva; a les 16.57 i les 17.02 pel cabal de la rambla de Poio a Riba-roja; a les 17.27 per les precipitacions a Xiva; a les 17.57 de nou per la rambla de Poio a Riba-roja; i a les 18.28 de nou per fortes pluges a Xiva. A les 18.43, la Confederació va enviar l’últim avís mitjançant el sensor situat en el barranc, a l’altura de Riba-roja, que ja registrava 1.686 metres cúbics per segon, cosa que va propiciar que la força de l’aigua arrossegara el sistema de mesurament i, amb tot, l’alerta no es va enviar als ciutadans fins a les 20.12 hores, hora i mitja més tard.

Però és que, a més, encara que el sistema de la CHX haguera deixat de funcionar i s’haguera donat la pretesa apagada, la Generalitat tenia l’obligació de desplegar els seus mitjans per a mesurar els cabals. Segons el Pla Especial davant del Risc d’Inundacions, el seguiment dels barrancs i els llits menors ha de fer-se a través de la informació subministrada pels municipis i els serveis d’intervenció desplegats en el territori (Guàrdia Civil, Servei de Bombers Forestals de la Generalitat, Policia de la Generalitat, agents mediambientals…), que el Centre de Coordinació d’Emergències (CCE) de la Generalitat ha de coordinar per a prendre les mesures pertinents.

A més, correspon al CCE “coordinar tota la informació” i, entre altres funcions, “mantindre informats els municipis d’augments, previsibles o notificats per altres organismes, en els llits del seu terme municipal” i “determinar, en funció del tipus i la gravetat de l’emergència, les mesures de protecció a la població que hagen d’adoptar-se; determinar els recursos humans i materials que han d’assignar-se a cada una de les possibles localitzacions de l’emergència a la Comunitat Valenciana, establint les prioritats d’actuació que estime oportunes”.

No obstant això, com va informar aquest diari, l’equip d’Emergències de Mazón, en concret el Consorci Provincial de Bombers de València, va enviar la unitat de bombers forestals de la Generalitat de Bunyol a mesurar l’escala del barranc de Poio el dia 29 d’octubre a les 13.00 a l’altura de Xiva. Però només hi van estar dues hores mesurant. A les 15.00, segons ha pogut saber elDdiario.es de fonts de bombers forestals, l’equip va ser enviat a la base. Aquests professionals, que si s’hagueren quedat mesurant fins a les 17.30 també podien haver alertat del que podia passar aigua avall, va estar en la base entre les 15.00 i les 19.30, en què van ser finalment enviats a casa. Aquesta unitat amb seu a Bunyol tampoc els van enviar a fer rescats, van lamentar les mateixes fonts.

La mateixa Generalitat Valenciana va reconéixer en un document oficial que l’Administració autonòmica també s’encarrega del “seguiment de cabals en rius, barrancs, sistemes de regulació i zones inundables”, segons el Pla Especial d’Inundacions. Ho va fer, en una nota interna a què ha tingut accés elDdiario.es, un alt càrrec de Mazón poques hores abans de la DANA.

El director general de Medi Natural i Animal, Luis Gomis Ferraz, va remetre el 29 d’octubre a les 11.30 una nota interna als seus serveis territorials en què alertava els agents mediambientals autonòmics desplegats en les zones en situació de preemergència que havien de resguardar-se en “instal·lacions segures”. En la mateixa comunicació oficial, l’alt càrrec recordava als seus empleats que la Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, que dirigeix Vicente Martínez Mus, té “encomanada” la funció de “seguiment de cabals en rius, barrancs, sistemes de regulació i zones inundables”.