Les dones dels veïnats pobres de València tenen quasi quatre vegades més risc de patir violència masclista

Les dones que viuen en veïnats desfavorits de València tenen quasi quatre vegades més risc de patir violència masclista que la mitjana de la ciutat. A més, aquest risc de patir violència de gènere pot perdurar més que en altres veïnats i cronificar-se.

Aquestes són les principals conclusions que destaca l’estudi fet per un equip de recerca de la Universitat de València liderat pel catedràtic de psicologia social, Enrique Gracia, que ha tingut com a base d’estudi 552 sectors censals de la ciutat durant un període de huit anys, i ara s’ha publicat en la revista científica 'Preventive Medicine'.

En l’estudi Alto riesgo crónico de violencia de género en vecindarios desfavorecidos: un estudio espacio-temporal de ocho años es va observar que en barris desfavorits (caracteritzats per nivells baixos d’ingressos i educació, per alts nivells d’inestabilitat residencial i alts nivells de criminalitat) el risc de violència de gènere no sols era quasi quatre vegades més alt, sinó que aquest risc persistia durant els huit anys analitzats (2011-2018) amb la possibilitat de cronificar-se .

Segons el mapa que ofereix el mateix estudi, els veïnats amb més risc de patir violència masclista se situen en els barris dels Poblats Marítims, Quatre Carreres, Jesús, l’Olivereta, la Saïdia, Campanar, Benicalap i Rascanya. D’altra banda, els que tenen menys risc són veïnats de Ciutat Vella, Extramurs, l’Eixample, el Pla del Real, Benimaclet, Algirós i els Camins al Grau.

“Aquest estudi il·lustra de manera metodològicament rigorosa la idea que els factors de risc que caracteritzen els veïnats desfavorits constitueixen no sols un determinant important del risc de violència de gènere, sinó també de la persistència d’aquest risc en el temps”, explica Enrique Gracia.

Vincles socials febles en barris pobres

Segons la investigació, aquests factors de risc en els veïnats afebleixen els vincles socials i la confiança entre persones veïnes, és a dir, minven la cohesió social; d’aquesta manera es redueix la capacitat de la comunitat per a l’acció col·lectiva i el control social informal (eficàcia col·lectiva) de la violència, inclosa la violència de gènere. L’estudi assenyala que els veïnats més desfavorits socialment poden aïllar-se dels valors i les normes àmpliament compartits en la societat respecte a la violència –per exemple, la desaprovació de la violència en les relacions íntimes–, i això pot portar a l’emergència de normes socials i valors que faciliten la violència de gènere, com ara més acceptabilitat i tolerància de la violència, normes de no-intervenció, etc.

Des del punt de vista de la prevenció de la violència de gènere, aquest estudi proporciona una eina pràctica per a la detecció de patrons espaciotemporals del risc de violència de gènere, no sols per l’estabilitat detectada dels riscos alts o baixos en diferents àrees de la ciutat, sinó també de les àrees en què es produeix un increment o una reducció del risc.

Assenyala així que la capacitat per a detectar aquests patrons pot ser útil per a l’aplicació de polítiques públiques de prevenció de la violència de gènere, ja que aquesta informació pot utilitzar-se per a detectar i reduir el risc i la persistència d’aquest risc en el temps. Per això, a més aquest marc analític permetria monitorar l’evolució i avaluar l’efectivitat de les polítiques de prevenció en la reducció de la violència de gènere.