Les faenes d’una fossa de víctimes del franquisme a Paterna acaben amb la recuperació de 150 cossos

Conclòs el mes d’agost conclouen també les faenes d’exhumació de la Fossa 111 del cementeri de Paterna, el segon amb més nombre de víctimes afusellades pel franquisme. Les faenes de recuperació dels cossos es van retardar un mes com a conseqüència de la pandèmia i han acabat dilluns amb la recuperació de 150 cossos.

És la primera ocasió en aquest cementeri en què en les faenes de rescat es troben amb més cossos dels previstos en els estudis. Segons explica Álex Calpe, responsable de l’equip d’ArqueoAntro que coordina aquestes faenes, la relació d’afusellats era de 149 i atribueixen l’error als estudis o a la llista de les víctimes. “Els indicis no apunten que hàgem equivocat de data o lloc”, explica a elDiario.es.

“Hi ha alguna part del procés en què hi ha una falta d’informació. Sempre hem pensat que els escrits del franquisme eren correctes i no té per què ser així”, expressa el responsable de l’equip d’arqueòlegs i antropòlegs. “Hi ha una persona o dues més per saca i hem de veure els estudis, actes.... Supera la previsió total de la saca, volem comprovar si hi ha un cos que no està registrat”, indica.

Encara que l’equip d’ArqueoAntro té anys d’experiència en l’exhumació de víctimes del franquisme, aquest treball ha vingut marcat per la pandèmia. Amb tots els permisos a punt, van haver de retardar unes quantes setmanes l’inici de les exhumacions, que van començar en el que llavors déiem ‘fase 0’ el mes de maig. Els arqueòlegs van treballar amb mesures encara més estrictes: una persona per fossa, obligació de màscares i sense accés d’altres persones al cementeri.

En la Fossa 111 hi ha restes de represaliats durant la primavera del 1940. Les sacas corresponen als mesos de març, abril i maig i, segons els estudis, les víctimes procedeixen de municipis com Gandia, Ontinyent, Manises o Torrent, encara que també de Madrid i Bilbao. En la primera saca, l’última a ser exhumada, els arqueòlegs han pogut recuperar fins i tot la roba que portaven els represaliats i els objectes que van guardar en les butxaques –mocadors brodats, documentació...–, una informació valuosa per als estudis. La conservació, explica Calpe, té a veure amb la profunditat de la fossa –entre 4 i 5 metres–, sumat a la calç i a la humitat de la terra per la proximitat a la mar. “Obté una rehidratació constant. Hi ha cossos semimomificats, un estat de conservació molt peculiar”. Ara, les restes es duran al laboratori madrileny per obtindre’n l’ADN i els antropòlegs continuaran els seus estudis. La setmana que ve, tornaran al cementeri de Paterna per a l’obertura d’una altra fossa.