Un Mazón aïllat i entre crits de “dimissió” eludeix de nou la seua responsabilitat en l'aniversari de la dana

“Qui omet el seu deure, sabent que la seua omissió pot suposar la pèrdua de vides humanes, comet l'acte primigeni que deriva en aquestes morts”. La frase va retumbar com un estrèpit en l'enorme Museu de les Ciències Príncep Felip de València i va motivar una sonora ovació de les famílies de les víctimes de la dana en el funeral d'Estat que s'ha celebrat aquest dimecres a la tarda.

La va pronunciar Victoria Ortiz, neboda d'una de les víctimes de Letur, la qual va intervenir juntament amb dos familiars més en la celebració laica que va servir d'homenatge als 237 morts (229 a València, set a Castella-la Manxa; i un a Andalusia) com a conseqüència de les inundacions que es van produir el 29 d'octubre de 2024.

Segurament va ser un dels moments més complicats per al president de la Generalitat, Carlos Mazón, qui en una cridanera solitud i amb la cara desencaixada va ser increpat al crit de “Mazón dimissió!” o “Assassí!” pels familiars a la seua arribada al recinte i quan va finalitzar l'acte. A més, també va ser assenyalat per un altre dels familiars que van intervenir. Andrea Ferrari, que va perdre la seua mare, Eva María Canut Montoro, va advertir que “el més important ara mateix és que prevalga la veritat, el respecte i la humanitat”.

El funeral d'Estat pot marcar un punt d'inflexió per a Mazón. En ell es va plasmar una solitud que s'ha intensificat en les últimes hores. Va arribar a la Ciutat de les Ciències, on s'ubica el Museu, acompanyat únicament del seu equip de comunicació i de María Jesús García Frígols, la directora general d'Organització, amb el qual va accedir al recinte. En els moments en què se li va poder veure en públic, pràcticament ningú se li va acostar per intercanviar impressions, segons va poder comprovar in situ elDiario.es. I això que van assistir des de l'alcaldessa de València, María José Catalá, fins al president del PP, Alberto Núñez Feijóo. Durant la cerimònia, va estar envoltat per Emiliano García-Page a la seua dreta (a qui va acusar falsament de no haver estat tampoc al Cecopi durant la dana), i a la seua esquerra, en no assistir finalment Juan Manuel Moreno Bonilla, es va asseure la pròpia Frígols.

I no és per a menys. El viscut per Mazón aquest dimecres en el funeral d'Estat és el resultat d'una desastrosa gestió, no solament d'aquell fatídic 29 d'octubre en què va estar quatre hores de dinar a El Ventorro juntament amb la periodista Maribel Vilaplana, sinó també en la forma d'afrontar els dies i mesos posteriors en una contínua fugida cap endavant amb l'únic objectiu de salvar una més que finiquitada carrera política. Per a intentar aconseguir-ho no ha dubtat a mentir de forma flagrant sobre el seu paper durant aquella jornada en què encara a dia de hui existeixen greus llacunes per aclarir. A això s'hi uneix menyspreu continuat cap a les víctimes, a les quals ha acusat d'estar polititzades simplement per exigir-li que assumisca la seua responsabilitat política per haver fet desistiment de funcions en el dia de la major catàstrofe que ha viscut la Comunitat Valenciana.

De fet, un any després, es continuen revelant aspectes fins ara ocultats sobre el seu parador aquell 29 d'octubre, com que va acompanyar Vilaplana al seu cotxe després del dinar o que va arribar al Palau de la Generalitat canviat de roba poc abans de les 20.00 hores, una hora i mitja més tard del que havia assegurat fins ara.

Fins i tot aquest mateix dimecres va aprofitar la declaració institucional per criticar el Govern sense assumir ni una sola responsabilitat en primera persona: “Hui no és dia per a la confrontació, però sí hem de reflexionar davant el desamparament que van sentir tants valencians, també els dies posteriors, quan vam anar coneguent la magnitud d'una tragèdia inabastable”, va dir en clara al·lusió a l'executiu central, mentre el més proper a una autocrítica que va dir (no diguem ja a unes disculpes) va ser que “hi hagué coses que van haver de funcionar millor”. Encara que en aquest tipus de declaracions no sol haver-hi públic, Mazón va disposar durant la seua intervenció de 160 càrrecs del Consell que el van ovacionar, en un burdo intent per dissimular aquesta solitud cada vegada més evident.

Tot aquest caldo de cultiu ha derivat en tal indignació que les manifestacions es van succeir amb motiu de l'aniversari de la dana. Al matí hi va haver una marxa des de la plaça de la Mare de Déu, on es van desplegar 229 mantes tèrmiques en memòria dels desapareguts, fins a El Ventorro. I a la vesprada, milers de persones van participar en diverses marxes silencioses a Benetússer i La Torre. Però la indignació i la ràbia es van desencadenar en el funeral davant la mirada d'un Feijóo que ja no defensa el seu baró amb tant entusiasme com fa unes setmanes: “Haurà de donar totes les explicacions”, va assegurar recentment després d'eixir a la llum les seues últimes mentides sobre el seu parader després del dinar a El Ventorro.