Mazón, un president desaparegut en les hores crítiques de la dana
On estava el president de la Generalitat Valenciana a les hores en què 229 valencians i valencianes morien ofegats? Aquesta és una de les grans qüestions que aborda un any després el documental On estava Mazón?, que estrena divendres elDiario.es sobre les hores més crítiques de la tragèdia i el paper del cap del Consell. El documental reconstrueix amb experts, documentació de la investigació judicial, imatges inèdites i testimoniatges exclusius les decisions en la gestió de la catàstrofe i posa el focus en els últims moviments del president de la Generalitat, Carlos Mazón, abans d’acudir a les 20.28 a la reunió clau del Centre de Coordinació Operativa Integrat, el Cecopi, la vesprada del 29 d’octubre de 2024.
Després de mesos d’investigació, elDiario.es ha obtingut el testimoniatge d’un testimoni que assegura que el president del Consell va arribar al Palau de la Generalitat després del seu llarg dinar en El Ventorro passades les 19.45 hores de la vesprada de la tragèdia de la dana i en va eixir minuts després en el seu cotxe oficial cap al Centre de Coordinació d’Emergències de l’Eliana. Allí, el Cecopi estava reunit sense comptar amb la seua presència des de les 17.00 hores.
La importància del relat d’aquest testimoni presencial rau en el fet que, si tal com ha assegurat la periodista Maribel Vilaplana, que va dinar amb Mazón durant tres hores i mitja aquell dia, tots dos van abandonar el restaurant El Ventorro entre les 18.30 i les 18.45 hores, el president de la Generalitat Valenciana tampoc va atendre l’emergència després del dinar ni va seguir des del seu despatx el desenvolupament de la dana que va posar fi a la vida de més de dos centenars de persones. O cosa que és el mateix: que el president continua tenint un buit per omplir sobre els seus moviments del dia de la tragèdia entre les 18.45 i les 19.45 hores, quan va arribar al Palau, segons aquesta font, i mentre els municipis valencians s’inundaven i desenes dels seus habitants morien ofegats.
El relat d’aquest testimoni consultat per elDiario.es es complementa amb un altre testimoniatge inèdit recollit en el documental On estava Mazón?: el d’un policia expert en serveis d’escorta i amb coneixement del dispositiu amb què compta el president. “A mi em diuen que aquest home, quan acaben de dinar ací se’n va a casa. Es farà una dutxada, dormirà la mona o alguna cosa, saps? I ja els escortes tornen al Palau”, assegura.
Consultada per elDiario.es, la Generalitat valenciana nega “radicalment” aquesta versió i manté les paraules del president i líder del PP valencià, que ha assegurat fa poc en diverses entrevistes en mitjans afins que d’El Ventorro se’n va anar directe al Palau, encara que sense precisar l’hora. Mai ha aportat detalls ni proves sobre la seua hora d’arribada ni el seu trajecte i aquesta versió ha sigut àmpliament qüestionada, com acredita el documental.
La Generalitat tampoc ha difós imatges de l’arribada de Mazón al Palau recollides per les càmeres de seguretat com sí que va fer amb el Cecopi. Els vídeos del Palau de la Generalitat es van destruir, al contrari dels del Centre d’Emergències que van permetre a Mazón escapar de les sospites de la jutgessa, després que aquesta sol·licitara les dades de tots els alts càrrecs que van acudir al Cecopi abans de les 20.11, hora a què es va llançar l’alerta massiva a la població.
Caos i falta de preparació
La investigació d’elDiario.es també aprofundeix en els errors de gestió i falta de preparació per a afrontar la crisi de l’executiu de Mazón. N’és una prova la decisió d’Emergències de retirar cap a les 14.45 del dia de la tragèdia els bombers forestals que havia enviat aquell migdia mateix a vigilar el cabal del barranc de Poio davant la por d’una possible crescuda que va acabar produint-se hores més tard. Des del barranc mateix, un bomber explica que si aquests efectius hi hagueren continuat, haurien pogut informar a les 17.00 del sobtat augment del cabal, “una informació que hauria sigut molt profitosa per a la gestió de l’emergència”.
A la mateixa hora a què el barranc de Poio comença a desbordar-se, comença a l’Eliana la reunió del Cecopi. En un altre exemple de la caòtica gestió de la catàstrofe, el Cecopi es constitueix a les 17.00 per a fer front a l’emergència de nivell 2 per inundacions que s’havia declarat a la comarca d’Utiel-Requena dues hores abans.
“A les tres de la vesprada a Utiel estan, literalment, amb l’aigua al coll. Al coll, no, per damunt d’això. I convoques una reunió per a coordinar els mitjans que han d’intervindre en els rescats per a dues hores després. És una barbaritat”, afirma el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Miguel Polo, en l’única entrevista que ha concedit a un mitjà de comunicació des de la tragèdia.
En el mateix sentit s’expressa en el documental el cap de Mmeteorologia de l’Aemet a la Comunitat Valenciana, José Ángel Núñez, a qui la convocatòria per a participar en el Cecopi li va arribar passades les 16.00.
El seu testimoniatge, juntament amb el de Polo i la delegada del Govern, Pilar Bernabé, així com les imatges de la reunió incorporades al sumari del cas a què ha accedit elDiario.es, permeten reconstruir la manera caòtica com l’exconsellera imputada Salomé Pradas va dirigir la trobada fins a l’enviament passades les 20.10 de l’alerta a mòbils.
La investigació periodística també permet comparar les diferents respostes de les autoritats davant la tragèdia. Mentre un alcalde com el d’Utiel, Ricardo Gabaldón (PP), suspenia les classes des de primera hora del matí i advertia els veïns dels riscos del temporal, l’executiu de Mazón continuava amb la seua atapeïda agenda fins passades les 19.00.
De fet, la vicepresidenta del Consell, Susana Camarero, va arribar a acudir al Cecopi i abandonar-lo una mica després mentre es parlava d’evacuacions de municipis i se’n va anar a un lliurament de premis amb del conseller d’Infraestructures, Vicente Martínez Mus. Tots dos lliuraven uns guardons empresarials mentre desenes de carreteres autonòmiques que depenien de Martínez Mus s’inundaven i quan 11 persones perdien la vida en les residències d’ancians que gestiona el departament de Camarero.
Mazón, absent
El president de la Generalitat sabia a les 13.30 que hi havia dues alertes hidrològiques activades, tal com ell mateix explica a sindicats i patronal en una reunió que se celebra a aquesta hora en el Palau de la Generalitat, segons el testimoniatge d’un dels assistents a aquesta trobada recollida en el documental. Malgrat la situació extrema en els llits de Poio i el Magre i encara que les inundacions estan causant a aquesta hora estralls a Utiel, Mazón decideix anar-se’n a dinar a El Ventorro amb la periodista Maribel Vilaplana. Un dinar que es prolonga durant més de tres hores i mitja i sobre el qual Vilaplana mateixa haurà de donar explicacions a la jutgessa que investiga la gestió de la tragèdia després de ser citada a declarar com a testimoni el pròxim dia 3.
Mentre el Cecopi es desenvolupa en un ambient caòtic, Mazón continua amb el seu dinar amb la periodista, que acaba cap a les 18.45. Després d’eixir d’El Ventorro, el president de la Generalitat assegura que “va estar fent telefonades”, però la realitat de les seues comunicacions, analitzada per elDiario.es, reflecteix que entre les 18.58 i les 19.34 no parla amb ningú. Fins i tot no contesta una telefonada de la ja exconsellera Salomé Pradas a les 19.10. Just uns minuts abans, Pradas rep la notícia que a Paiporta la gent “està ofegant-se”. Per què no agafa el telèfon a la seua consellera? Si estava en el seu despatx treballant –cosa que desmenteix el testimoni presencial amb què ha contactat elDiario.es–, per què no atén la telefonada de la seua consellera, que estava al capdavant de la pitjor catàstrofe viscuda a la Comunitat Valenciana en el segle XXI?
Després d’aquest silenci de 36 minuts, entre les 18.58 i les 19.34, el president sí que agafa el telèfon al seu secretari autonòmic d’Infraestructures, Javier Sendra, que en aquells moments és testimoni presencial de la inundació del centre de comandament de Ferrocarrils de la Generalitat a Paiporta. La telefonada de Sendra al cap del Consell suposa una mena d’activació per a Mazón, que llavors fa quatre telefonades en quatre minuts. Telefona a les 19.41 al secretari autonòmic de Presidència, José Manuel Cuenca; a les 19.42, a la directora general de la secretaria de gabinet, Pilar Montes; a les 19.43, a la consellera d’Interior, Salomé Pradas, i a les 19.44, a la directora general d’Organització, María Jesús García Frigols.
Totes aquestes telefonades de mòbil són cridaneres, perquè, per exemple, García Frigols està present al Palau de la Generalitat, i també perquè és a partir d’aquest moment que es mobilitza el cotxe oficial i l’escorta de Mazón per a acudir al Cecopi. Si està al Palau, per què usa el mòbil per a parlar amb la directora general d’Organització, que devia estar al seu costat? Fa aquestes telefonades de camí al seu despatx?
Després de quasi un any, el president no ha donat una versió solvent del seu parador en aquells moments clau. No obstant això, els testimoniatges recollits per elDiario.es, el d’un testimoni que situa la seua arribada al Palau de la Generalitat passades les 19.45 i el d’una font policial que apunta que Mazón es va traslladar des d’El Ventorro a sa casa, ofereixen un relat alternatiu coherent. La Generalitat insisteix a negar-ho sense aportar proves que ho desmentisquen.
A hores d’ara, confiar en la paraula de Mazón i del seu equip suposa un autèntic acte de fe, tenint en compte els canvis de versió que han anat oferint sobre el seu paper el dia de la catàstrofe i, en particular, sobre tot el que envolta el seu dinar en El Ventorro. Si en un primer moment, Presidència de la Generalitat va assegurar que el dinar a què havia acudit Mazón era de caràcter personal, dies després es va dir que era de caràcter professional i que el seu acompanyant era la periodista Maribel Vilaplana. Quan es va requerir la factura de l’àpat, es va recórrer a l’argument que Mazón no hi participava com a president de la Generalitat, sinó com a líder del PP a la Comunitat Valenciana, per a poder ocultar la factura. Un any després, aquest document continua sense fer-se públic. Tampoc s’han difós en aquest temps el registre oficial de telefonades del president ni l’itinerari del seu cotxe oficial.
Quant a la duració del dinar, el cap del Consell mai ha donat explicacions i la poca cosa que se’n sap és per part de Maribel Vilaplana, que també ha anat canviant de versió. Primer va dir que es va acabar prop de les 17.00, després, que cap a les 18.00 hores i, en la carta que ha forçat la seua citació com a testimoni davant la jutgessa de Catarroja, va assegurar que es va acomiadar del president entre les 18.30 i les 18.45 hores.
Del que no hi ha dubte és que a les 20.11, la Generalitat va llançar el missatge d’alerta massiu a mòbils. Ho va fer, segons ha acreditat la jutgessa instructora, tard i malament. A aquesta hora, desenes de persones ja havien mort o s’ofegaven. A les 20.28, un Carlos Mazón totalment descol·locat arribava a la reunió del Cecopi. Com recullen les imatges a què ha accedit elDiario.es i formen part del documental, la consellera Salomé Pradas i els tècnics han de posar al dia un president visiblement cansat. Passades les 21.30, Mazón dona el seu segon discurs sobre la situació. Els equips de rescat no poden entrar a Utiel, Paiporta o Catarroja. Ja no s’hi pot fer res.
A més, el divendres 24 a Madrid i el dilluns 27 a València elDiario.es estrena en exclusiva i en cinema per als seus socis i sòcies el documental.
0