L’ecologisme es reivindica com a acció popular davant els tribunals i s’oposa a la limitació de l’avantprojecte de Llei d’enjudiciament criminal

Acció Ecologista-Agró ha denunciat que l’avantprojecte de la Llei d’enjudiciament criminal “limita” les possibilitats d’exercir l’acció popular en matèria de medi ambient, un fet que asseguren que “suscita preocupació entre les entitats ecologistes”. Per aquest motiu, Agró ja ha presentat al·legacions a la nova normativa, un escrit en què destaca la funció de les organitzacions ecologistes “en la conservació i la defensa legal del medi natural” alhora que denuncia l’“exclusió injustificada” d’aquests col·lectius per a exercir l’acció popular, “afavorint així l’Administració de justícia”.

Tal com exposa la Comissió Jurídica d’Acció Ecologista-Agró en les seues al·legacions, aquesta modificació suposa “un pas arrere en la defensa i la protecció del medi ambient per a particulars, col·lectius i organitzacions ecologistes”. Sí que estan legitimades per a exercir l’acusació popular en les associacions, “però amb restriccions importants”.

D’entrada, avancen des del col·lectiu ecologista que aquest avantprojecte “determina una sèrie de delictes mediambientals que quedarien fora del marc d’actuació sense cap justificació”. “Considerem que han de continuar sent perseguibles per l’acció popular”, indiquen. Es refereixen, entre altres, a l’alliberament d’espècies exòtiques invasores, recollida en l’article 333 els delictes relatius a la caça i la pesca, articles 334 i 335; la caça amb mètodes no selectius, com el parany, previstos en l’article 336; el maltractament animal, article 337; els delictes d’incendis forestals o no forestals, articles 352 a 356: els delictes relatius a l’energia nuclear i radiacions ionitzants, articles 341 a 345; i, finalment, els de prevaricació.

“Si tenim en compte que no hi ha cap abús en l’exercici de l’acció pública per part de les associacions mediambientals, aquestes limitacions manquen de sentit i poden ser contràries al Conveni d’Aarhus”, afirmen des d’Acció Ecologista-Agró, i afigen que tampoc es té en compte el paper d’aquestes entitats ecologistes a l’hora de “perseguir i condemnar justament delictes contra el medi ambient, ja que complementen l’actuació de l’Administració de justícia i eviten els abusos del poder polític”.

Paper “determinant” en algunes causes

De fet, recorden que el paper d’AE-Agró, per exemple, “va ser determinant per a aconseguir la condemna de l’alcalde de Nàquera (el Camp de Túria), Ricardo Arnal (Partit Popular), per l’incendi forestal del 2006 causat per un castell de focs d’artifici”. I també va ser clau en la condemna de Carlos Pascual, alcalde de Pego (la Marina Alta), per danys a la marjal de Pego-Oliva entre el 1996 i el 1998. De fet, el 2007, Pascual (Unió Valenciana i Iniciativa Independent) va ser el primer alcalde espanyol empresonat per un delicte mediambiental“.

En la sentència del Tribunal Suprem (TS), de 21 de febrer de 1995, contra Pascual “es reconeixia l’aportació tan important d’AE-Agró”. De fet, diu literalment: “S’exclou de la condemna en costes les causades per l’acció popular a Acció Ecologista-Agró (...), atesa l’eficaç intervenció d’aquesta al llarg de tot el procediment. Constitueix jurisprudència indiscutida la que considera que l’exercici de l’acció popular per un ens no implicat en la dinàmica delictiva no pot mai, quan hi ha una acusació pública oficial, exercitada pel ministeri fiscal, repercutir-la additivament sobre l’acusat condemnat”.

“Despenalització a la carta” dels delictes mediambientals

Segons la proposta actual de modificació de la Llei d’enjudiciament criminal, el ministeri fiscal tindria la possibilitat d’arxivar qualsevol delicte amb una condemna inferior a 2 anys, segons el seu judici. Això, que consta en l’article 175 de l’avantprojecte, “no sols legitima la falta de sensibilitat que hi ha cap a uns certs delictes mediambientals, sinó que també pot damnificar el principi d’igualtat davant la llei, ja que uns fets serien condemnats en un lloc i no en un altre”, assenyalen des d’Agró.

L’article 175 preveu també la despenalització “a la carta i de facto” dels delictes que tenen penes de menys de 2 anys, com és el cas de les emissions i els abocaments il·legals (article 325); el delicte de trasllat, tractament o aprofitament de residus contravenint la llei (article 326); l’explotació d’instal·lacions sense autorització (article 326 bis); el delicte de danys a la flora (article 332); i els ja esmentats d’alliberament d’espècies exòtiques invasores, els relatius a la caça, la pesca i la caça amb mètodes no selectius i el de maltractament animal.

Per evitar la “despenalització a la carta” de tots aquests delictes, AE-Agró demana en les seues al·legacions la supressió de l’article 175 d’arxivament per “motius d’oportunitat”.

D’altra banda, la nova Llei d’enjudiciament criminal destaca la falta de recursos o d’audiència davant dels arxivaments. D’acord amb això, l’article 555 preveu el sobreseïment amb audiència al ministeri fiscal, però, “no preveu l’audiència a l’acusació popular o particular”. A més, tal com passa amb el supòsit de desestimació de l’article 585.4, l’article 567.3 “exclou el recurs davant de la resolució del jutge de garanties, denegant l’acusació particular”.

Els ecologistes alerten que la falta d’acusacions populars o particulars “pot generar indefensió i anar en contra de l’article 24 de la Constitució”, per la qual cosa en les seues al·legacions sol·liciten que es permeten sempre els recursos davant decisions judicials en el curs del procediment.

Finalment, davant la nova impossibilitat que tindria l’acusació popular per a participar en la fase de l’executòria, “on es decideix si el condemnat va a la presó o no”, Acció Ecologista-Agró al·lega la necessitat de canviar els articles 800 i 969. “L’objectiu? Permetre la participació de l’acció popular en tots els tràmits de l’executòria de sentències”.