El Ministeri invertirà 42,6 milions per regenerar les platges de Canet, Sagunt, Sueca i Cullera

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco), a través del secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, ha signat el contracte per a la regeneració dels arenals de la Comunitat Valenciana, una de les intervencions més rellevants en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. L’actuació, que afecta diversos trams del litoral valencià, compta amb un pressupost de 42.659.244,47 euros i es durà a terme en un termini d’execució de cinc mesos.

El projecte, que començarà al gener de 2026 amb les primeres accions ambientals i la construcció d’esculleres en els arenals de Cullera, abasta arenals dels municipis de Canet d’en Berenguer, Sagunt, Sueca i Cullera. En total, els arenals de Canet, Almardà, Corinto, Malva-rosa, el Perelló, el Pouet, les Palmeres, el Marenyet i l’Estany es beneficiaran d’importants treballs de regeneració per millorar el seu estat ecològic i la seua resistència davant de l’erosió costanera.

Aportació de sediments i mesures ambientals

Les principals actuacions inclouen l’aportació massiva de sediments dragats dels bancs submarins de Sueca i Cullera, per estendre i perfilar els arenals afectats. Aquest procés consistirà a dragar sorra mitjançant la draga de succió Bonny River, que es transportarà a través de canonades flotants i terrestres fins a les zones de regeneració. En total, es preveu aportar més de 3 milions de metres cúbics de sorra per restaurar i ampliar els arenals afectats.

El projecte també inclou mesures ambientals addicionals, com la restauració dunar i la millora dels accessos als arenals. En els arenals del Marenyet i l’Estany de Cullera es procedirà a la retirada d’estructures marítimes obsoletes, i s’instal·larà una tanca tova de protecció per a la conservació de les dunes. En els arenals d’Almardà i Corinto, es realitzarà un garbellat de materials sedimentaris per extreure graves i recol·locar-les en l’arenal de Malva-rosa, contribuint a la millora de l’amplada i l’estabilitat de la zona.

Treballs per trams

El projecte es dividirà en diferents trams al llarg de les costes afectades. A la zona de Canet d’en Berenguer i Sagunt, que abasta uns 5.200 metres de litoral, s’aportaran més d’1,26 milions de metres cúbics de sorra. Aquesta intervenció inclourà la prolongació de la canalització de la Gola de Quartell per millorar la capacitat de drenatge, compatibilitzant-la amb l’augment de l’amplada de l’arenal. També es preveu una regeneració dunar al nord de la Gola de Quartell, amb la revegetació d’espècies autòctones.

A la costa de Sueca, el front costaner entre la Gola del Perelló i la Gola del Rei, amb una longitud d’uns 3.500 metres, rebrà una aportació de 705.311 metres cúbics de sorra. Aquesta actuació permetrà un augment mitjà de 22 metres en l’amplada de l’arenal existent. També s’implementarà una regeneració dunar al costat del passeig marítim, amb una amplada mitjana de 7 metres.

Per últim, en el front costaner entre el moll sud de la canalització de la desembocadura del riu Xúquer i la Gola de l’Estany, es preveu la regeneració de 2.900 metres d’arenal, amb una aportació de més d’1 milió de metres cúbics de sorra. L’objectiu és aconseguir una amplada útil d’almenys 40 metres en les zones més afectades.

Sostenibilitat a llarg termini

Aquest projecte de regeneració d’arenals no només busca millorar l’estètica i la funcionalitat dels arenals valencians, sinó també garantir-ne la sostenibilitat a llarg termini davant de fenòmens meteorològics extrems i l’augment de l’erosió costanera. La intervenció, que es desenvolupa dins del marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, reforça el compromís del govern amb la protecció i la resiliència del litoral valencià, una àrea clau tant per a l’economia local com per al medi ambient.

Amb aquesta actuació, s’espera no només millorar la qualitat ambiental dels arenals, sinó també potenciar-ne l’ús turístic i recreatiu, assegurant que continuïn sent un atractiu per als visitants durant els pròxims anys.