Les ONG adverteixen de la situació dels presos durant la pandèmia: “S’ha vist truncat el dret a la reinserció”

Exterior de la prisión de Picassent

Les persones preses pateixen un doble confinament des que es van decretar les primeres mesures de contenció per a combatre el coronavirus. Des de mitjan març se’ls impedeix tindre contacte físic amb familiars, s’han suspés les activitats, s’ha reduït el personal que opera a les presons –ara dividit en torns– i se n’ha expulsat les ONG, que hi donaven suport. El poc contacte humà que tenien a la presó s’ha reduït al tracte amb els funcionaris de vigilància, el servei i els responsables sanitaris. Viuen, com a mínim, una doble condemna.

Una desena d’associacions que treballen en centres penitenciaris han decidit unir-se per reivindicar un tracte digne a les persones preses durant la pandèmia. L’anomenat tercer sector és responsable de prop del 80 % de les activitats complementàries en el sistema penitenciari, segons les seues pròpies dades. El resultat de l’aliança és el naixement de la Coordinadora de les Organitzacions de l’Entorn Penitenciari de la Comunitat Valenciana (COEPCV), integrada per Adsis Hedra, Àmbit, ASIEM, Asprona, AVACOS-H, Candombe, Casal de la Pau, Horizontes Abiertos, Iniciatives Solidàries, FISAT, OMV-Obra Mercedària València, SEPVAL-Pastoral Penitenciaria, Preven3, Fundación Arzobispo Miguel Roca Proyecto Hombre i Teuladí.

Aquestes entitats treballen amb programes d’educació afectivoemocional, tractament d’addiccions i acompanyament en els trastorns mentals, entre altres. N’hi ha que treballen, com ara Casal de la Pau, en projectes de prevenció de reincidència en joves durant les primeres condemnes, elaboren projectes de formació per a joves en situació de marginalitat o tallers per a l’ocupabilitat de les persones que han perdut les habilitats socials, segons explica una de les treballadores, Lorena Navarro. Les organitzacions calculen que el 40 % dels presos tenen problemes de salut mental i un percentatge important té alguna addicció. Segons les institucions penitenciàries, l’any 2019 més de 2.000 interns a Espanya seguien tractaments relacionats amb la drogodependència.

La falta de contacte ha interromput les teràpies i les activitats que ajudaven moltes persones pel que fa a la seua salut mental i l’estat d’ànim. I entorpeix la faena de reinserció, fi que persegueix el sistema penal espanyol. Segons Javier Villalta, treballador d’Àmbit i membre de la plataforma, “s’ha vist truncat el dret a la reinserció”, en no continuar la faena que exercien.

La paràlisi general ha derivat en una lentitud més alta dels procediments relacionats amb el sistema penal i n’hi ha que es van prolongant, com la revisió del grau penitenciari –les juntes penitenciàries–, que permetria als reclusos obtindre el tercer grau i abandonar la presó. Des de les ONG apunten que les Nacions Unides han plantejat a diferents estats reduir la població reclusa, especialment la vulnerable al virus, i que han recordat que les mesures de contenció “no haurien de vulnerar els drets fonamentals dels reclusos”. Els voluntaris pensen que agilitar els permisos penitenciaris per a les persones que tenen una alternativa habitacional –domicili propi o familiar– alleujaria la pressió sobre les presons.

L’escassa atenció sanitària –per comparació amb la que tindria qualsevol ciutadà en llibertat en el context actual– posa en risc els drets civils de les persones preses, denuncien les organitzacions. “Hi ha una manca del 75 % de metges i metgesses a les presons espanyoles; és un fet denunciat fins i tot per les institucions penitenciàries”, assenyala aquest treballador de l’associació Àmbit. Si ja era “deficient” el sistema abans de la pandèmia, la reducció de sanitaris posa en risc un col·lectiu vulnerable. No obstant això, la coordinadora aplaudeix la faena del personal mèdic i infermer de les presons valencianes i assenyala que a penes hi ha hagut casos confirmats

Les entitats reclamen a l’Administració pública mitjans per a continuar la seua faena de manera telemàtica, com ara tauletes per a fer les sessions per videotelefonada. Ofereixen “acompanyament emocional i psicològic perquè les persones puguen pal·liar els efectes de l’ansietat i previndre situacions de crisis en un confinament real, que és estar privat de llibertat. Estar pres no significa que la persona haja de perdre els seus drets civils”, explica Javier Villalta, que afig: “Proposem que els psicòlegs hi puguen continuar entrant o que se’n puga fer un seguiment telemàtic. [Des d’Àmbit] Atenem 90 persones; el 90 % [de les ateses], amb problemes de salut mental”.

Aquest treballador llança una crida a l’empatia amb les persones preses, recorda que la presó no elimina els drets civils ni els drets humans i assenyala: “El confinament també el pateixen els seus familiars”.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats